Trump ordena la retirada de la meitat de les tropes de l’Afganistan i l’Iraq
L’OTAN i el líder republicà al Senat alerten del risc d’una retirada prematura
WashingtonNo tornaran a casa per Nadal ni ho faran tots com era el seu desig, però Donald Trump ha ordenat la sortida de la meitat dels soldats nord-americans que continuen a l’Afganistan i de mig miler més dels ja anunciats al setembre a l’Iraq, la qual cosa deixarà el desplegament de Washington en cadascun d’aquests països en 2.500 soldats. L’ordre s’ha de complir el 15 de gener de l’any que ve, tot just cinc dies abans que Joe Biden assumeixi la presidència dels Estats Units.
Ho va anunciar ahir a la nit el secretari de Defensa en funcions, Christopher C. Miller, que va confirmar així el que havia avançat la premsa nord-americana el dia abans. Miller va defensar que l’anunci compta amb el suport de la ciutadania i “no equival a un canvi en la política nord-americana ni dels nostres objectius”. El cap del Pentàgon, que amb prou feines fa una setmana que ocupa el càrrec, va justificar la decisió com a part de “la pròxima fase de la nostra campanya per derrotar els terroristes”. Abans de fer pública l’ordre, Miller va contactar amb els líders del Congrés, amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i amb el president afganès, Ashraf Ghani. Al final de la seva intervenció, en què va tenir un record per als més de 6.900 soldats nord-americans morts i per als més de 52.000 ferits en tots dos països, no va acceptar preguntes.
Unes hores abans d’aquesta compareixença, Stoltenberg havia advertit en un comunicat contra una retirada prematura. “El preu per anar-se’n massa aviat o sense coordinació podria ser molt alt”, va explicar el líder de l’OTAN. “L’Afganistan corre el risc de convertir-se de nou en una plataforma per als terroristes internacionals”, va advertir el noruec, que va alertar igualment de la possibilitat que l’Estat Islàmic utilitzi el territori afganès per recuperar terreny a Síria i l’Iraq.
El desplegament de l’OTAN a l’Afganistan està format per una mica menys de 12.000 soldats, dels quals gairebé la meitat són dels Estats Units. La seva principal missió és l’entrenament de les forces de seguretat de Kabul, un objectiu que en principi està finançat fins al 2024 i que es podria veure alterat per la decisió unilateral de la Casa Blanca.
Les crítiques a l’ordre de Donald Trump, que es va presentar el 2016 amb la promesa de posar fi a les “guerres interminables” en què participen els Estats Units, li van arribar també des del seu propi partit. Dilluns, en una intervenció al Senat, el líder de la cambra, Mitch McConnell, va alertar sobre les conseqüències d’una sortida precipitada. “Una retirada ràpida ara de les forces dels Estats Units a l’Afganistan faria mal als nostres aliats i agradaria molt als qui ens volen fer mal”, va explicar McConnell, que es va remetre al precedent de la sortida de les tropes de l’Iraq ordenada per Barack Obama el 2011, que va obrir un buit que es va omplir amb el sorgiment de l’Estat Islàmic, i es va referir fins i tot al Vietnam. “Seria una reminiscència de la humiliant sortida americana de Saigon el 1975”, va concloure el republicà.
Les condicions no es donen
No només la cúpula militar del Pentàgon s’havia mostrat contrària a aquest moviment de tropes, sinó també l’exsecretari de Defensa, Mark Esper, a qui Trump va acomiadar amb una missatge a través de Tiwtter el 9 de novembre, entre altres qüestions, per la seva oposició a aquesta ordre. Els Estats Units van signar al febrer un acord amb els talibans pel qual Washington es va comprometre a retirar per complet les seves tropes el pròxim mes de maig, sempre que es compleixin determinades condicions. Unes condicions que, segons va detallar Esper en un memoràndum remès recentment a la Casa Blanca, no es donen de moment.
Les negociacions a Qatar entre el govern de Kabul i els talibans continuen estancades i, només durant l’octubre, més de 200 civils van morir en atacs perpetrats pel grup islamista. La decisió de Trump, va alertar Esper en el document, podria posar en risc la integritat dels soldats que continuaran de moment en territori afganès.
La de l’Afganistan és la guerra més llarga en què han participat els Estats Units: l’octubre de l’any que ve es compliran dues dècades de la seva invasió d’aquest país.