Trump ha empastifat Zelenski
Qui ho havia de dir que Volodímir Zelenski, el president més jove que ha tingut Ucraïna, el còmic i jueu allunyat d’etnicismes i disposat a pacificar el país parlant-ne de tu a tu amb Vladímir Putin, estaria a hores d’ara netejant-se els esquitxos pudents que li arriben de l’ impeachment a què està sent sotmès Donald Trump. Sembla que Zelenski no va gestionar bé la intimidatòria trucada de la Casa Blanca que ha acabat posant-lo sota sospita d’haver-se mostrat “sol·lícit” davant el xantatge de Trump: o li passava informació dels vincles de Joe Biden -el seu pròxim contrincant demòcrata- amb suposats negocis gasístics ucraïnesos, o els 400 milions de dòlars d’ajuda a Ucraïna promesos per Washington quedaven congelats.
Abans de la trucada de Trump, el guió de Zelenski passava per posar fi a la guerra civil que ja fa cinc anys que dura i ha provocat 13.000 morts, però no a qualsevol preu. Sis mesos d’un intens bany de poder, i de realitat, haurien donat a Zelenski noves percepcions de la crisi ucraïnesa. I també molta informació sobre les intencions de les potències europees. “Si vostès estan perdent diners, nosaltres estem perdent persones”, sembla que era la frase que el president ucraïnès adreçava a Alemanya i a França cada cop que presumptament l’havien “convidat” a acceptar les exigències del Kremlin. Tant Angela Merkel com Emmanuel Macron estarien promovent una acceleració dels contactes Kíev-Moscou que els permetés com més aviat millor retirar les sancions econòmiques que perjudiquen Rússia i incomoden Berlín i París.
Putin calla i observa
¿Es tractaria d’apaivagar Putin a costa dels interessos d’Ucraïna? Zelenski s’ho tem, i més tenint en compte que Putin ha dosificat amb comptagotesles les condicions d’una hipotètica entesa entre Moscou i Kíev. El desitjat primer contacte entre l’amo del Kremlin i Zelenski va ser telefònic, i no va arribar fins a l’11 de juliol per gestionar un primer intercanvi de presoners, 35 per banda. Cap pressa, doncs, per part de Putin. I ara encara menys arran de l’episodi tragicòmic de l’ impeachment a Trump projectant-se sobre Zelenski. Putin calla i observa, i si cal dona suport a Trump, amb un posat que deixa clar que el seu protagonisme en la crisi ucraïnesa reermergeix amb força. Cal demanar-se com s’ho farà ara Zelenski per defensar les seves exigències de pau en el marc dels acords de Minsk però no a qualsevol preu. I anteposant la seguretat a la política.
Zelenski està disposat a posar fi a l’essencialisme lingüístic ucraïnès latent aquests últims anys i a garantir a la majoria russòfona del Donbass l’oficialitat de la seva llengua a l’administració i a les escoles. Però no accepta que la regió esdevingui un enclavament satel·litzat per Moscou disfressat d’estatus federal o confederal. ¿Encara té força, Zelenski, per posar aquesta qüestió a la taula de negociacions? Mentre es neteja els esquitxos de Trump, el president ucraïnès es justifica dient que els líders europeus no han ajudat prou el seu país. Però la realitat indica que les escenografies i els decorats se li han complicat tant que li costarà molt demostrar que, a més de ser un còmic amb vocació de polític, pot arribar a ser un estadista.
