Trump i Conte, durs a la frontera
El líder nord-americà lloa la política migratòria d’Itàlia i amenaça de tancar el govern si no obté el mur
Nova YorkDonald Trump va rebre ahir a la Casa Blanca el seu aliat populista més valuós a Europa: el primer ministre d’Itàlia, Giuseppe Conte. Els dos líders -que comparteixen una línia dura en immigració i aposten per una relació més amigable amb Rússia- van anunciar que reforçaran la seva cooperació en temes com la seguretat al Mediterrani, la lluita contra el terrorisme i la migració, que creuen “descontrolada”.
Trump va subratllar que tant ell com Conte són outsiders de la política i va assegurar que un factor clau en la “tremenda victòria” de Conte (o, més ben dit, de la coalició entre el Moviment 5 Estrelles i la Lliga) va ser “la immigració il·legal”. “El primer ministre italià i jo creiem que les nacions fortes han de tenir fronteres fortes”, va dir.
El líder nord-americà va aprofitar la roda de premsa amb Conte per insistir que està disposat a “tancar el govern” si el Congrés no aprova un pressupost que inclogui fons per a un nou mur a la frontera entre els Estats Units i Mèxic. El dia abans, en un tuit, ja havia sorprès tothom amb aquesta amenaça, també els líders del seu propi partit.
Nova crisi a Washington
La posició de Trump podria desencadenar una nova crisi de govern a Washington a només tres mesos de les eleccions legislatives. Els republicans, el seu partit, podrien perdre el control de la cambra baixa. I un tancament del govern federal -si el president veta el seu pressupost- reduiria les seves opcions de mantenir la majoria.
Trump vol fons per construir el seu mur, la seva gran promesa electoral, però també canvis legislatius perquè, segons ell, les lleis d’immigració actuals són “la riota” de tot el món. A principis d’any els demòcrates van oferir el seu suport per finançar la tanca de seguretat -que podria costar uns 25.000 milions de dòlars- a canvi de regularitzar la situació dels tres milions de joves indocumentats que van arribar al país quan eren menors, coneguts com els dreamers. Però el líder nord-americà va descartar la proposta perquè vol restringir, entre altres coses, els permisos de residència per a la reunificació familiar.
Trump va mostrar la bona sintonia que té amb Conte, i el seu govern, en matèria d’immigració. Un parell d’hores abans de respondre a preguntes dels periodistes, en el Despatx Oval, va lloar la política migratòria del primer ministre italià. “Ha pres una postura molt ferma a la frontera, una postura que pocs altres països han pres -va dir al costat de Conte-. Francament, crec que està fent el correcte. Molts altres països europeus haurien de fer el mateix”.
Trump ha sigut molt crític amb les polítiques migratòries de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Fa un mes va dir, falsament, que la criminalitat a Alemanya havia crescut per culpa de la immigració. Amb les seves crítiques a Merkel va buscar defensar la seva posició dura en immigració, que estava sent censurada per l’oposició per la seva política de separació de pares i fills immigrants detinguts a la frontera. La crisi continua oberta, ja que més de 700 nens encara no han sigut reunificats.
El govern italià, de la mà del polèmic ministre de l’Interior i líder del partit ultradretà la Lliga, Matteo Salvini, també ha incrementat els controls migratoris i ha tancat els ports a les organitzacions humanitàries que rescaten immigrants en el mar Mediterrani. Conte va refermar ahir a Washington la seva intenció de reformar el reglament de Dublín, que estableix que el primer país europeu que trepitja un immigrant és l’encarregat de gestionar la seva demanda d’asil. “Estem fent el que vam prometre durant la campanya”, va dir, i va afegir que la Unió Europea “té la responsabilitat” de no deixar el pes d’aquesta gestió als països d’entrada.
Cooperació militar
Conte, que aspira a ser l’interlocutor europeu amb els Estats Units, no va escatimar els elogis a Trump. En la seva intervenció va aplaudir el diàleg del mandatari nord-americà amb Rússia i els seus esforços perquè els membres de l’aliança militar OTAN augmentin les seves contribucions econòmiques.
Els dos líders també van parlar tant de les seves relacions econòmiques i comercials com de la seva cooperació militar a l’Afganistan i l’Iraq i la pressió sobre l’Iran. Conte es va mostrar content amb la treva en la guerra comercial entre la Unió Europea i els Estats Units. I va obtenir el suport de Trump en els esforços del seu país per organitzar una conferència sobre el futur de Líbia -un país clau per als interessos energètics d’Itàlia-. Sobre l’Iran, Trump va suavitzar el to bèl·lic de la setmana passada i va dir que està disposat a reunir-se amb Teheran sense condicions.