Trump anul·la una reunió amb els talibans i dinamita l’acord de pau

BarcelonaHavia de ser una reunió secreta a Camp David, però Donald Trump la va esbombar ahir als quatre vents a través de Twitter. Va anunciar sense cap mena de miraments a través de la xarxa social que anul·lava la reunió clau que havia de mantenir ahir a Washington amb líders talibans i que, de retruc, donava per trencades les negociacions de pau amb els jihadistes que havien de servir per posar fi a gairebé divuit anys de guerra dels Estats Units a l’Afganistan. La raó? La mort d’un soldat nord-americà i onze persones més dijous en un atemptat dels talibans davant de l’ambaixada dels Estats Units a Kabul.

Els assessors de la Casa Blanca es posaven ahir les mans al cap davant de l’anunci del president nord-americà, segons informava el New York Times : perquè els seus tuits tiraven per l’aigüera deu mesos de negociacions amb els talibans i tancaven la porta a la firma d’un possible acord de pau, i perquè el militar nord-americà que va morir dijous no era el primer ni serà l’últim que perd la vida al conflicte afganès. El 29 d’agost en va morir un altre, i el 29 de juliol dos més. Els EUA ja sumen fins a 2.437 baixes en territori afganès des del 2001, segons dades d’ahir del lloc web Icasualties.org, que fa recompte dels militars estrangers morts al país asiàtic.

Però hi ha una raó més per la qual els assessors de Trump s’estiraven ahir els cabells: el president nord-americà va prometre durant la seva campanya electoral que posaria fi a la sagnia de vides i de diners que suposa la guerra a l’Afganistan per als Estats Units. Així que Washington necessita arribar a un acord amb els jihadistes abans de la pròxima cita electoral a la Casa Blanca, el novembre de l’any vinent. I els talibans ho saben: tenen la paella pel mànec. A més, els jihadistes s’havien mostrat disposats a declarar un alto el foc i cessar els atacs contra les tropes internacionals un cop firmessin l’acord de pau, però no pas abans.

“Els líders talibans i el president afganès havien de reunir-se en secret amb mi per separat a Camp David aquest diumenge”, va escriure ahir Trump a Twitter. “Després d’un atac a Kabul [dijous] en què va morir un dels nostres grans soldats i onze persones més, vaig cancel·lar la reunió de forma immediata i vaig demanar que s’interrompin les negociacions de pau”, va afegir l’inquilí de la Casa Blanca, abans de concloure: “Si [els talibans] no poden acceptar un alto el foc durant aquestes importants converses de pau i maten dotze persones innocents, aleshores possiblement no tenen capacitat de negociar un acord significatiu. Quantes dècades més volen continuar lluitant?”

Dos atemptats en una setmana

Dijous els talibans van protagonitzar un atemptat a tocar de l’ambaixada nord-americana a Kabul, però tan sols tres dies abans, dilluns, n’havien fet un altre encara més letal, també a la capital afganesa: van fer explotar un tractor bomba a tocar d’un complex residencial on s’allotgen centenars de contractistes estrangers. Almenys 21 persones van morir i 119 van resultar ferides. Això sí, entre les víctimes no es té constància que hi hagués cap soldat nord-americà. L’atemptat, però, va tenir lloc just en el moment que l’enviat especial dels EUA per a l’Afganistan, Zalmay Khalilzad -considerat l’artífex de les negociacions de pau-, explicava en una entrevista a la televisió afganesa alguns detalls de l’acord de pau. Per exemple, va precisar que 5.400 militars nord-americans marxarien de l’Afganistan en un termini màxim de 135 dies un cop firmat el pacte. En l’actualitat, els EUA tenen uns 14.000 efectius al país asiàtic, als quals cal sumar-hi 16.000 més de 38 altres països que també abandonaran l’Afganistan quan les tropes nord-americanes ho facin.

Aquesta no era la primera vegada que dirigents talibans es traslladaven als Estats Units per negociar amb Washington, encara que no es té constància -o almenys no s’ha fet públic- que s’haguessin reunit mai amb un president nord-americà. Per exemple, els talibans ja van viatjar als EUA quan controlaven el govern de Kabul als anys noranta i Bill Clinton era a la Casa Blanca. En aquella ocasió, Washington volia negociar amb els jihadistes la construcció d’un gasoducte a través de l’Afganistan per extreure el gas de la república exsoviètica del Turkmenistan, que fa frontera amb el nord del país asiàtic. Una empresa nord-americana, Unocal, pretenia explotar el gas.