Trump, als jutges que frenen el veto migratori: “Ens veurem als tribunals”
La justícia manté la suspensió perquè el govern no ha provat que els afectats suposin un perill
WashingtonNou cop judicial al govern novell de Donald Trump. Un tribunal d’apel·lacions dels Estats Units va ordenar ahir mantenir el bloqueig que hi ha sobre el veto migratori a set països de majoria musulmana i refugiats d’arreu del món aprovat fa dues setmanes pel president.
Els tres jutges del tribunal, amb seu a San Francisco (Califòrnia), van rebutjar per unanimitat el recurs del govern de Trump a la suspensió del seu controvertit decret dictada per un jutge federal de Seattle (Washington) la setmana passada. Els magistrats -dos de nomenats per presidents demòcrates i un per un republicà- van suggerir en la seva sentència que el bloqueig del veto migratori no suposa cap perill per a la seguretat del país ja que l’administració no els va presentar “cap prova” que demostrés que algun ciutadà dels països afectats -l’Iran, l’Iraq, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen- hagués comès un atac terrorista als Estats Units.
Trump va reaccionar a la decisió de manera airada i, com ja és habitual en ell, des de Twitter. “Ens veiem als tribunals. La seguretat de la nostra nació està en joc”, va tuitejar en lletres majúscules. Més tard, en declaracions a periodistes, va retreure als jutges que adoptessin una decisió “política”. Des de la suspensió de la seva ordre executiva, el president nord-americà ha llançat diversos atacs als tribunals del país perquè els considera “esbiaixats”.
La batalla legal, però, no s’acaba amb la sentència d’ahir. I tothom creu que el seu desenllaç es decidirà al Tribunal Suprem, l’alta instància judicial dels EUA. De fet, els magistrats de San Francisco no van jutjar la constitucionalitat de l’ordre executiva migratòria de Trump sinó si era pertinent bloquejar-lo mentre es dirimeix aquesta qüestió al tribunal de Seattle.
Possible empat al Suprem
El Departament de Justícia pot presentar ara un recurs davant del Suprem, però aquest tribunal continua equilibrat amb quatre magistrats conservadors i quatre de progressistes, ja que encara no s’ha omplert la vacant que va deixar la mort d’Antonin Scalia ara fa un any. Per tant, en cas d’empat, la decisió de la instància anterior és la que preval.
La portaveu de Justícia, Nicole Navas, va dir en un comunicat que el govern “està revisant la decisió i considerant les seves opcions”. Una d’aquestes podria ser esperar que el Senat confirmi el nou jutge nomenat per Trump, Neil Gorsuch. Però això pot trigar mesos, ja que els demòcrates poden bloquejar la votació, tal com van fer els republicans amb el nomenat pel president Barack Obama durant gairebé un any. Per tant, el govern podria optar per presentar una apel·lació d’emergència al Suprem en els pròxims dies.
“Seguirem amb el procés judicial als tribunals i no tinc dubtes que finalment guanyarem aquest cas particular”, va subratllar Trump convençut en una conferència de premsa conjunta a la Casa Blanca amb el primer ministre japonès, Shinzo Abe, que aquests dies és de visita a Washington.
El poder del president
Trump creu -i així ho van argumentar els advocats del govern al tribunal d’apel·lacions- que, com a president, té el poder constitucional de restringir l’entrada als Estats Units. I ahir va advertir que pensa endurir el procés d’obtenció de visats per part dels immigrants amb mesures alternatives que no va especificar. “Farem una cosa molt ràpidament en relació amb un augment de la seguretat del nostre país. La setmana que ve veurem alguna cosa”, va dir.
En la seva decisió d’ahir, els tres jutges van admetre que els tribunals han de tenir “una deferència considerable amb les decisions del president en política migratòria i seguretat nacional”, però també van assegurar que “no es pot qüestionar que la jurisdicció federal té autoritat per jutjar denúncies constitucionals contra l’acció executiva”. I van posar d’exemple la paralització del decret migratori d’Obama, que buscava suspendre la deportació de milions de sensepapers.
Els fiscals dels estats de Washington i Minnesota -amb el suport de disset estats i organitzacions de drets civils- van presentar la demanda contra el decret poc després que Trump el signés el 27 de gener passat. L’ordre, segons el Departament d’Estat, va afectar uns 60.000 immigrants. A més, va provocar el caos i protestes als aeroports, i la censura tant de l’oposició demòcrata com de diversos líders mundials. Des del bloqueig, molts dels immigrants amb visats per viure als Estats Units estan tornant dels seus països aprofitant la suspensió del decret.