Trump podria haver comès un delicte d’obstrucció a la justícia

WashingtonAl conèixer el nomenament de Robert Mueller com a investigador del Russiagate, Donald Trump va exclamar: “Déu meu. És terrible. És el final de la meva presidència. M’han fotut!” Ahir, gairebé dos anys després, va celebrar tenir “un bon dia”. El president festejava així la publicació de l’informe del fiscal especial Mueller, el mateix que li va provocar tant desconsol. De la lectura de l’informe, difícilment se’n conclou que es pot donar per tancat el cas del Russiagate. Malgrat això, Trump va escriure ahir a Twitter “ Game over ”, amb la qual cosa va donar a entendre que ha escampat la boira que continua ennuvolant la seva presidència.

Gairebé un mes després que el fiscal general, William Barr, exposés les seves conclusions sobre l’informe, la societat nord-americana va poder accedir ahir a una visió més completa i complexa del document, encara que parcialment censurada per motius legals: la del mateix Robert Mueller. Barr va determinar al març que Trump no havia conspirat amb Rússia ni havia obstruït la justícia. Aleshores va fer públic un resum de tres folis i mig de les més de 400 pàgines de l’informe original. Ahir Barr va tornar a reafirmar-se en aquest sentit en una roda de premsa en què per moments va semblar actuar com si fos l’advocat del president. Trump “estava frustrat i furiós per la seva sincera convicció que la investigació estava soscavant la seva presidència”. Amb aquest argument, William Barr va intentar contextualitzar ahir els fins a deu casos de possible obstrucció a la justícia per part de Trump, analitzats per Mueller.

Més enllà de la interpretació a favor de Trump feta per Barr, la realitat és que la investigació deixa oberta la porta a un possible delicte d’obstrucció a la justícia per part del president nord-americà. L’informe detalla que “si tinguéssim el convenciment [...] que el president clarament no va cometre obstrucció a la justícia, ho diríem. Basant-nos en els fets, som incapaços d’arribar a aquesta conclusió”, afirma l’informe. Barr va reconèixer davant els mitjans de comunicació que estava en “desacord amb algunes de les teories legals” de Mueller sobre què es pot considerar una obstrucció.

Mueller va fins i tot més enllà i assegura que Trump va provar d’“influir en la investigació”, però que el seu intent va resultar infructuós “perquè les persones que envoltaven el president es van negar a executar les seves ordres o accedir a les seves peticions”. Per exemple, l’ordre d’acomiadar el mateix Mueller, Don McGahn, un dels consellers de la Casa Blanca fins a l’octubre de l’any passat, es va negar a fer-la efectiva. L’obstrucció a la justícia és un dels supòsits que podrien justificar un impeachment del Congrés i, per exemple, va ser clau en la caiguda de Richard Nixon.

Pel que fa al Russiagate, l’equip de Mueller va aconseguir identificar “nombrosos vincles entre individus amb llaços amb el govern rus i individus associats amb la campanya de Trump”. No obstant això, els investigadors consideren que “la coordinació requereix un acord, tàcit o explícit”, l’existència del qual no s’ha aconseguit demostrar. Fins i tot, encara que hi hagués hagut una coordinació amb Wikileaks per difondre els documents robats del servidor del Comitè Nacional Demòcrata i del correu electrònic de Hillary Clinton, que van veure la llum durant la campanya electoral, això no seria un delicte. Ho seria si l’organització de Julian Assange hagués participat en piratejar els servidors, però ho va fer Rússia, segons la investigació.

Descartada la coordinació, l’informe deixa clar que “el govern rus va percebre que es beneficiaria d’una presidència de Trump i va treballar per garantir aquest resultat, mentre que la campanya [de Trump] esperava beneficiar-se electoralment de la informació robada i divulgada a través de la intervenció russa”.

Els demòcrates ja han sol·licitat formalment la compareixença de Robert Mueller al Congrés, i el fiscal general va dir ahir que no hi posaria impediments.