WashingtonL'enviat de Barack Obama a les negociacions entre palestins i israelians ja va anticipar dilluns que l'anomenat acord del segle de Donald Trump per resoldre el conflicte entre Israel i Palestina "és una farsa de principi a fi". Un cop conegut el contingut, és, a més d'un pla proisraelià, el més gran regal electoral de Trump al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, dels molts que ja li ha fet els últims tres anys. Un projecte que, si es materialitza, seria el més a prop que ha estat el sionisme de fer realitat el seu gran somni de sobirania sobre la Palestina històrica. Sobre el paper es parla de la creació de dos estats, però en realitat el pla certifica la defunció d'una proposta que molts advertien des de fa temps que ja és irrealitzable sobre el terreny.
Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
En el "pla de pau" de Donald Trump, que sembla dissenyat a Tel Aviv, Jerusalem "quedarà com la capital indivisible d'Israel". Un assumpte central del conflicte, però el mandatari nord-americà s'ha atrevit a afirmar aquest dimarts que no li ha suposat "gran cosa" incorporar aquest punt al pla perquè, ha argumentat, ja ho havia fet de facto traslladant l'ambaixada dels EUA de Tel Aviv a Jerusalem.
Sobirania sobre els assentaments
A més, el pla concedeix a Israel la sobirania sobre tots els assentaments jueus en territori palestí i també, "per raons de seguretat", sobre la vall del Jordà, una de les zones més fèrtils de Cisjordània i que constitueix el 30% del seu territori. La mateixa raó ha adduït perquè les aigües territorials segueixin sota control israelià, fet que deixa el futur estat de Palestina sense el domini de les que banyen Gaza. A més, Trump deixa fora del seu quadern de ruta la resolució de la situació dels refugiats palestins.
L'única aparent concessió israeliana és que congelarà la construcció de nous assentaments durant quatre anys en els territoris que hauran de formar part del futur estat de Palestina. Malgrat això, Netanyahu simplement s'ha compromès a "mantenir l''statu quo'" en aquests territoris durant els quatre anys que han de durar unes teòriques negociacions. És el temps que tenen els palestins per complir la seva part del pla si pretenen crear el seu propi estat. Per a això, estan obligats a desarmar Hamàs i altres milícies, fer que Gaza quedi sota el control de l'Autoritat Nacional Palestina, i reconèixer Israel com un "estat jueu", entre altres punts. Aquest últim requisit és, segons Netanyahu, l'"arrel principal" del conflicte des del 1948.
La polèmica sobre Jerusalem
El futur estat palestí tindria com a capital Al-Quds, el nom àrab de Jerusalem. No obstant això, la lletra petita de l'acord explica que la capital no estaria localitzada on ara és Jerusalem, sinó en algun lloc "a l'est o nord de la barrera de seguretat existent", en referència al mur que Israel va començar a construir l'any 2000 entre aquesta ciutat i Cisjordània. Això sí, els palestins són lliures d'anomenar Al-Quds a aquesta futura capital si així ho volen. Per tant, l'actual ciutat de Jerusalem, inclosos els llocs sants, quedarien dins d'Israel i mantindrien l'actual statu quo. Malgrat això, Trump considera que la proposta que ofereix als palestins és la seva "l'última oportunitat".
Netanyahu, que afronta càrrecs per corrupció al seu país i es juga el càrrec al març, ha valorat com a "històrica" la proposta del president nord-americà, a qui va fer referència només pel nom de pila, Donald, en adreçar-se a ell diverses vegades durant la roda de premsa. Segons Netanyahu, el pla de Trump equival en importància al reconeixement del president Harry Truman a l'estat d'Israel el 1948. Si aquell va ser el primer líder mundial en reconèixer la independència d'Israel, Trump "és el primer líder mundial en reconèixer la sobirania israeliana" sobre part dels territoris ocupats. El primer ministre també ha aplaudit que Trump hagi posat fi a "la gran mentida" que diu que l'ocupació és il·legal.
En aquest moment del mandat de Trump, resulta impossible considerar la seva administració un actor imparcial o mitjanament equànime. En tres anys de presidència, Trump ha traslladat l'ambaixada dels EUA a Israel a Jerusalem, ha deixat de considerar il·legals els assentaments jueus, ha reconegut la sobirania de Tel Aviv sobre els alts de Golan sirians i ha tancat l'aixeta a l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA).
L'ONU s'oposa al pla
L’ONU continuarà defensant una solució al conflicte entre Palestina i Israel que passi per la creació de dos estats basats en les fronteres prèvies a 1967, segons ha destacat aquest dimarts el seu secretari general, António Guterres, a través d’un comunicat. D’aquesta manera, Guterres deixa clar que s’oposa al pla de pau presentat per Donald Trump.
El president de Palestina, Mahmud Abbas, també ha rebutjat el pla de pau i ha destacat que els palestins “no cediran” a la proposta de Washington. “Refusem aquest acord des del principi, i la nostra posició ja era correcta quan ens vam negar a esperar. No ens agenollarem ni cedirem”, ha apuntat el mandatari palestí, que ha deixat clar que l’acord proposat per Trump –i qualificat pel mateix president nord-americà com “l'acord del segle”– mai passarà perquè ataca el poble palestí i, per contra, fa realitat bona part de les aspiracions històriques dels israelians. Mahmud Abbas ha recordat que “Jerusalem no està en venda”, en referència a la intenció dels EUA de convertir la ciutat en la capital israeliana. Aquest matí de dimarts, i abans que es fes públic el pla, milers de persones han protestat a Gaza contra les intencions de Trump.