Trump atia l’escàndol del vincle rus

WashingtonDonald Trump ha provocat una nova tempesta política als Estats Units amb la destitució del director de l’FBI, James Comey. La seva inesperada decisió va atordir Washington i el país, ja que Comey era el cap de la investigació del cas de l’espionatge rus que indaga possibles vincles de la seva campanya amb Rússia per influir en les últimes eleccions a la Casa Blanca. El futur del cas, doncs, està ara en l’aire, a l’espera de qui sigui el nou cap de la policia federal.

El president nord-americà va explicar que havia decidit acceptar la recomanació del seu fiscal general, Jeff Sessions, i el seu adjunt de rellevar Comey per restaurar la credibilitat del cos policial. Els dos assessors consideren que el director de l’FBI va gestionar malament la investigació sobre els correus de la seva rival, Hillary Clinton. Els demòcrates, molt crítics amb el polèmic oficial, no van qüestionar les raons de l’acomiadament sinó el moment en què es feia. “Per què ara?”, es preguntaven ahir molts legisladors demòcrates. “¿Començaven a ser perilloses per al president aquestes investigacions [sobre Rússia]?”, va especular el líder del Partit Demòcrata al Senat, Chuck Schumer.

En una carta Trump va assegurar a Comey que ja no era “capaç de liderar eficaçment l’FBI”, després de donar-li primer les gràcies per haver-lo informat “en tres ocasions diferents” que no estava “sota investigació” federal. L’endemà, a Twitter, el president va defensar la seva decisió i va intentar frenar el gran enrenou polític que havia creat. “Comey va perdre la confiança de gairebé tothom a Washington, tant de demòcrates com de republicans. Quan es calmin les coses, m’ho agrairan”, va tuitejar, i va acusar l’oposició d’hipòcrita en un altre tuit.

Trump havia criticat Comey per haver exonerat Clinton, però després el va lloar per la carta que va enviar al Congrés onze dies abans de l’elecció presidencial. I, durant l’inici de la seva presidència, va donar suport al director de l’FBI i fins i tot li va demanar que es mantingués en el càrrec. La seva posició ara ha canviat. “El substitut de Comey ho farà molt millor”, va dir ahir.

Reunió amb Lavrov

Enmig de la polèmica, Trump es va reunir ahir amb el ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov. Van parlar de la guerra civil de Síria i, en menor mesura, d’Ucraïna. La Casa Blanca va assegurar que no es va tractar el tema de les sancions econòmiques contra Moscou. Lavrov, que va mantenir una trobada primer amb el secretari d’Estat dels EUA, Rex Tillerson, va fer broma sobre la notícia del dia. “¿L’han fet fora? Estan de broma, estan de broma”, va respondre quan li van preguntar sobre què opinava de la destitució del director de l’FBI.

Comey, segons va publicar el diari The New York Times, que citava legisladors, havia demanat fa uns dies més recursos al departament de Justícia. Tot i que no hi ha una connexió directa entre la seva demanda i l’acomiadament, sí que ha creat més dubtes sobre les raons de la decisió del president nord-americà. La portaveu de la fiscalia, Sarah Isgur Flores, va negar que Comey hagués demanat més recursos.

El fiscal general adjunt, Rod Rosenstein, que va escriure el memoràndum en què s’expliquen els motius per cessar Comey, és qui hauria rebut la demanda. Rosenstein és, a més, la persona encarregada de la investigació sobre Rússia de la fiscalia. El secretari de Justícia, Jeff Sessions, es va haver de recusar del cas per haver amagat que s’havia reunit dos cops amb l’ambaixador rus als EUA durant la campanya electoral.

La reputació de l’FBI

“La reputació i credibilitat de l’FBI ha patit un dany substancial i ha afectat tot el departament de Justícia”, va escriure Rosenstein en el seu informe. El fiscal adjunt considera que Comey es va saltar els protocols de la institució en la manera com va portar el cas dels correus.

Els demòcrates, i alguns republicans, van demanar que es nomeni un fiscal independent per a la investigació sobre els lligams entre Rússia i la campanya de Trump. Tant la Casa Blanca com els líders republicans van rebutjar immediatament la petició. L’acomiadament de Comey crea un nou maldecap al partit del president, que intenta tirar endavant la seva agenda.

Els pròxims dies, Trump espera anunciar un nou director de l’FBI. Només necessita que 51 senadors li donin el vistiplau. Tot i així, alguns senadors de la majoria republicana podrien votar en contra de la persona que proposi si té un perfil massa polític.

El precedent: Richard Nixon i la ‘massacre del dissabte a la nit’

L’acomiadament de James Comey es va comparar de seguida amb el moment històric conegut com la massacre del dissabte a la nit. Durant les últimes hores del 20 d’octubre del 1973, el llavors president dels Estats Units, el republicà Richard Nixon, va acomiadar el fiscal especial del cas Watergate, Archibald Cox. Aquella investigació, finalment, va provocar la seva dimissió un any després.

Trump és el segon president que fa fora un director de l’FBI. El primer va ser Bill Clinton, que va destituir William Sessions per serioses de violacions ètiques. La diferència és que Sessions no estava investigant Clinton.