Trump dona un cop de porta a l’Acord de París

WashingtonEls Estats Units sortiran, finalment, de l’Acord de París. El seu president, Donald Trump, va confirmar aquesta retirada, que havien avançat alguns mitjans el dia abans, i va anunciar que en demanarà la renegociació. L’Acord, va dir des dels jardins de la Casa Blanca, “és molt injust”. “En sortim i començarem a negociar, a veure si podem fer un pacte més just”, va afirmar. I va afegir que, si no pot ser, “tant és”.

El magnat immobiliari novaiorquès mai ha cregut que el canvi climàtic, causat pels humans, sigui una amenaça i, fins i tot, ha posat en dubte les evidències científiques d’aquest problema. Per tant, la seva decisió d’abandonar el pacte internacional -firmat per 195 països el desembre del 2015-és coherent amb el que pensa i, a més, compleix una de les seves promeses electorals. Tanmateix, molts analistes i empresaris han advertit que el país quedarà aïllat i patirà conseqüències diplomàtiques i econòmiques.

L’argument econòmic va ser el fil conductor del seu discurs per justificar una decisió que divideix la societat nord-americana. Diversos líders empresarials, com el de la petroliera Exxon Mobil i de diversos gegants tecnològics, li havien demanat en els últims dies que retirés el país -el segon més contaminant del món- de l’Acord. “És una redistribució massiva de la riquesa dels Estats Units a la resta del món”, va dir, i va afegir que va ser elegit per ser president de “Pittsburgh, i no de París”.

Trump va recuperar el seu eslògan electoral “Primer, Amèrica”, que s’ha convertit en el credo del seu govern, per subratllar, amb un to populista, que protegirà les empreses i els treballadors nord-americans d’un pacte que “els castiga”. “Serem sensibles amb el medi ambient, però no deixarem sense feina les nostres empreses, no perdrem llocs de treball”, va assegurar.

Interessos dels Estats Units

L’Acord de París, que no és un tractat vinculant, insta els països a fer promeses nacionals voluntàries per reduir emissions de diòxid de carboni. L’objectiu és evitar un augment de l’escalfament global i limitar-lo a un màxim de dos graus Celsius. Durant les negociacions a la capital francesa, el llavors president nord-americà, Barack Obama, va proposar una reducció de les emissions dels EUA d’entre un 26% i 28% per al 2025 respecte als nivells del 2005.

Tot i així, Trump va parlar de l’Acord com si fos una imposició i va citar un estudi molt controvertit i disputat per grups ambientals per afirmar que l’Acord provocaria la pèrdua de 2,7 milions de llocs de treball en vuit anys. “Renegociarem un nou pacte que protegeixi el nostre país i els nostres contribuents, perquè no hàgim de tancar les nostres fàbriques, ni perdre llocs de treball”, va destacar.

“En termes diplomàtics i morals, la retirada representa una abdicació voluntària del lideratge dels Estats Units al món”, assegura Mark Muro, l’expert en economia neta del think tank Brookings. De fet, alguns analistes creuen que la Xina i la Unió Europea -que avui reafirmaran el seu compromís amb l’Acord de París- ompliran el buit que deixi la primera potència econòmica i militar.

Trump, però, va insistir que els Estats Units continuaran sent els “líders del clima, però en un marc que sigui just”. La decisió del mandatari nord-americà suposa una victòria de l’ala dura del seu entorn i defensora d’un aïllacionisme econòmic. Per tant, el seu estrateg, Stephen Bannon, i Scott Pruitt, l’escèptic del canvi climàtic que va escollir per dirigir l’Agència de Protecció Ambiental, han guanyat la partida a la seva filla Ivanka i el secretari d’Estat i expresident de la petroliera Exxon Mobil, Rex Tillerson. Això sí, per complaure la seva filla, s’ha mostrat a favor de renegociar l’acord climàtic.

Una sortida lenta

Ara els Estats Units començaran un procés llarg per abandonar el pacte que durarà gairebé quatre anys. Tot i que Trump tenia opcions per accelerar la sortida, finalment ha decidit seguir el procediment que s’estipula en l’Acord.

Així, el president republicà haurà d’esperar fins a tres anys des de l’entrada en vigor del pacte -que es va produir el novembre del 2016-, per escriure una carta sobre la seva decisió que haurà d’entregar a les Nacions Unides. I, després, haurà d’esperar un any més perquè es faci efectiva la sortida dels EUA de l’Acord. És a dir, que es podria produir en plena campanya per a la seva reelecció, el novembre del 2020. I, per tant, si perd, el pròxim president podria aturar aquesta acció.

Diversos grups mediambientals, líders empresarials i legisladors de l’oposició demòcrata van lamentar ràpidament la decisió del president nord-americà. El Sierra Club, una centenària entitat conservacionista, va criticar durament que els Estats Units s’allunyin de l’acord climàtic mundial. “És una de les decisions més ignorants i perilloses preses per un president”, van afirmar en un comunicat.

La lluita contra el canvi climàtic en sortirà perjudicada, ja que la primera potència econòmica és el segon país més contaminant, per darrere de la Xina -els dos països són els responsables del 40% de les emissions globals-. En el seu parlament, Trump va criticar que el país asiàtic, entre d’altres, pugui continuar contaminant fins al 2030. Però va obviar d’explicar que els Estats Units és l’economia que ha generat històricament més emissions de diòxid de carboni.

D’altra banda, el president nord-americà ha afirmat que no pensa contribuir al Fons Verd, creat en el marc de l’Acord per ajudar els països en vies de desenvolupament i per finançar la creació de noves formes d’energia neta. El fons pretén recaptar 100.000 milions a l’any a través d’una combinació d’inversions públiques i privades. Trump va afirmar que no hi pensa contribuir.

Amb la seva decisió, Trump posa els interessos dels Estats Units primer, per complir la seva promesa i encara que sigui a costa de la credibilitat del seu país.