WashingtonDonald Trump va aprovar atacs militars contra l'Iran com a represàlia per haver abatut un avió no tripulat de vigilància nord-americà, però poc després va retirar l'ordre. Segons fonts de la Casa Blanca, el president planejava atacar uns quants objectius, com radars i míssils. El president nord-americà havia clamat a través de Twitter que l'Iran havia comès "un gran error".
Ahir dijous, a les 19 hores [matinada a Catalunya], militars i diplomàtics ja tenien coll avall que es portaria a terme l'atac, després que les hores prèvies hi hagués hagut converses entre alts funcionaris de la seguretat nacional i els líders del Congrés. Fins i tot, ja estaven en marxa els aparells que prendrien part en l'operació, els avions ja eren a l'aire i els vaixells s'havien col·locat en posició per a l'atac. Però no hi va haver cap llançament de míssils ni projectils. Les fonts consultades es van negar a comentar els motius de la suspensió, si es va deure a un canvi d'opinió de Trump o a raons logístiques, i tampoc van poder indicar si els atacs van quedar cancel·lats o posposats. Trump ja va autoritzar dos atacs semblants els anys 2017 i 2018 contra objectius militars del govern de Baixar al-Assad a Síria.
El pla de represàlia es va proposar com a resposta a la batuda del dron de vigilància sense tripulació nord-americà, valorat en 130 milions de dòlars, per un míssil de terra-aire iranià quan sobrevolava el golf d'Oman, segons un alt funcionari de l'administració que va ser informat sobre la planificació militar i va parlar amb la condició de mantenir l’anonimat.
Els assessors de seguretat nacional de Trump van discrepar sobre si calia respondre militarment a l'atac del dron. Funcionaris d’administració van assenyalar el secretari d’Estat, Mike Pompeo, el conseller de seguretat, John Bolton i la directora adjunta de la CIA, Gina Haspel, estaven a favor d'una resposta militar. Però els màxims funcionaris del Pentàgon van advertir que aquesta acció podria provocar una escalada en espiral amb riscos per a les forces nord-americanes a la regió.
La destrucció del dron ha agreujat les ja tenses relacions entre els dos països després de les recents acusacions de Trump que l'Iran estava al darrere dels atacs que la setmana passada van causar danys a dos petroliers que navegaven per l'estret, el canal vital per a gran part del petroli del món. L'Iran ha negat aquesta acusació.
L’anunci que l’Iran ha fet aquesta setmana que aviat incomplirà un dels límits clau que havia acordat en el pacte del 2015 destinat a limitar el seu programa nuclear també ha alimentat les tensions. Trump, que va retirar els Estats Units de l'acord, ha promès que no permetrà a Teheran construir una arma nuclear.
Washington prohibeix avions comercials a l'espai iranià
L'Administració Federal d'Aviació dels Estats Units ha prohibit avui a les aerolínies comercials nord-americans els vols en espai aeri de l'Iran pels possibles riscos derivats de tensions polítiques i activitats militars. "Totes les operacions de vol sobre les aigües de la regió d'informació de vol de Teheran sobre el golf Pèrsic i el golf d'Oman queden prohibides fins proper avís", ha anunciat l'organisme.
L'ens ha justificat la prohibició en les "aguditzades activitats militars i les augmentades tensions polítiques a la regió, que presenten un risc inadvertit per a les operacions d'aviació civil nord-americana per errors de càlcul o d'identificació".