Trump respon a l'atac iranià amb més sancions econòmiques

WashingtonEls Estats Units i l'Iran s'atansaven al precipici d'una guerra, però sembla que a tots dos els ha agafat vertigen. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat aquest dimecres la imposició de més sancions contra l'Iran després del bombardeig iranià de dues instal·lacions militars a l'Iraq a la matinada. L'operació anomenada Màrtir Soleimani, que no ha causat ferits ni víctimes, ha sigut la resposta de Teheran a l'assassinat la setmana passada a Bagdad del general Qasem Soleimani. "Sembla que l'Iran s'està calmant", ha reflexionat Trump en un missatge televisat a la nació des de la Casa Blanca. "És una cosa bona per a totes les parts involucrades i una cosa molt bona per al món", ha afegit.

Trump ha iniciat la seva compareixença insistint que mentre ell sigui el president dels Estats Units "l'Iran mai podrà obtenir l'arma nuclear". A més, ha anunciat la imposició de noves sancions al règim de Teheran, "mentre es continuen avaluant les opcions de resposta a l'agressió iraniana". No ha especificat, però, en què consistiran aquestes sancions.

Durant bona part dels nou minuts que ha durat la compareixença, Trump ha criticat l'acord nuclear amb l'Iran, signat el 2015, del qual els Estats Units es van retirar el maig del 2018. A partir d'aquesta data es va obrir un cicle d'atacs i contraatacs entre els dos països que ha culminat amb el bombardeig des de l'Iran de posicions militars nord-americans a l'Iraq. Trump ha convidat la resta de països que continuen al pacte (Rússia, la Xina, França, Alemanya i el Regne Unit) a abandonar-lo i a "reconèixer" la realitat iraniana. "Hem de treballar junts en un nou acord amb l'Iran que faci que el món sigui un lloc més segur i pacífic", ha dit. A més, ha fet una crida a l'OTAN "perquè s'involucri molt més en la regió".

Atac a Obama

En un missatge directe a la jugular del seu antecessor, Barack Obama, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat que els míssils llançats la nit passada contra ells i els seus aliats "es van pagar amb els fons que va posar a disposició [de l'Iran] l'anterior administració", en referència als 150.000 milions de dòlars que l'Iran tenia bloquejats per les sancions que es van aixecar amb l'acord nuclear signat el 2015. Fins i tot Trump ha sigut més amable amb l'Iran, amb el qual ha assegurat que comparteix un enemic comú: l'Estat Islàmic. "Hauríem de treballar junts en això i en altres prioritats compartides", ha assenyalat.

Aquesta és la resposta de la Casa Blanca al bombardeig iranià de dues bases militars a l'Iraq que utilitzen les tropes nord-americanes. L'acció la va portar a terme la Guàrdia Revolucionària iraniana i es va iniciar poc abans que comencés l'enterrament del general Qasem Soleimani a la seva localitat natal.

El Pentàgon va confirmar que a les 23.30 hores de la nit de dimarts (hora catalana) "l'Iran va llançar una dotzena de míssils balístics contra les forces militars dels Estats Units i de la coalició a l'Iraq". Les bases afectades són les d'Al-Assad, al nord-oest de Bagdad (que Trump va visitar el desembre del 2018), i Erbil, al Kurdistan iraquià. No hi va haver víctimes mortals.

El líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, ha descrit el que ha passat com una "bufetada a la cara" dels nord-americans. L'objectiu final de Teheran, ha recalcat, és que les tropes dels EUA abandonin la zona. "El que és important –ha subratllat– és acabar amb la presència corrupta dels Estats Units a la regió". Missatge que ha transmès amb el mateix to metafòric el president Hassan Rouhani, que ha advertit que, encara que Washington hagués "amputat" el braç de Soleimani, l'Iran podria deixar els nord-americans sense cames a la regió.

Per la seva banda, el ministre d'Exteriors, Javad Zarif, va acudir a Twitter tot just va cessar la pluja de míssils sobre les dues bases a l'Iraq. "L'Iran ha adoptat i ha conclòs mesures proporcionades com a autodefensa", ha escrit a la xarxa Zarif, que ha acabat el seu missatge assegurant que no busquen "una escalada o una guerra" però que es defensaran "contra qualsevol agressió". Una invitació al refredament del conflicte que posa la pilota a la teulada de la Casa Blanca, perquè prèviament la Guàrdia Revolucionària havia amenaçat amb una resposta de més envergadura si Washington responia militarment.

Des de l'Iraq, camp de batalla de la confrontació entre dos dels seus socis principals, el president Barham Salih ha condemnat també l'atac "contra instal·lacions militars iraquianes en sòl iraquià". Tot i que no ha arribat a fer una crida a la sortida de les tropes estrangeres del seu país, Salih ha assenyalat que "el destí d'aquestes forces és una qüestió interna de l'Iraq". Qui sí ha sigut més contundent al respecte del futur d'aquestes tropes és el primer ministre, Adil Abdul-Mahdi, que ha emès un comunicat en què informa que poc abans de l'inici de l'operació Màrtir Soleimani van rebre "un missatge oficial verbal" des de l'Iran en el qual se'ls va anunciar l'inici dels atacs.