BeirutRússia, aliada del règim de Baixar al-Assad, adverteix els Estats Units que seria molt "perillós" que llancés un atac sobre el govern sirià, com amenaça Donald Trump, perquè podria derivar en una "guerra" entre els dos països, els Estats Units i Rússia, situats en bàndols oposats d'aquest conflicte que ja fa set anys que dura. "Malauradament, no es pot descartar encara cap possibilitat perquè veiem missatges de Washington molt bel·licosos", va dir dijous al vespre l'ambaixador rus davant de l'ONU, Vassily Nebenzia, que assegurava que "la prioritat ara mateix és evitar el perill de la guerra".
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
El president francès, Emmanuel Macron, havia assegurat hores abans que tenia proves que “el règim de Baixar al-Assad va utilitzar armes químiques” el passat dissabte 7 d'abril a Duma, tot i que va matisar que França actuarà “quan es verifiquin totes les informacions”. El dirigent francès, que no va detallar quin serà el “pròxim pas” del seu govern en aquesta crisi, va explicar que està en contacte permanent amb la Casa Blanca i el Kremlin.
Per la seva banda, Theresa May es va limitar a dir que “continuarà treballant” amb els Estats Units i França per buscar una “resposta internacional coordinada”. La premier es va reunir amb els seus ministres per prendre una decisió sobre el posicionament del Regne Unit en cas que els Estats Units ataquin Síria, però no van arribar a cap conclusió aparent. En canvi, la cancellera Angela Merkel va ser categòrica: va deixar clar que “Alemanya no participarà en una eventual acció militar” al país àrab. “I dic eventual perquè encara no s’ha pres cap decisió [per part dels Estats Units]”, va destacar la cancellera.
De fet, Donald Trump, que és qui té l’última paraula, manté la incertesa. “No he dit mai quan es produirà l’atac contra Síria. Podria ser molt aviat o de forma no tan immediata”, va escriure ahir a Twitter, malgrat que dilluns va advertir que “en 24 o 48 hores” prendria una decisió “important” sobre què s’ha de fer a Síria. El secretari de Defensa nord-americà, James Mattis, també va tirar pilotes fora ahir: “Crec que es va produir un atac químic, però encara estem buscant les proves”, va declarar, i va insinuar que els Estats Units no mouran fitxa sense proves.
Precisament l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) va confirmar ahir que un equip seu arribarà a la localitat siriana de Duma demà per investigar l’atac. No se sap, però, quan aquest equip podrà arribar a una conclusió sobre els fets. Tant Síria com Rússia i l’Iran han negat l’ús d’armes químiques, i va acusar els rebels i el personal sanitari i de rescat d’inventar-se la història per obtenir el suport internacional perquè veuen a prop la derrota.
Tot i que encara hi ha moltes llacunes, després que el New York Times hagi revisat més de 20 vídeos i registres de vols, i hagi entrevistat una dotzena de residents, metges i treballadors de rescat, es pot arribar a la conclusió que les forces d’Al-Assad van deixar anar algun tipus de compost que va asfixiar almenys 43 persones.
Durant dos dies i una nit l’estudiant d’informàtica Mohammed al-Hanash es va estar amagat amb la seva família al soterrani de l’edifici d’apartaments mentre les forces de Baixar al-Assad bombardejaven l’enclavament rebel. En la foscor sentien la remor dels helicòpters seguits del xiuxiueig de la caiguda de les bombes. Tot just després, una estranya olor s’apoderava de l’espai on era amb la seva família. “La gent va començar a cridar als carrers «substàncies químiques, substàncies químiques!»”, explica per telèfon l’estudiant, de 25 anys.
“Et sents com si estiguessis en el dia del judici final. La mort regnava al voltant”, va recordar l’estudiant sirià d’informàtica. “Era una escena que no li desitges a ningú: vells, dones i nens cridaven i patien”. Hores després, un cop els equips de rescat van recuperar els cadàvers, els rebels van acordar lliurar la ciutat i anar-se’n amb les seves famílies a una altra zona de Síria no controlada pel govern. Duma, una ciutat modesta al nord-oest de Damasc, ha estat sota domini de l’oposició des dels primers anys de la guerra. Era l’última ciutat rebel al districte de Guta Oriental.
Una trampa mortal
Durant tots els anys de conflicte, els veïns s’han refugiat als soterranis per protegir-se dels atacs. Només en els moments de relativa calma sortien per buscar aigua per cuinar i rentar-se. Mahmoud Bweidany, de 19 anys, va passar gran part dels últims mesos en un soterrani de dues habitacions amb deu persones més. “Només seus i penses en els bombardejos, si són a prop o lluny, si és una bomba o un míssil”, explica.
Després del bombardeig de dissabte, 15 persones van començar a tenir greus problemes respiratoris, segons Mahmoud Adam, de la Defensa Civil de Síria, un grup d’ajuda voluntària també conegut com els Cascos Blancs. Els testimonis van assegurar que feia olor de clor, una substància usada repetidament com a arma en aquesta guerra. Més tard, aquella mateixa nit, Al-Hanash va sentir helicòpters i el xiulet de bombes que portaven algun tipus de producte químic. Després, una olor “dolça” en l’ambient, segons la seva descripció.
Els treballadors de rescat i un activista, que van preferir mantenir l’anonimat per por de les represàlies del govern, van trobar a terra desenes d’homes, dones i nens sense vida. Als vídeos dels fets, els morts no tenen signes visibles d’haver patit cap trauma però a alguns els surt escuma blanca de la boca i de les fosses nasals, i tenen les còrnies cremades. L’activista va continuar relatant que, a mesura que el soterrani s’omplia de l’olor, algunes persones van intentar sortir-ne per respirar aire fresc a l’exterior. Sense saber-ho, però, s’apropaven al perill. Centenars de persones van resultar afectades.
Les incògnites i les certeses de la massacre de civils amb una substància química
A hores d’ara, encara hi ha molts punts del suposat atac químic a Duma que es desconeixen, o que no han sigut confirmats. Altres informacions, però, sí que han pogut ser corroborades.
El que sí que se sap
Unes 500 persones de Duma van presentar símptomes d’haver patit un atac químic: coïssor als ulls, problemes respiratoris i escuma blanca que els sortia per la boca i les fosses nasals.
Habitants de la zona han dit que van sentir caure objectes del cel i que, seguidament, van començar a sentir una olor similar a la del clor.
Prop de 70 persones van morir mentre es refugiaven en soterranis, segons l’Organització Mundial de la Salut.
Els vídeos que van fer circular diversos activistes opositors al govern d’Al-Assad mostraven imatges de famílies mortes aparentment per asfíxia.
Milers de combatents rebels de Duma van acordar diumenge entregar la zona al règim i ser traslladats a una àrea al nord del país, fora del control del govern.
El que no se sap
Encara no s’ha confirmat que les morts i els danys soferts hagin sigut causats per un atac amb armament químic.
Les Nacions Unides no han determinat la responsabilitat de l’atac.
Els EUA encara no saben quin producte químic es va utilitzar en l’atac ni si el va llançar el govern sirià o les forces que li donen suport, Rússia i l’Iran.
Els EUA no s’han decidit a iniciar una resposta militar. Dimecres, Trump va amenaçar amb un atac amb míssils, però de moment no ho ha complert i l’estratègia que prepara es desconeix.