ESTATS UNITS
Internacional 26/10/2017

Es coneixerà avui qui va matar Kennedy?

El president Trump ha donat l'ordre de publicar documents classificats sobre el magnicidi del 1963

Peter Baker / Scott Shane
5 min
Kennedy i la seva dona, Jacqueline, saluden els ciutadans que s'han apropat per rebre la parella presidencial a Dallas, poc abans del genocidi.

'The New York Times'Pocs semblen tan entusiasmats amb l'alliberament dels documents secrets sobre l'assassinat de John F. Kennedy el novembre del 1963 com l'actual llogater del despatx Oval. Els documents sobre l'assassinat es publicaran avui dijous si no hi ha canvis d'última hora per l'Arxiu Nacional i l'Administració de Registres d'acord amb una llei aprovada el 1992 arran de la pel·lícula de 'JFK' d'Oliver Stone tingués interès en les conspiracions relacionades amb l'assassinat de Kennedy. La resta de documents es va fixar que es fessin públics 25 anys després de la signatura de la llei, però el president en exercici, deixant la potestat al president en exercici, l'ordre d'aturar la publicació en consideració a les preocupacions que expressin les agències d'intel·ligència. Trump, si no hi ha canvis d'última hora, ha donat ja llum verda. "La gran publicació prevista dels #DocumentsJFK es farà demà [per avui]", va escriure el president Trump a Twitter. "Tan interessant!"

Segurament va ser només una coincidència que Trump publiqués aquest missatge mentre estava a bord de l'Air Force One dirigint-se, precisament, a Dallas, la ciutat del magnicidi. O ho era? Cinquanta-tres anys i 11 mesos després de l'assassinat que va donar lloc a mil teories de conspiració, el president ha arribat al mateix aeroport Love Field de Dallas, on el cos de Kennedy va ser carregat en un avió en direcció Washington, i a pocs quilòmetres on els trets van ferir-lo de mort mentre circulava pels carrers de la capital de Texas.

D'alguna manera, no deixa de ser curiós que els documents que queden per veure la llum d'un dels misteris més infames de la història es facin públics per l'administració d'un president que ell mateix ha alimentat teories conspiratives. Després de tot, va ser Trump qui durant la campanya de l'any passat va suggerir que el pare del seu rival republicà, el senador de Texas Ted Cruz, estava d'alguna manera involucrat en l'assassinat de Kennedy. I un dels seus assessors, Roger J. Stone Jr., va escriure un llibre que culpa de l'assassinat al president Lyndon B. Johnson.

A més, aquest és un president que, a diferència de la majoria dels que han ocupat la Casa Blanca amb anterioritat, ha estat en guerra oberta, de vegades, amb els organismes que semblen més preocupats que la publicació de documents pugui fer avergonyir els seus predecessors per aportar proves rellevants per una mala gestió de la informació o, fins i tot, que s'assenyali algun sospitós.

"De tots els presidents que hi ha hagut des del 1963, a aquest és el qui a menys importa si la publicació d'aquests documents fa mal la CIA. i l'FBI, dues organitzacions molt molestes en aquest moment", ha afirmat l'historiador de la presidència Michael Beschloss.

Els historiadors i els investigadors de la conspiració estan ansiosos per veure quins documents encara queden pe revelar sobre la personalitat de l'assassí, Lee Harvey Oswald, i els vincles que podria haver tingut amb els cubans, els soviètics, la màfia o les pròpies CIA i FBI. Alguns esperen una millor comprensió del viatge que Oswald va fer a la Ciutat de Mèxic, on va visitar el consolat de Cuba en les setmanes abans del magnicidi des de l'hotel Dealey Plaza de Dallas, el 22 de novembre de 1963. Tot i això, alguns especialistes en l'assassinat han advertit que no confien en cap revelació sorprenent. "No crec que n'hi hagi cap", assegura Gerald Posner, autor de 'Case Closed', el llibre del 1993 que va concloure que Oswald va matar a Kennedy en una decisió personal. "No trobarem cap memoràndum secret de J. Edgar Hoover [director de l'FBI de l'època] que dibuixi el camí de fugida de Lee Harvey Oswald", apunta, i assenyala que les expectatives són massa altes.

Portada del 'The New York Times' que anuncia l'assassinat de Kennedy.

Però Posner sí que reconeix que els arxius podrien donar una imatge més completa dels primers anys de la dècada dels seixanta més enllà de les preguntes específiques sobre l'assassinat. "Això es tracta de la Guerra Freda iels espies i Ciutat de Mèxic", afirma. "Es tracta d'una època en què sabem que el govern estava en connivència amb la màfia per matar a [el president cubà, Fidel] Castro. Els investigadors i historiadors de la Guerra Freda poden trobar això tan interessant com els investigadors de l'assassinat de Kennedy".

Segons els arxius, el 88% dels documents de la col·lecció creada arran de la llei de 1992 s'han publicat íntegrament i un altre 11% s'han publicat publicat amb parts redactades. Només un 1% encara són íntegrament un secret. La majoria s'han mantingut segurs perquè es van declarar "no relacionats amb l'assassinat" o "no es consideraven rellevants". Els funcionaris han matisat que molts d'aquests documents es van crear a la dècada de 1990 per descriure com funcionava la col·lecció d'intel·ligència.

Jefferson Morley, un autor que va passar anys demandant a la CIA els documents relacionats amb l'assassinat de Kennedy, ha afirmat que probablement Trump admetrà algunes demandes de l'agència i retindrà finalment una part de l'arxiu. Però alhora confia que es trobin respostes a algunes preguntes que encara es mantenen després de gairebé 54 anys.

Oswald, custodiat per dos policies de Dallas, poc després de l'assassinat de Kennedy.

"No hi haurà cap pistola fumejant", admet Morley, editor del lloc web d'assassinat JFKfacts.org, que va tornar a examinar el període del seu nou llibre, 'The Ghost: The Secret Life of CIA Spymaster James Jesus Angleton' però omplirà la foto sobre els dies previs a l'assassinat d'Oswald", el 24 de novembre del 1963, dos dies després del magnicidi. La clau seria conèixer els detalls de seva visita al consolat de Cuba a Mèxic.

En aquest sentit, Morley sosté que tant la CIA com l'FBI coneixien Oswald, un antic desertor de la Unió Soviètica. "La idea que Oswald d'un dia per l'altre va decidir disparar al president és falsa", afirma, convençut que "la CIA tenia un arxiu detallat sobre ell". Morley també apunta que amb la publicació potencial de les 100.000 pàgines fins ara secrets, ningú ha d'esperar respostes instantànies. "Hi haurà coses bones aquí, però no les trobaràs en les dues primeres hores", matisa.

El paradigma de les conspiracions

La majoria de nord-americans creuen que hi ha més implicats que Oswald

L'assassinat de Kennedy ha seguit intrigant el públic nord-americà després que la majoria dels principals actors hagin mort. Mentre la Comissió Warren va arribar a la conclusió que Oswald actuava sol, la majoria de la gent mai no ha acceptat la versió oficial del magnicidi. Una enquesta feta per Gallup el 2013, coincidint amb el 50 aniversari, apuntava que el 61% dels nord-americans encara creia que hi havia més implicats a banda d'Oswald, i aquest era el percentatge més baix d'escèptics que es trobaven en gairebé mig segle.

"Hem d'acceptar que mai no hi haurà una explicació de l'assassinat de Kennedy que satisfaci tothom", subratlla Beschloss. "Això no passarà mai", tot i que admet que aquests arxius podrien "donar una mica de llum als misteris encara existents.

stats