Trump defensa el veto a immigrants tot i les protestes

WashingtonDonald Trump viu la seva primera crisi de govern quan tot just fa deu dies que és a la Casa Blanca. El decret que prohibeix temporalment l’entrada d’immigrants de set països de majoria musulmana i refugiats de tot el món va provocar un cap de setmana de caos i confusió als aeroports, protestes multitudinàries als carrers de les principals ciutats del país i paraules de rebuig de líders mundials.

Les protestes, a més, han portat l’expresident nord-americà Barack Obama a trencar el seu silenci, tal com va advertir que faria en el seu comiat si considerava que els valors del país eren amenaçats. Segurament Obama ho ha fet molt més de pressa que no s’esperava. “Els ciutadans que exerceixen el dret constitucional de manifestar-se, organitzar-se i fer que les seves veus les sentin els càrrecs electes és exactament el que esperem veure quan els valors nord-americans estan en joc”, va dir.

Les manifestacions d’indignació i les paraules d’Obama, però, no van canviar gens ni mica la posició del president nord-americà. “Només 109 persones de 325.000 [estrangers que van arribar als EUA] van ser detingudes i retingudes per ser interrogades”, va afirmar en un dels quatre tuits que va escriure a primera hora del matí per defensar la seva ordre executiva. Un preu petit “per defensar” el país, segons els seus assessors. El departament de Seguretat Nacional, però, va informar que la mesura va afectar 375 persones, i que les 109 eren a qui s’havia denegat l’entrada al país.

Hores més tard, a la Casa Blanca, Trump va minimitzar les crítiques a la implementació de la polèmica ordre executiva que va provocar el caos als aeroports. “Ahir [diumenge] vam tenir un dia meravellós pel que fa a la seguretat interna. Algun dia havíem de fer aquest pas i nosaltres hem decidit fer-lo”, va dir als periodistes poc abans de firmar un altre decret per reduir les regulacions federals: per cada una que s’aprovi, caldrà eliminar-ne dues.

El seu govern també va negar que el decret sigui una prohibició a l’entrada de musulmans al país, ja que hi ha més de 40 països de majoria musulmana que no estan afectats. D’altra banda, el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va afegir en la seva roda de premsa diària que “la majoria dels nord-americans estan d’acord amb el president”.

Spicer també es va mostrar confiat que el decret sobreviurà a la batalla judicial que algunes organitzacions de drets civils han iniciat contra el veto de 120 dies a refugiats i 90 dies a immigrants de set països de majoria musulmana amb historial terrorista -l’Iraq, l’Iran, el Iemen, Líbia, Somàlia, Síria i el Sudan-. Tot i així, l’ordre del president ja ha patit diversos revesos judicials. Quatre jutges han dictat mesures cautelars contra el decret que, per exemple, han impedit deportacions d’immigrants dels set països afectats, i han demanat que s’accepti l’entrada de les persones que són residents legals -les que tenen la famosa targeta verda.

Batalla judicial

El destí d’aquest decret, doncs, es podria decidir al Tribunal Suprem. Alguns experts creuen que l’ordre és anticonstitucional perquè els països afectats són de majoria musulmana i perquè es dona preferència a refugiats identificats com a part de minories religioses als seus països. “La Constitució deixa clar que una religió no pot ser preferida per sobre d’una altra”, escriu David Cole, professor de la universitat Georgetown i editor de la pàgina web de continguts legals Just Security.

Eina de propaganda

A més, legisladors de l’oposició demòcrata van censurar el veto migratori perquè creuen que no només no servirà per evitar atacs terroristes sinó que donarà munició a la maquinària propagandística dels jihadistes. En aquesta mateixa línia, un centenar de diplomàtics nord-americans van emetre ahir una queixa interna contra el decret migratori i van assegurar que “no aconseguirà l’objectiu de protegir els EUA”.

Altres crítics amb la mesura també apunten que els autors dels últims atemptats a Orlando i San Bernardino eren nord-americans o residents legals i no provenien dels països vetats. I que les 12 persones que van cometre els atacs de l’11-S eren majoritàriament de nacionalitat saudita, egípcia i libanesa.

Trump, però, no es farà enrere i va ignorar la confusió que ha causat el seu govern amb el decret. “Farem els Estats Units segurs de nou”, va subratllar a la Casa Blanca en una adaptació del seu eslògan electoral. De fet, el líder nord-americà va recordar que l’ordre que va firmar divendres va ser una part important de la seva campanya.

Les claus

Qui són els afectats per la prohibició?

L’ordre executiva de Trump suspèn fins al juny el programa d’acollida de refugiats, que ja era un dels més restrictius del món, i que ara quedarà limitat a 50.000 persones (menys de la meitat comparat amb l’últim any d’Obama). En el cas dels refugiats sirians la prohibició és indefinida, tot i que l’any passat els Estats Units només en van acollir 12.486 (pels 300.000 que van ser acceptats, per exemple, a Alemanya). A més, atura durant 90 dies la concessió de visats de persones procedents de set països de majoria musulmana: l’Iran, l’Iraq, Síria, el Iemen, Líbia, Somàlia i el Sudan. En aquest període es revisarà el sistema de concessió de visats. El decret permet ampliar la llista en qualsevol moment.

Què passa amb els residents legals?

Dissabte centenars de persones originàries d’aquests set països que tenen residència legal als Estats Units no van poder viatjar-hi o van ser detinguts als aeroports. Diumenge, després de les primeres protestes i sentències judicials contra la mesura, la Casa Blanca es va fer enrere i va dir que el veto no afectaria els titulars de la famosa carta verda. Hi ha mig milió de persones dels set països afectats pel veto de Trump que tenen aquest document.

I els ciutadans amb doble nacionalitat?

Els titulars de passaports dels set països que a més a més tinguin una altra nacionalitat també queden inclosos al veto. Això vol dir, per exemple, que un ciutadà britànic o francès que a més tingui passaport iraquià no podrà entrar als Estats Units en els pròxims 90 dies.

És discriminatori per als musulmans?

Pel que fa als demandants d’asil, la persecució religiosa serà un motiu prioritari per obtenir refugi als Estats Units si els sol·licitants pertanyen a grups minoritaris al seu país d’origen. Donald Trump ha reiterat el seu compromís amb els cristians, a qui considera els més perseguits en origen i maltractats per l’administració Obama. Però novament els fets el desmenteixen: l’any passat els Estats Units van acceptar 37.521 refugiats cristians i 38.901 de musulmans.

Què han dictaminat els jutges?

Jutges federals de Nova York i Virgínia han bloquejat les deportacions de persones que van arribar dissabte als Estats Units amb visat vàlid i que en aplicació de l’ordre executiva de Trump van ser detingudes als aeroports, enmig de la confusió dels funcionaris d’immigració. Entre 100 i 200 persones van ser posades en llibertat després de passar-se hores detingudes. El revés judicial és significatiu però molt parcial, perquè no obliga el govern a admetre al país les altres persones afectades ni qüestiona la constitucionalitat de la mesura.