Trump culpa malalts mentals i videojocs mentre obvia les armes

WashingtonEntre el Donald Trump dels discursos institucionals i el Donald Trump de Twitter o els mítings hi ha un món de matisos, i no precisament subtils. El president nord-americà va comparèixer ahir a la Casa Blanca per valorar els atacs armats d’aquest cap de setmana passat a El Paso, Texas, i a Dayton, Ohio, que han deixat 31 morts i desenes de ferits. De manera inequívoca, va condemnar “el racisme, la intolerància i el supremacisme blanc” que hi ha al darrere de la matança d’El Paso, en què un jove de 21 anys va cometre una autèntica massacre per acabar amb la “invasió” d’hispans que viuen als Estats Units.

La retòrica de la “invasió” és la mateixa que utilitza repetidament Trump per referir-se als immigrants i la raó per la qual els grups partidaris del supremacisme blanc l’han elogiat més d’un vegada. El discurs del president els empara i ha arribat a detectar “bona gent” entre ells, com va dir després dels disturbis de Charlottesville que van provocar que una antifeixista fos atropellada per un supremacista. La distància entre les seves condemnes institucionals i el seu discurs quotidià és l’espai que afavoreix el creixement dels grups d’odi.

El racisme i el fàcil accés a les armes són el còctel que va explotar dissabte en un supermercat d’El Paso, on es va desplaçar l’autor de la matança, Patrick Crusius. Abans de pronunciar unes paraules dirigides a la nació, Donald Trump va recórrer a Twitter per exposar una proposta que no va incloure en el seu discurs institucional. Va demanar a republicans i demòcrates que s’uneixin per “aconseguir revisions d’antecedents” dels compradors d’armes “més forts” i, alhora, que aquesta mesura anés lligada a una reforma de la llei migratòria “que necessitem desesperadament”. Amb els cossos encara calents d’una matança motivada per l’odi als immigrants, només un president com Trump és capaç de vincular un lleu reforç de les laxes lleis d’armes del país amb un enduriment de la llei migratòria.

El president busca la transacció amb els demòcrates de la mateixa manera que ho va intentar a començaments d’any, quan, en ple tancament de govern per la negativa del Congrés a proporcionar fons per al mur amb Mèxic, Trump va proposar ampliar tres anys la protecció dels dreamers, els immigrants que van arribar al país de manera irregular quan eren menors d’edat i per als quals l’administració Obama va aprovar una fórmula de protecció legal. El seu intercanvi de cartes no va arribar a bon port.

També culpa els mitjans

En les seves reflexions des de la Casa Blanca, Donald Trump tampoc hi va incloure la seva idea sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació en l’increment de la “ira i la ràbia” al país. Però sí que ho va fer a Twitter. El president estableix un vincle entre la suposada falta “d’equilibri i parcialitat” del periodisme i la violència armada. El remei, segons Trump, és una cobertura “justa” de la seva presidència. Ell, doncs, no assumeix cap responsabilitat en la gestació d’aquest clima social.

Més enllà de la condemna de l’odi, en el seu discurs institucional Donald Trump va excloure del diagnòstic el fàcil accés a pistoles i rifles d’assalt. “Són la malaltia mental i l’odi les que premen el gallet, no les armes”, va sentenciar amb llenguatge propi de l’Associació Nacional del Rifle. Limitant-se a llegir un discurs escrit per endavant i sense admetre preguntes, Trump va apuntar contra “els perills d’internet i de les xarxes socials”, va subratllar el risc dels videojocs “que glorifiquen la violència” i va promoure una reforma de les lleis de salut mental “per identificar millor els pertorbats mentals que poden cometre actes de violència i assegurar-nos que no només rebin tractament, sinó que, quan sigui necessari, siguin tancats”.

Sobre la reforma de les lleis d’armes, Trump es va referir de passada a l’enduriment de la revisió d’antecedents dels compradors (igual que ja va fer després del tiroteig en un institut de Florida el febrer de 2018, i ignorant que són els republicans els que ho impedeixen al Senat) i va donar suport a les lleis de “bandera vermella”, que permeten a l’autoritat confiscar armes a persones sospitoses de planejar atacs o infligir el mal.

El web que va publicar el manifest supremacista

El manifest vinculat al sospitós de la matança d’El Paso, en què advertia de la “invasió hispana” de Texas, es va publicar al portal 8chan. També la massacre contra dues mesquites a Nova Zelanda al març es va anticipar en aquesta web. Es tracta d’un fòrum d’internet que va néixer amb la voluntat de ser una “utopia de la llibertat d’expressió” i ha acabat convertint-se en un racó per divulgar tota mena de teories de la conspiració i la radicalització dels seus usuaris. Per tot plegat, el seu fundador, Frederick Brennan, que ja no està vinculat a la pàgina, prega que es tanqui. En una entrevista al New York Times, assegura que 8chan “no està fent cap bé al món” i, tot i que reconeix que tancar-lo “no frenarà totalment aquests esdeveniments”, creu que ajudaria a evitar que “n’hi hagi cada dos mesos”.

Malgrat tot, el futur de Texas és llatí

Cristina Tzintzun, d’origen mexicà, pensa que a la seva comunitat l’ataquen perquè saben, diu, “que som poderosos”. Tzintzun, líder d’un grup de defensa dels drets dels llatins, apunta a un poder polític creixent, el mateix que tem l’autor de la matança d’El Paso.

Uns 58 milions de persones residents als Estats Units són d’origen hispà, el 18% de la població, la minoria majoritària del país i la segona que creix a un ritme més alt. A Texas ja són el 40% del total i d’aquí pocs anys superaran la majoria. Això sí, només el 46% tenen dret a vot. Una circumstància, però, que no trigarà a canviar, perquè d’aquí una dècada uns 200.000 llatins arribaran a la majoria d’edat. Les urnes, segurament, ho notaran: solen apostar pel vot demòcrata tot i viure a Texas, tradicionalment republicana.