Trump arrenca la precampanya amb la promesa d'expulsar "milions" de sensepapers
El president nord-americà diu que Mèxic està complint i que vol un acord amb Guatemala
WashingtonSi la campanya del 2016 va estar marcada per la retòrica de Donald Trump contra els immigrants, la del 2020, que el president arrenca oficialment la matinada vinent amb un míting a Orlando, segueix determinada per la seva obsessió per segellar les fronteres dels Estats Units.
Hores abans de l'acte en què anunciarà la seva reelecció a la presidència, Trump ha exercit de Trump i ha anunciat via Twitter que els agents de l'ICE –sigles en anglès del Servei d'Immigració i Control de Duanes– faran batudes massives a partir de la setmana que ve per expulsar del país "milions d'il·legals", que sortiran "tan ràpid com van entrar-hi". El més irònic del cas és que aquest tipus d'operacions no s'anuncien, per evitar posar en alerta els possibles afectats. Coses de Donald Trump.
Precisament l'any passat el president nord-americà va desqualificar l'alcaldessa d'Oakland, Libby Schaaf, per haver avisat els seus veïns de possibles batudes en aquesta ciutat californiana. Schaaf va fer una compareixença televisiva en què va advertir que tenia informació "fiable" sobre una operació imminent dels agents de l'ICE. Trump, que va sol·licitar llavors que s'imputés l'alcaldessa, va lamentar que el seu avís frustrés una acció en la qual comptava arrestar "prop de 1.000 persones".
Oakland, situada al davant de San Francisco, és una de les anomenades 'ciutats santuari', localitats que es comprometen a no col·laborar amb els agents d'immigració. La mateixa Schaaf ha reaccionat avui al tuit del president i l'ha avisat que Oakland tornaria a fer el mateix en cas de tenir constància de noves batudes. "Ja sap quins són els nostres valors", li ha recordat a Trump a través de Twitter.
No queda clara, però, la imminència de les operacions contra els sensepapers. Funcionaris de l'administració negaven avui que hi hagi una operació immediata, tot i que reconeixien que és "una prioritat màxima" per a la Casa Blanca.
En una declaració sota condició d'anonimat al canal de televisió ABC, un d'ells quantificava "en més d'un milió" el nombre d'estrangers que es queden al país després d'haver rebut una ordre de deportació. Al seu parer, moltes de les peticions d'asil que reben d'aquests immigrants són "fraudulentes" i ha subratllat que "acumulen prestacions socials i treballen il·legalment als Estats Units".
Com apunten des de diverses organitzacions de suport als immigrants, la garantia de trobar feina és una de les raons que animen a emigrar de manera irregular al territori nord-americà. Poques vegades el govern adverteix de conseqüències els empresaris que els contracten.
Aquest nou front intern contra la immigració se suma a l'acord assolit amb Mèxic fa poc més d'una setmana pel qual el govern d'Andrés Manuel López Obrador es va comprometre a acollir en territori mexicà els sol·licitants d'asil als Estats Units mentre els tribunals resolen els seus casos. Va ser, al costat del desplegament de la recentment creada Guàrdia Nacional a la frontera amb Guatemala, un dels compromisos signats per Mèxic després que Donald Trump amenacés amb aplicar aranzels a totes les importacions d'aquest país.
El mandatari nord-americà ha afirmat també a Twitter que "Guatemala s'està preparant per signar un acord de tercer país segur", que implicaria que aquelles persones que surtin d'Hondures o El Salvador amb l'objectiu d'arribar als Estats Units haurien de sol·licitar asil primer en aquest país. Tota una negació de les lleis internacionals, atès que difícilment un país exportador d'emigrants pot oferir les garanties d'un país receptor com els Estats Units. El 2018, més de 115.000 guatemalencs van ser detinguts quan intentaven entrar irregularment als EUA. Una xifra només superada pel nombre de mexicans capturats.
Encara que és difícil determinar si és producte de l'acord amb Mèxic, les xifres preliminars de detencions a la frontera sud dels Estats Units semblen anunciar una tendència a la baixa al juny. Les estadístiques de les dues primeres setmanes del mes (l'acord entre Mèxic i els Estats Units es va signar el dia 7 de juny) apunten a un descens del 13% en la quantitat de famílies detingudes, després que al maig s'arribés a xifres mai vistes des del 2006. No obstant això, ja l'any passat les arribades van caure un 17% al juny respecte al maig. Els rigors de l'estiu dissuadeixen molts d'intentar-ho.