Trump posa en marxa el procés de retirada de l'Acord de París

BarcelonaDe poc ha servit que la mateixa Greta Thunberg, l’activista climàtica sueca, es desplacés fins als Estats Units en un vaixell d’emissions zero i comparegués davant del Congrés dels EUA –i de l’ONU– per demanar als polítics “que actuïn d’acord amb la ciència”. Tal com la mateixa jove sueca va admetre en el popular programa de televisió nord-americà presentat per Ellen DeGeneres, sembla inútil tractar de fer entendre a Donald Trump la urgència de l’emergència climàtica: “No sé què podria dir-li que no hagués sentit ja, crec que seria una pèrdua de temps”, va dir.

Certament, ni els últims tres informes de l’IPCC –el prestigiós grup de científics climàtics de l’ONU– ni tan sols les evidències de l’escalfament global que deixen incendis cada cop més devastadors a l’oest dels Estats Units han convençut Trump d’abandonar la seva decisió de retirar-se de l’Acord de París contra el canvi climàtic. Ans al contrari, en la seva visió particular de la realitat, el president utilitza fins i tot aquests incendis com a arma política contra els seus rivals demòcrates i acusa el governador de Califòrnia de ser-ne el responsable per la seva “mala gestió” dels boscos.

Així doncs, Trump no es va esperar ni un sol dia. El dilluns 4 de novembre, quan es complien just tres anys de l’entrada en vigor de l’Acord de París, el termini fixat pel mateix tractat per poder demanar sortir-ne, l’administració Trump va enviar a l’ONU la notificació formal per engegar el procés de retirada d’aquest tractat internacional, que culminarà d'aquí un any, just l’endemà de les pròximes eleccions presidencials nord-americanes, el novembre de l’any vinent.

Els activistes climàtics, de fet, confiaven que una possible derrota electoral de Trump a les urnes l’any que ve podria aturar la retirada dels EUA del tractat i permetre que el segon gran emissor de gasos d’efecte hivernacle del món (rere la Xina) es mantingués en l’acord global que va signar el seu predecessor, Barack Obama, i que compromet tots els països del món a lluitar per mantenir l’escalfament global per sota dels 2 ºC i, si és possible, fins i tot dels 1,5 ºC.

“Si el candidat demòcrata guanya les eleccions [de l’any que ve], en el seu mateix discurs de victòria hauria de dir que retornarà els EUA a l’Acord de París”, diu la codirectora de Climate Tracker, Anna Pérez Català, veterana de les negociacions climàtiques internacionals. Així potser quedaria congelada la sortida del tractat, tot i que, en qualsevol cas, el procés per tornar a signar l’Acord podria ser ràpid després que un eventual nou president dels EUA prengués possessió del càrrec el gener del 2021. Però si Donald Trump surt reelegit, hipòtesi gens descabellada, els Estats Units es convertiran definitivament en l’únic país del món que quedi fora de la lluita global contra l’emergència climàtica.

Dels 196 estats que van donar el seu vistiplau a l’Acord de París el novembre del 2015, fins a 187 l’han signat i ratificat ja oficialment (entre ells els Estats Units quan encara governava Obama). Fins i tot Rússia s’hi va unir formalment fa poc i l’únic país que va quedar fora de la foto a París, que era Síria, immersa en una guerra cruenta, també el va acabar signant “precisament perquè si Trump volia retirar-se quedés com l’únic país” fora del consens global, diu Pérez.

Però, malgrat ser l’únic, el problema que genera la sortida de la primera potència econòmica mundial i el segon emissor mundial de CO2 pot tenir un efecte nociu en el tauler de les negociacions climàtiques. “La Xina [primer emissor mundial] no actuarà fins que no vegi que els EUA ho fan i molta gent creu que Pequín està esperant a veure què passa a les eleccions del 2020 per veure com actuar” ells mateixos en aquest camp, diu l’analista de Climate Tracker.

Des del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic de la UPC, Olga Alcaraz hi està d’acord. “Actualment els EUA tenen unes emissions per càpita molt superiors a les de la Xina i de l’Índia i també més responsabilitat històrica. Si ells no hi són es perd l’autoritat moral per demanar reduccions dràstiques a les potències emergents”, alerta l’experta.

Precisament des de la Xina, on era de visita oficial, el president de França, Emmanuel Macron, va lamentar la decisió dels EUA de formalitzar la seva retirada de l’Acord de París. “Lamentem molt aquest moviment, que encara fa molt més necessària l’aliança franco-xinesa pel clima i la biodiversitat”, va dir el president francès, que s’ha compromès a prendre el relleu en el lideratge de la lluita climàtica. La Unió Europea i fins i tot el Kremlin es van sumar a les condemnes internacionals al moviment de Trump.

El secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, però, quan va anunciar la retirada formal de l’Acord, va defensar també “l’expedient” dels EUA en matèria de lluita climàtica, i va assegurar que són “líders mundials en reducció d’emissions, en l’impuls de la resiliència, en el creixement de l’economia i en garantir l’energia a tots els ciutadans”. Però les decisions de la Casa Blanca de Trump porten temps desfent tot el llegat d’Obama en matèria climàtica, i han posat traves fins i tot a les polítiques climàtiques d’estats com Califòrnia. Fins a 10 estats i 287 ciutats i comptats dels EUA han desafiat la política del president Trump i s’han unit en el moviment We Are Still In [Nosaltres encara hi som], que els compromet amb els objectius de l’Acord de París malgrat que el govern federal se’n desdigui.

Tanmateix, un nou estudi tornava a advertir ahir que els compromisos estatals adoptats en el marc d’aquest acord són clarament “insuficients” i arriben “massa tard”. Titulat La veritat sobre els promeses climàtiques, conclou que, encara que es compleixin tots els compromisos signats pels governs, “no s’aconseguiria ni la meitat de l’esforç que cal per frenar la crisi climàtica”.