Trump frena el desgel amb Cuba

WashingtonEl president Donald Trump ha decidit frenar el desgel entre els Estats Units i Cuba. El restabliment històric de les relacions diplomàtiques iniciat fa dos anys i mig pel seu predecessor, Barack Obama, es mantindrà, però amb restriccions comercials amb empreses de l’exèrcit cubà i limitacions als viatges de ciutadans nord-americans a l’illa.

La decisió de Trump és un altre cop al llegat d’Obama. El mandatari considera que la política d’apertura amb Cuba és un fracàs i que “només ha servit per augmentar la repressió”. “No ajuda els cubans i enriqueix el règim”, va assegurar en un discurs a Miami, envoltat de molts seguidors cubanoamericans. Així, amb aquest nou pas, compleix una altra promesa electoral i satisfà les demandes de l’ala dura de l’exili cubà.

Nova política d’aïllament

Quan Obama va anunciar una nova era entre Washington i l’Havana, que pretenia girar full a l’últim vestigi de la Guerra Freda a Amèrica, va afirmar que les polítiques d’aïllament havien fracassat i que era l’hora del diàleg. La seva doctrina exterior prioritzava la diplomàcia i el multilateralisme, i Cuba no en va ser l’excepció. Trump no renuncia a la diplomàcia però veu el món com una negociació bilateral amb cada un dels països.

Obama, a més, esperava que una relació més estreta entre els dos països esperonaria la democràcia i les llibertats a l’illa. Les organitzacions de drets humans com Human Right Watch admeten que això no ha succeït, però també creuen que cal més temps, ja que les polítiques del passat no han funcionat. “Les noves restriccions no milloraran la situació”, explica el cap d’aquesta entitat, Daniel Wilkinson, en un comunicat.

Trump va subratllar que dona suport a l’embargament econòmic de Cuba i que no vol que s’elimini en el discurs que va fer al teatre de la ciutat de Florida que porta el nom d’un dels combatents de la fracassada operació de la Bahía de Cochinos del 1961, Manuel Artime. El seu govern, però, no ha donat un cop de porta al desgel. Només l’ha ajustada una mica.

L’ambaixada dels EUA a l’Havana seguirà oberta, les remeses dels cubanoamericans a Cuba continuaran arribant, com també els vols aeris comercials i el tràfic de creuers nord-americans. Aquestes concessions han sigut, en part, una victòria del lobi empresarial nord-americà. A més, el president nord-americà va explicar que està disposat a seguir amb l’apertura econòmica i diplomàtica amb el règim de Castro si s’alliberen presos polítics o es permeten eleccions lliures. “Quan els cubans facin passos concrets, estarem preparats i a punt per negociar aquest acord”, va dir.

Escoltarà la veu dels cubans

Trump va atacar el seu antecessor i va afirmar que ara que és president, els Estats Units “denunciarà els crims del règim cubà”. “Sabem el que passa i recordem el que va passar”, va afegir en un parlament en què va rebre grans aplaudiments.

El senador de Florida i exrival de Trump en la cursa a la Casa Blanca, Marco Rubio, va parlar uns minuts abans per lloar el canvi de política cap a Cuba del magnat novaiorquès. “Abans teníem un president que donava la mà a un règim que oprimeix el poble, i ara tenim un president que dona la mà al poble cubà”, va dir Rubio, fill de cubanoamericans, en castellà.

Com amb la sortida de l’acord del canvi climàtic de París, els assessors del president estaven dividits en aquesta qüestió. Finalment, Trump s’ha decidit per fer el que va prometre que faria durant la campanya presidencial. I acontenta, així, algunes de les demandes de la comunitat anticastrista cubana, un bloc electoral que tot i perdre força en els últims anys segueix sent clau per a qualsevol republicà que vulgui guanyar a Florida.