Internacional13/08/2017

Trump amenaça Nicolás Maduro amb una intervenció militar

El líder sud-americà va proposar dijous restablir el diàleg amb els EUA

Melissa Silva Franco
i Melissa Silva Franco

CaracasLa relació entre els Estats Units i Veneçuela és cada vegada més tensa. Divendres, el president nord-americà, Donald Trump, va amenaçar amb la possibilitat d’una intervenció militar al país presidit per Nicolás Maduro, tot i que es va negar a detallar si les seves tropes protagonitzarien l’operació o seria una acció d’uns quants països.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“No descarto una opció militar... Una opció militar és una cosa que segurament podem perseguir”, va dir el president dels Estats Units als periodistes. “Tenim tropes a tot el món, en llocs allunyats. Veneçuela no és lluny. I la gent hi està patint i morint”, va dir Trump després d’una reunió sobre seguretat amb el secretari d’Estat, Rex Tillerson, l’ambaixadora nord-americana a les Nacions Unides, Nikki Haley, i el seu conseller de Seguretat Nacional, el general H.R. McMaster.

Cargando
No hay anuncios

Aquestes declaracions van ser rebutjades immediatament pel govern veneçolà. El ministre de Defensa, Vladimir Padrino, va definir l’amenaça del president Donald Trump com un “acte de bogeria” i de “supremacia extrema”. “Amb les accions d’aquest govern extremista, aquestes elits econòmiques, no sabrem quin serà el destí del món els pròxims anys. Com a soldat, amb les forces armades, estarem en primera línia defensant els interessos i la sobirania de Veneçuela”, va dir el ministre.

El fill del president bolivarià, Nicolás Maduro Guerra, que és membre de l’Assemblea Constituent, va anar més enllà i va amenaçar els Estats Units amb “rifles” a Nova York i amb “prendre la Casa Blanca”. “El Vietnam quedarà eclipsat”, va assegurar el parlamentari.

Cargando
No hay anuncios

El periodista i analista polític Nelson Bocaranda va dir que Trump dona material a “la retòrica del règim perquè segueixi atabalant amb les seves campanyes de rebuig a la invasió i a la guerra econòmica” dels nord-americans.

Aquesta setmana ha sigut crucial per a la relació entre Donald Trump i Nicolás Maduro. El president veneçolà, en el seu primer discurs a l’Assemblea Nacional Constituent (ANC), va demanar que es reactivés el diàleg entre els dos països. El mandatari va revelar que havia demanat al canceller Jorge Arreaza -gendre d’Hugo Chávez- que iniciés gestions per concretar “una conversa personal amb Trump”.

Cargando
No hay anuncios

La Casa Blanca, però, va contestar en un comunicat que “el president Trump parlarà amb molt de gust amb el líder de Veneçuela quan es restableixi la democràcia al país”. Aquest rebuig al diàleg va ser acompanyat de noves sancions econòmiques contra alts funcionaris del govern veneçolà, entre els quals hi ha el germà del difunt president Chávez, Adán.

El 31 de juliol, el departament del Tresor dels Estats Units va incloure Nicolás Maduro en aquesta llista de sancionats. A conseqüència d’això, el president veneçolà no pot tenir contractes amb empreses i entitats financeres nord-americanes.

Cargando
No hay anuncios

Capturats

Ahir van ser detinguts dos dels militars que es mantenien pròfugs després de liderar el conat d’alçament militar contra Nicolás Maduro diumenge passat. Es tracta del capità retirat Juan Caguaripano i el tinent Yefferson García Dos Ramos, que van ser interceptats quan passaven amb identitats falses per un control policial a Caracas. Tots dos anaven desarmats.

Cargando
No hay anuncios

El cap del Comando Estratègic de la Força Armada Nacional Bolivariana, l’almirall Remigio Ceballos, va informar que Caguaripano Scott i García Dos Ramos van ser declarats enemics de la pàtria i ara s’enfrontaran a un rigorós judici militar.

Més protestes

Cargando
No hay anuncios

Els carrers de Caracas van tornar a viure una manifestació de l’oposició, que els darrers dies ha perdut embranzida. Les marxes van sortir dels municipis de Chacao i El Hatillo, que fins la setmana passada estaven governats pels opositors Ramón Muchacho i David Smolansky, condemnats a 15 mesos de presó i a la incapacitació política. Els manifestants van reclamar-ne l’absolució total.