Trump firma un nou veto migratori ideat contra un bloqueig judicial
La proposta executiva no afecta aquest cop els ciutadans de l'Iraq, país aliat en la lluita contra l'Estat Islàmic
WashingtonDonald Trump insisteix en el seu polèmic veto migratori. El president dels Estats Units va firmar ahir un nou decret que prohibeix l’entrada d’immigrants de sis països de majoria musulmana -el Iemen, l’Iran, Líbia, Síria, Somàlia i el Sudan- durant 90 dies i de refugiats d’arreu del món durant 120 dies. L’acte el va fer en privat, sense càmeres de televisió ni la pompa de la signatura de la primera ordre executiva, que va causar protestes i caos als aeroports i va acabar bloquejada per la justícia el 4 de febrer. La nova versió, que exclou l’Iraq dels països afectats, és més moderada, s’ha ideat per superar els esculls judicials i entrarà en vigor el 16 de març.
La mesura arriba enmig de noves revelacions sobre l’afer de la suposada ingerència russa en les eleccions nord-americanes i en plena tempesta política per les acusacions infundades de Trump al seu antecessor, Barack Obama, per haver ordenat gravar les seves trucades quan era candidat presidencial, i per les quals l’FBI li ha demanat que rectifiqui. Amb el nou veto, el mandatari nord-americà espera recuperar la iniciativa després d’uns dies caòtics. L’èxit del seu discurs de l’estat de la Unió -que va tenir bona premsa- li va durar només un dia per la filtració de les dues reunions que va mantenir el seu fiscal general, Jeff Sessions, amb l’ambaixador de Rússia a Washington, Serguei Kisliak.
Contra l’entrada de terroristes
La Casa Blanca va assegurar que el veto migratori busca “protegir” el país de “l’entrada de terroristes estrangers” i que “no busca discriminar membres de cap religió”. Els secretaris d’Estat, Rex Tillerson; de Justícia, Jeff Sessions, i de Seguretat Nacional, John Kelly, van presentar el decret revisat.
“Si tens un visat vàlid, la mesura no t’afectarà”, va explicar l’exgeneral Kelly. El nou text deixa clar que la prohibició no afecta els que tenen visats aprovats o tenen el permís de resident (la famosa targeta verda). Tillerson va afegir que el veto signat pel president és “vital” per a la seguretat del país i va demanar als seus aliats d’arreu del món que “entenguin” que es tracta d’una mesura “temporal” per reforçar els controls migratoris. A més, va assegurar que s’havia decidit excloure l’Iraq dels països vetats perquè en l’últim mes el seu govern ha millorat les mesures de seguretat per impedir que terroristes de l’Iraq vagin als EUA.
Poc abans, Kellyanne Conway, assessora del president, havia donat la mateixa versió en una entrevista a Fox News. Tot i així, els mitjans nord-americans asseguren que el Pentàgon i el departament d’Estat haurien pressionat el president Trump perquè retirés l’Iraq de la nova ordre executiva pel paper clau d’aquest país en la lluita contra el grup jihadista Estat Islàmic (EI).
“Encara que hagin retirat l’Iraq, tornem a estar davant d’un veto als musulmans. No s’explica per què aquests països són més perillosos que d’altres”, va assenyalar l’Associació Americana d’Advocats d’Immigració. Tot i que les organitzacions van admetre que el nou decret està ple de cessions respecte a l’anterior, consideren que continua sent un veto contra països musulmans.
“El govern de Trump ha admès que el seu primer veto contra els musulmans no es podia defensar -va afirmar Omar Jadwat, director del projecte de drets d’immigrants de la Unió Americana de Llibertats Civils-. Desafortunadament, ha decidit substituir-lo per un de més moderat però que té els mateixos defectes”. Jadwat creu que el nou decret tindrà els mateixos problemes als tribunals que el primer.
Segons Steven Choi, director de la Coalició d’Immigrants de Nova York, la nova ordre de Trump és una mostra més del seu “esforç per dividir el país i crear pànic i por a les comunitats d’immigrants, de refugiats i de musulmans”. Els canvis fets, va afegir, són “una màscara” de la mateixa “incompetència”.
L’oposició política també va criticar el nou decret. El líder dels demòcrates al Senat, Chuck Schumer, el va titllar d’“antiamericà” i va pronosticar que tindrà problemes amb la justícia. “L’ordre executiva ens fa menys segurs i ha de ser derogada”, va dir.
La mesura entrarà en vigor el 16 de març, més d’un mes i mig després que es firmés el primer veto. La Casa Blanca va explicar que s’havia retardat la presentació del nou document per assegurar-ne una bona implantació. A més, es volia tenir prou temps per introduir canvis que evitarien un nou bloqueig judicial. Per exemple, en aquest decret, que anul·la l’anterior, s’especifica millor el perquè de l’elecció dels sis països. Aquesta va ser una de les crítiques del jutge conservador del tribunal d’apel·lacions de San Francisco que va defensar la suspensió del veto a tot el país establerta pel jutge federal de Seattle, a Washington.
L’origen dels terroristes
En el seu discurs al Congrés de la setmana passada, Trump va subratllar que “la gran majoria dels individus condemnats per terrorisme o per crims relacionats amb el terrorisme des dels atemptats de l’11-S van venir de fora del país”. I va prometre mesures més estrictes en la concessió de visats. Tanmateix, segons una anàlisi de Charles Kurzman, professor de la Universitat de Carolina del Nord, citat pel New York Times, 18 dels 36 jihadistes musulmans que han participat en atacs als EUA hi van néixer, i 14 més hi van arribar quan encara eren nens.
El decret també redueix a menys de la meitat, de 110.000 a 50.000, el nombre de refugiats que podran entrar en un any. La Casa Blanca, una vegada més, ho va justificar per la protecció del país, ja que va dir que uns 300 refugiats són investigats per la policia per lligams terroristes. Sigui com sigui, la polèmica i el ball de dades seguirà.