Trump critica “l’error catastròfic” de Merkel amb els refugiats

BarcelonaA quatre dies d’entrar a la Casa Blanca, Donald Trump ha parlat sobre Europa i, seguint el seu estil, s’ha situat a les antípodes de Barack Obama, un europeista convençut. En el seu més pur estil sense pèls a la llengua, el president electe va concedir una entrevista al britànic The Times i a l’alemany Bild, - dos models diferents de periodisme- en què es posiciona sobre les crisis que avui en dia sacsegen la Unió Europea: des de la ferida oberta per la sortida del Regne Unit fins a la incapacitat d’obeir el dret internacional de donar acollida als refugiats. Trump es prepara per a la mudança sabent que és l’inquilí amb una popularitat més baixa. El 51% dels nord-americans desaproven la seva actuació en el període de transició amb Barack Obama, plena de sortides de to, desafiaments i escàndols amb els russos.

Angela Merkel

Una política equivocada en la resposta als refugiats

Tret d’uns quants mesos tensos per l’escàndol d’espionatge, Obama i la cancellera Angela Merkel han teixit una relació estreta i de confiança, en què el nord-americà no ha estalviat elogis al seu lideratge europeu. Trump va afirmar de l’alemanya que és una de les grans polítiques i assegura que li té un gran “respecte” però, tot i així, s’atreveix a afirmar que la política de portes obertes per als refugiats ha posat en risc la seguretat del continent. “Crec que [Merkel] va cometre un error catastròfic en acceptar tots aquests il·legals, dels quals es desconeix la identitat i els antecedents”, va assegurar el president electe. Merkel, acostumada ja a les clatellades per la qüestió dels refugiats tant a casa seva com a fora, s’ha limitat a respondre a Trump que els europeus són amos i senyors del seu “destí” i capaços de resoldre els desafiaments. En campanya electoral, Trump ja havia qualificat d’“insensata” la gestió alemanya de l’acollida de refugiats.

Merkel va optar ahir per guanyar temps i en una resposta diplomàtica va afirmar que espera “col·laborar estretament” amb Trump un cop prengui divendres possessió de la presidència. Molt més taxatiu va ser el seu ministre d’Economia i líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, que, en la línia del Fons Monetari Internacional, va afirmar que les mesures econòmiques anunciades per Trump resultaran fatals per a la indústria automobilística nord-americana, a la qual va recomanar fabricar “cotxes millors”.

Brexit

Satisfacció per la sortida del Regne Unit

La victòria de Trump a les eleccions nord-americanes va ser aplaudida especialment entre els euròfobs, i el nord-americà els ha correspost rebent Nigel Farage, artífex del Brexit, abans que qualsevol altre líder europeu. Així, en l’entrevista -que signa Michael Gove, exministre de Justícia britànic i un brexiter convençut-, Trump va augurar que la sortida del Regne Unit del club comunitari serà una gran oportunitat per als britànics, ja que recuperaran sobirania i identitat. Distanciant-se d’Obama, que va fer campanya a favor de la permanència i va deixar clar que el soci preferent dels Estats Units és la Unió Europea i no el Regne Unit, Trump es va mostrar convençut que tots dos països tindran enllestit en breu un acord comercial bilateral.

Amb una prudència de manual, l’alta representant de Política Exterior de la UE, Federica Mogherini, es va referir a la primera entrevista europea a Trump i va mostrar “voluntat” per mantenir col·laboració “en temes d’interès mutu, com el terrorisme o el creixement econòmic”. No obstant, no va deixar passar l’oportunitat d’afirmar que la UE és autònoma: “Ens agrada estar en bona companyia però nosaltres sols determinem les nostres polítiques”, va dir.

OTAN

Una organització obsoleta i cara per als nord-americans

A la seu de l’OTAN es van prendre amb certa prudència les paraules de Trump, que va qualificar l’Aliança d’organització “obsoleta”, ja que no s’ha dedicat a combatre el terrorisme. Deixant clar, però, que és una entitat “important”, el nord-americà va insistir que és “injust” que els Estats Units hagin d’assumir bona part de la despesa econòmica per compensar que molts dels països membres no inverteixen prou en la seva seguretat. El secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va voler treure ferro a les crítiques i, malgrat el to utilitzat, es va mostrar confiat del “compromís” de Trump amb l’OTAN.