Un Trump amb pressa diu que proposarà una dona per substituir Ginsburg

BarcelonaDonald Trump no va deixar passar ni 24 hores des de la mort de la jutge del Tribunal Suprem Ruth Bader Ginsburg per deixar clar que té pressa. Pressa per, aprofitant l'oportunitat que li brinda la pèrdua de Ginsburg -llegenda de la justícia nord-americana i icona del feminisme-, col·locar un altre jutge del seu tarannà al Suprem i consolidar així la majoria conservadora de l'organisme, que passaria a tenir sis jutges conservadors d'un total de nou.

Si dissabte Trump va dir a través d'un tuit que calia fer aquesta maniobra "sense dilació", aquest diumenge ha reafirmat les seves intencions deixant clar que tindran un candidat "molt aviat". "Crec que serà la setmana que ve", ha dit el mandatari, que ha apuntat que molt probablement aquesta persona que proposi serà una dona: "Serà una dona. Una dona molt talentosa, molt brillant, a qui encara no he escollit... però en tenim moltes a la llista", ha detallat Trump durant un míting a Carolina del Nord.

Poc abans, els periodistes li havien preguntat per dos noms: Barbara Lagoa i Amy Coney Barret, dues magistrades que el mateix Trump ha dit que compten amb l'aprovació del líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConell. L'home fort de la Casa Blanca s'ha limitat ha contestar que "totes dues són molt respectades". De les dues, i segons la premsa nord-americana, sembla que ara per ara la que té més números és Lagoa, jutge de 52 anys i filla d'exiliats cubans establerts a Miami.

Tensió abans dels comicis

Sigui com sigui, la polèmica està servida i marcarà, de ben segur, els mesos de campanya electoral de les presidencials de novembre. Mentre que Trump i el bàndol republicà tenen pressa per aprofitar l'oportunitat, els demòcrates, encapçalats pel candidat Joe Biden, demanen que es faci complir l'últim desig de la jutge: ser rellevada "quan s'instal·li un nou president". Un desig que evidencia que a Ginsburg ja la neguitejava que Trump i els republicans tenyissin de vermell el Suprem si moria abans dels comicis per culpa del càncer de pàncrees que patia.

Per evitar-ho, Biden i companyia s'agafen a un precedent. El 2016, després de la mort del jutge Antonin Scalia, el senador republicà Mitch McConnell, líder de la majoria conservadora a la Cambra Alta, va bloquejar el nominat per Barack Obama durant gairebé un any amb l'argument que havien de ser els votants els que decidissin a través de l'elecció presidencial quin tipus de jutge volien per al Suprem. Sense aparentment cap càrrec de consciència, fa poc va assegurar que si es donés la circumstància, i malgrat que els Estats Units són a les portes d'unes noves presidencials, no deixaria passar l'ocasió per dur a votació del Senat el candidat de Trump. Dissabte ho va confirmar a través d’un comunicat. La maquinària demòcrata ja està retraient aquest canvi argumental i les "ànsies de poder" dels republicans, tal com han denunciat aquest diumenge el matrimoni Clinton.

Tothom és conscient que, amb una majoria de 53 senadors, els republicans necessitarien 51 vots per aprovar el nominat per la Casa Blanca. Es poden permetre tres desercions, atès que el vicepresident Mike Pence té vot de qualitat en cas d'empat.

La petjada seria molt llarga. Com que els magistrats del Suprem són càrrecs vitalicis, Trump podria deixar una empremta indeleble durant dècades en la vida legal nord-americana. El dret constitucional a l'avortament, vigent al país des del 1973, es podria veure en risc si el mandatari compleix la promesa de nomenar un jutge que es decanti per eliminar-lo. També posarien en risc el matrimoni homosexual, així com la possibilitat d'un control més gran de les armes o l'accés a l'atenció sanitària.