Trump a l’Iran: “No amenaceu els EUA o en patireu les conseqüències”
El líder iranià va alertar Washington que un xoc amb el seu país serà “la mare de totes les guerres”
Nova YorkNoves paraules de fúria, i en majúscules, en un tuit. El president dels Estats Units, Donald Trump, va advertir diumenge a la nit el seu homòleg iranià, Hassan Rouhani, que no torni “mai més” a amenaçar el seu país o “patirà conseqüències que molt pocs han sofert al llarg de la història”. “Ja no som un país que suporti les vostres paraules dements de violència i mort. Aneu amb compte”, va afegir.
Trump responia així a un discurs de Rouhani pronunciat unes hores abans, en què havia afirmat que un conflicte entre els dos països seria “la mare de totes les guerres”. “No jugui amb la cua del lleó o ho lamentarà”, va dir Rouhani, i va advertir que si Washington intenta aturar les exportacions de petroli iranianes, Teheran podria tancar l’estret d’Ormuz, punt estratègic al golf Pèrsic per on circula el 30% del cru mundial transportat per via marítima.
L’augment de la retòrica militarista de Rouhani és significatiu -se’l considera un polític pragmàtic i moderat- i té el vist-i-plau del líder suprem de la república islàmica, l’aiatol·là Ali Khamenei. A més, ahir altres líders van insistir en les seves paraules, malgrat l’amenaça tuitejada de Trump. “Els enemics creuen que poden privar el poble de l’Iran dels seus recursos, però resistirem amb totes les nostres capacitats contra les seves intimidacions”, va assenyalar el ministre iranià de Defensa, Amier Hatami, segons l’agència estatal iraniana IRNA. I Gholam Hossein Gheypur, el cap del Bassij, la milícia iraniana, va afegir que les advertències del president nord-americà formen part “d’una guerra psicològica”. “[Els Estats Units] No estan en posició d’actuar contra l’Iran”.
Escalada retòrica
La resposta de Trump a Rouhani no ha sorprès ningú, i de fet ha recordat tant altres amenaces que ha formulat a l’Iran com les que va dedicar l’estiu passat al líder de Corea del Nord, Kim Jong-un. Llavors va dir que els Estats Units estaven “preparats per al combat” i que podrien provocar contra el país asiàtic “un foc i una fúria mai vistos al món”. La seva escalada de retòrica amb Kim, però, va fer un gir inesperat a principis d’aquest any quan va acceptar la proposta d’una cimera bilateral del líder nord-coreà -i que es va celebrar al juny a Singapur.
Un possible xoc de Washington amb Teheran és diferent del que tindria amb Pyongyang, perquè es creu que el règim de Kim té armes nuclears i míssils capaços d’arribar a diversos punts dels EUA, però és igualment perillós. La incògnita ara és si les tensions amb l’Iran s’intensificaran o forçaran una negociació entre els dos països, com va passar en el cas nord-coreà.
Trump va anunciar el maig passat la retirada dels Estats Units de l’acord nuclear amb l’Iran del 2015. El pacte -signat també per la Xina, Rússia, França, el Regne Unit, Alemanya i la UE- va obligar Teheran a reduir la seva capacitat d’enriquiment d’urani per evitar que desenvolupés una arma nuclear, i va imposar estrictes processos de verificació, a canvi d’aixecar les sancions internacionals. L’intercanvi d’advertències entre Rouhani i Trump arriba només tres setmanes abans que els EUA tornin a imposar algunes de les sancions que van retirar quan es va firmar l’històric acord nuclear. I s’espera que les sancions més importants -que tenen com a objectiu reduir les exportacions iranianes de petroli- entrin en vigor al novembre. Tot i així, davant la pujada del preu del petroli dels últims mesos, el govern de Trump havia moderat les seves amenaces.
Una maniobra de distracció?
Alguns experts consideren que el tuit de Trump contra l’Iran és una maniobra de distracció. Des de dilluns de la setmana passada el president nord-americà ha rebut moltes crítiques per la seva actuació en la cimera a Hèlsinki amb el líder rus, Vladímir Putin. Mitjans i polítics dels dos partits el van censurar per no haver plantat cara a Putin en temes com Crimea o Síria i per haver insinuat que es creia més el president rus que les seves pròpies agències d’intel·ligència sobre la suposada ingerència de Rússia en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016.
“Frustrat perquè no veu que progressin les negociacions amb Corea del Nord, i enfadat per les crítiques a la seva actuació a Hèlsinki, Trump intenta no només mostrar-se dur sinó canviar de canal”, diu l’expert en el Pròxim Orient Aaron Miller. I afegeix que la seva retòrica és “buida i ridícula” i demostra que “no té cap política” sobre l’Iran.
