Trump defensa el veto migratori: “És sentit comú”

WashingtonLa batalla judicial sobre el polèmic decret migratori del president dels Estats Units, Donald Trump, va viure ahir un nou episodi. El Tribunal d’Apel·lacions del Novè Circuit (denominació que determina l’àrea d’influència, en aquest cas la Costa Oest) va escoltar els arguments a favor i en contra de l’ordre executiva, que veta l’entrada d’immigrants de set països de majoria musulmana i de refugiats d’arreu del món, i que va ser bloquejada per un jutge federal de Seattle (estat de Washington, al nord-oest) el cap de setmana passat.

Els advocats del govern van assegurar que la mesura és un “exercici legítim” de l’autoritat del govern i que el bloqueig “posa en perill” la seguretat nacional. A més, consideren excessiva la decisió del jutge, James Robart, que hauria de ser revocada i reinstaurar el veto migratori.

Per contra, els fiscals generals dels estats de Washington i Minnesota -que van presentar la demanda i tenen el suport de 17 fiscals més de tot el país- van argumentar que reprendre la prohibició d’entrada a immigrants i refugiats crearà un altre “caos” i tornarà a dividir famílies i perjudicar l’economia. També van assenyalar que la retòrica de Trump durant la campanya electoral prova que el seu veto busca discriminar els musulmans.

D’altra banda, un centenar d’empreses tecnològiques -liderades per Facebook, Google i Apple- i dos exsecretaris d’Estat, John Kerry i Madeleine Albright, així com diversos ex alts funcionaris, van presentar també mocions contra el veto migratori. Les companyies de Silicon Valley el critiquen perquè creuen que farà més difícil “fitxar, contractar i retenir alguns dels millors empleats del món”. Els experts en seguretat, per la seva banda, diuen que el decret “posa en perill les tropes” nord-americanes i “alimenta la narrativa que els EUA estan en guerra amb l’islam”, com diu el grup jihadista Estat Islàmic.

Més duresa en immigració

“No puc creure que hàgim de lluitar per protegir la seguretat de la nostra nació”, va afirmar Trump en un acte amb xèrifs del país a la Casa Blanca. El president nord-americà va explicar que l’Estat Islàmic ha amenaçat d’“infiltrar-se als Estats Units i en altres països a través de la migració”. “¿I no podem ser més durs amb les persones que entren?”, es va preguntar, i va acabar dient que la mesura “és sentit comú”.

El tribunal d’apel·lacions que va escoltar ahir el cas -format per tres jutges- només decidirà si s’ha de restaurar o no el veto migratori. Els tres jutges són William Canby Jr., nominat per l’expresident demòcrata Jimmy Carter; Richard Clifton, nominat pel republicà George W. Bush, i Michelle Friedland, nominada pel demòcrata Barack Obama. Altres audiències judicials determinaran si el decret del president Trump és legal.

Sigui com sigui, aquesta batalla judicial té tots els números d’acabar al Tribunal Suprem. Les sentències de l’alta instància judicial del país són finals, és a dir, sense dret a l’apel·lació. Tot i així, es podria donar el cas d’una decisió dividida a causa de l’actual distribució del tribunal, que té quatre jutges progressistes i quatre de conservadors, i encara no s’ha cobert la vacant que va deixar la mort del jutge Antonin Scalia ara fa un any. Si aquest fos el cas, la decisió de l’últim tribunal federal és la que prevaldria.

El decret migratori, que ha afectat entre 60.000 i 100.000 persones i ha provocat protestes a tot el país, és el primer gran maldecap del govern de Trump. I la seva conclusió, de moment, va per llarg.