Trump apunta a l'antifeixisme per declarar-lo "organització terrorista"

WashingtonEn set dies, els Estats Units han passat de les masses hedonistes en platges i piscines del cap de setmana de Memorial Day, per a desesperació d'epidemiòlegs, a les manifestacions de frustració i ràbia repartides per tota la nació després de la mort fa una setmana de l'afroamericà George Floyd a Minneapolis asfixiat per un policia blanc.

En un mes, de les protestes de la ultradreta per "alliberar" els ciutadans confinats per les ordres dels governadors, al cor unànime de la comunitat negra que entona el no puc respirar que va repetir Floyd mentre perdia l'alè, fastiguejada del racisme institucional i la violència policial.

Les primeres van incloure individus blancs fortament armats que Donald Trump va definir com a "bona gent". Per a alguns dels participants en les segones, heterogènies en la seva conformació racial, s'ha reservat el qualificatiu de "trinxeraires", als quals va amenaçar de disparar amb les armes "més amenaçants" o llançar-los els "gossos rabiosos" que protegeixen la Casa Blanca. Avui encara ha tirat llenya al foc a l'anunciar que declararà "organització terrorista" el moviment antifeixista, al qual responsabilitza dels incidents violents d'aquesta setmana.

Incapaç d'utilitzar un llenguatge conciliador per a un país en crisi, el president actua una vegada més com un agitador que reparteix culpes i s'eximeix de responsabilitats.

En la seva obsessió contra la premsa crítica, Trump ha vinculat els mitjans de comunicació amb el mateix moviment que qualifica de terrorista, acusant-los de "fer tot el que està en el seu poder per fomentar l'odi i l'anarquia". Això tot i que fins i tot alguns periodistes han estat assetjats per manifestants. La pitjor part, això sí, se l'emporta la policia, responsable de diversos atacs a la llibertat de premsa, alguns ben documentats.

Diversos periodistes han estat ruixats amb esprai de pebre o han rebut trets amb pilotes de goma tot i estar perfectament identificats. "No m'importa", li va dir un policia a un reporter abans de ruixar-lo amb l'esprai. Donald Trump no ha obert la boca al respecte, i fins i tot ha retuitejat un missatge que qualificava de "gir irònic" que la seu de CNN a Atlanta hagués estat "atacada en els mateixos disturbis que promouen com a nobles i justos".

No és la primera vegada que el president es refereix a l'antifeixisme en termes de terroristes, i està per veure que sigui finalment tractat com a tal. Oficialitzar requereix un procés que implica la coordinació de diverses agències federals. El fiscal general, William Barr, ha assegurat en un comunicat que la violència serà tractada com a "terrorisme domèstic" i que per identificar els seus responsables s'ha activat el grup de treball sobre terrorisme de l'FBI.

Els Estats Units s'han despertat de manera abrupta de la letargia de dos mesos sota sedació per la pandèmia, i ho han fet a la tossuda realitat d'una discriminació racial que mai sembla corregir-se. El malestar latent esclata després de cadascuna de les morts i la comunitat té ja una llarga llista de màrtirs involuntaris, però poques vegades la frustració s'ha manifestat arreu del país com després de la mort de Floyd. Va començar a Minneapolis i s'ha anat propagant a més de 70 ciutats.

A moltes s'ha desplegat la Guàrdia Nacional i s'han imposat tocs de queda. A la capital, els mateixos manifestants als quals Trump va amenaçar amb "ferir-los greument" van tornar dissabte davant de la Casa Blanca. Hi va haver càrregues, estira-i-arronses, crits de "les vides negres importen" i "sense justícia no hi ha pau", llançament d'objectes i moments de tensió, com quan un grup de manifestants va envoltar un cotxe policial negant-li el pas. Al contrari que a d'altres ciutats, no va acabar en flames però alguns edificis i locals dels voltants van patir desperfectes.

Esmena a la totalitat

"Els rics ja no estan segurs!", va deixar escrit algú al vidre d'un restaurant proper a la Casa Blanca no apte per a qualsevol cartera. "Capitalisme = Racisme" o "el capitalisme és homicida", deien algunes pintades realitzades durant la matinada a Washington. Les manifestacions desborden la qüestió racial i semblen una esmena a la totalitat el sistema. Joves blancs lideren alguns enfrontaments amb la policia, que en ocasions ha semblat desbordada. Els edificis en flames, els cotxes destruïts, els comerços saquejats porten a la memòria els disturbis després de l'assassinat el 1968 del reverend Martin Luther King Jr.

Els Estats Units no troben consol en el seu comandant en cap, com tampoc el va trobar la família de George Floyd, amb la qual finalment va parlar Trump. El seu germà, Philonise Floyd, va explicar a MSNBC que amb prou feines el va deixar parlar. "Vaig intentar parlar amb ell", va explicar, però la trucada "va ser ràpida" i el president el va fer sentir irrellevant: "Com [si em digués que] no vull escoltar el que em dius". En la versió de Donald Trump: "Vaig expressar el dolor de tota la nació per la seva pèrdua". Es va descriure com un "amic i aliat de tot nord-americà que busqui justícia i pau".