Trump, un mascle alfa admirat per una part dels homes hispans
Un 30% d'aquest col·lectiu dona suport al candidat republicà tot i la seva política antiimmigració
PHOENIXLa sala era plena de gom a gom. Més de cent persones van esclatar a cridar en veure arribar Henry Cejudo, medallista d’or olímpic, fill d’immigrants mexicans indocumentats que s’ha convertit en una súper estrella de les arts marcials. Però, en realitat, eren allà per aplaudir el president dels Estats Units, Donald Trump. Amb gorres vermelles amb l’eslògan Make America great again, diversos homes sostenien gegantines banderes nord-americanes i es van situar davant dels cartells de la campanya: “Llatins per Trump”, “Policies per Trump”. En paraules d’Eric Trump, fill del president i principal orador de l’esdeveniment, la batalla és simple: es tracta del correcte contra l’incorrecte, va dir. El correcte, òbviament i segons els seus ulls, és Trump. I els homes hispans que hi ha a la sala hi estan d'acord.
Un dels enigmes més perdurables sobre el carisma de Trump és: ¿qui constitueix aquest gairebé 30% de votants hispans que diuen donar-li suport, malgrat la seva retòrica i polítiques antiimmigratòries? No hi ha una resposta senzilla: Trump té un suport sòlid entre els exiliats cubans i veneçolans del sud de Florida, a qui agrada la seva postura contra el comunisme. I la seva campanya ha festejat amb força els llatins evangèlics de tot el país. Però cap altre grup preocupa més els demòcrates que els homes hispans nascuts als Estats Units, especialment els menors de 45 anys, que segons les enquestes són els més escèptics davant de l’exvicepresident Joe Biden.
Els homes són una part essencial de la base del president Trump. A les enquestes, les diferències de gènere hi són en gairebé tots els sectors demogràfics: entre els votants blancs, entre la gent gran, entre els votants sense títol universitari, els homes són molt més propensos que les dones a donar suport a la seva reelecció. I poc d’aquest suport ha canviat des que Trump va anunciar que havia donat positiu en la prova de coronavirus. Les enquestes suggereixen que aquestes eleccions presidencials podrien evidenciar la bretxa política de gènere més gran des de l’aprovació de la Dinovena Esmena –que va consagrar el sufragi de les dones– fa un segle.
Però hi ha una altra realitat. Allò que ha alineat molts d'aquests homes hispans al voltant de Trump, i segons mostren les entrevistes amb desenes d’homes mexicanoestatunidencs que li donen suport, és l'atractiu masclista del president. Per a ells, això és innegable. És enèrgic, adinerat i, el més important, no demana disculpes. En un món en el qual en qualsevol moment algú pot ser atacat per dir alguna cosa incorrecta, ell diu coses incorrectes tota l'estona sense preocupar-se d'autoflagel·lar-se.
“Em sento tan poderós!”, va declarar el president en un míting a Florida, dilluns, dret davant de l’Air Force One. Perquè ningú pogués ignorar el missatge, la manifestació va acabar amb la cançó Macho man, de Village People, sonant a tot volum pels altaveus.
El racisme, punt clau
El 2016, convençut que Trump estava compromès amb el suport als militars, Paul Ollarsaba Jr., un veterà de la Marina de 41 anys, va votar per primera vegada un republicà. “Soc mexicà”, diu Ollarsaba, i afegeix que durant anys va pensar que això significava que havia de votar els demòcrates. Quan va començar a donar suport a Trump, el 2016, la seva família el va condemnar a l’ostracisme. “Els meus pares em diuen: «Per què dones suport a un racista? Ets mexicà, has de votar d’aquesta manera»”, diu. “No, és el meu país. I no soc l'únic [ciutadà hispà que li dona suport]. El problema és que la gent té por de dir que donen suport al president”.
Ara el medallista Henry Cejudo clarament no té aquesta por: quan el president Trump va organitzar grans mítings a Nevada el mes passat, es va unir a altres lluitadors d’arts marcials mixtes que havien donat suport a la seva campanya. “He sigut el seu major admirador”, diu Cejudo, de 33 anys, i recorda haver vist The apprentice, el reality show que Trump va presentar del 2004 al 2015, en una classe de secundària. “Necessitem un home de negocis, necessitem algú així per dirigir el nostre país”, sentencia.
Copyright The New York Times