L'illa del tresor que el Marroc i Espanya es disputen al fons del mar

BarcelonaMatar dos pardals d'un tret. Això és el que pretén el Marroc amb l'ampliació de les seves fronteres marítimes, que el Parlament de Rabat ha aprovat aquesta setmana. El primer és aconseguir la sobirania de les aigües del Sàhara Occidental, com ja ha fet amb les seves terres, ignorant el dret internacional. I el segon, garantir-se el dret d'extreure uns preuats recursos que s'amaguen sota el fons marí, concretament a l'antic volcà Tropic, situat a 1.000 metres de profunditat en aigües que es disputen el Marroc i Espanya. El volcà és ric en minerals estratègics com el cobalt i el tel·luri, que són determinants per a la indústria tecnològica. És una illa del tresor que tots dos països volen.

Segons els científics, el Tropic podria amagar el principal jaciment de tel·luri del planeta, unes 2.600 tones que es paguen a un preu d'entre 200 i 500 euros el quilo. També presenta altes concentracions de cobalt, vanadi, níquel o itri, tots metalls catalogats com a estratègics per l'ús que se'n fa en telèfons mòbils, ordinadors o cotxes elèctrics. Precisament el 2014 Espanya va presentar una modificació de les seves fronteres marítimes –que està pendent de l'aprovació de l'ONU– per incloure l'àrea on està situat el volcà submarí dins la zona econòmica exclusiva de les Canàries. Ara aquesta mateixa zona la reclama el Marroc, que acaba de redibuixar les seves fronteres al mar.

Els dos projectes de llei que dilluns va aprovar el Parlament marroquí modifiquen la legislació dels anys setanta i vuitanta que ja definia les fronteres marítimes del país. Rabat vol convertir les aigües del Sàhara Occidental en una zona econòmica exclusiva, que li donaria el dret absolut d'explotar els seus enormes recursos naturals: la pesca, el gas, el petroli i aquests minerals estratègics. De fet, la modificació jurídica compleix el desig del rei Mohamed VI, que en el seu discurs del mes passat durant el 44è aniversari de la Marxa Verda –com es coneix la invasió marroquina del Sàhara Occidental– va ratificar la marroquinitat del Sàhara Occidental, una excolònia espanyola on encara està pendent la celebració d'un referèndum d'autodeterminació previst per l'ONU.

Els portaveus saharauis a l'exili han posat el crit al cel. "El govern de la República Àrab Saharaui Democràtica recorda a la comunitat internacional que l'estatut del Sàhara Occidental, i per tant del seu oceà, s'ha considerat un tema de dret internacional des del 1975. Tal com va concloure l'any passat el Tribunal Internacional de Justícia, el Marroc no té cap dret a reclamar-ne el territori, que ocupa il·legament".

"Amb la modificació de les fronteres marítimes, el Marroc confirma la seva estratègia sobiranista sobre el territori del Sàhara Occidental i les seves aigües", explica a l'ARA Víctor Gutiérrez, director del departament de Dret Públic de la Universitat de Jaén. "Vol tenir una base jurídica nacional sòlida de cara a una futura negociació amb els estats veïns, Espanya i Mauritània, per a la delimitació dels espais marins situats a la costa atlàntica, incloent-hi el territori saharaui, que assimila al seu territori nacional", afegeix.

Apropiant-se de les aigües territorials del Sàhara Occidental, sobre les quals el Marroc no té sobirania segons el dret internacional, Rabat aplica la mateixa lògica que en terra ferma: assimilar l'espai al seu territori nacional. De fet, l'any passat una sentència del Tribunal Europeu de Justícia va declarar il·legals els acords pesquers signats entre la UE i el Marroc amb l'argument que Rabat no té sobirania sobre les aigües del Sàhara Occidental.

Conflicte amb Espanya

La modificació del límit marítim reobre també una vella disputa entre el Marroc i Espanya, que, a més de la qüestió de Ceuta i Melilla, també es baralla amb el país veí pels límits de la sobirania de les aigües al voltant de les Canàries. Madrid i Rabat no han arribat mai a un acord de delimitació fronterera, tot i que el 2009 van estar-hi molt a prop: fins ara ha prevalgut la solució salomònica que cadascú es queda fins a la meitat de les aigües que separen els dos països.

Com recorda Jaime Rodrigo, professor de dret de la Facultat de Nàutica de Barcelona, "els estats són sobirans sobre les 12 primeres milles nàutiques (22 kilòmetres) des de la seva costa. Després, des de les 12 milles fins a les 200 (370 quilòmetres), poden establir una zona econòmica exclusiva (ZEE), que els dona dret a administrar, conservar i explotar aquesta àrea". Encara hi ha una tercera opció, "l'ampliació de la plataforma continental, que estén el mar sobirà fins a les 350 milles (648 quilòmetres) des de la costa, si es demostra amb informes geogràfics que el territori en qüestió és continuïtat de la zona terrestre". És el que va demanar Espanya el 2014 a l'ONU per a les Canàries. Exactament el mateix que vol fer ara el Marroc. I les dues zones se solapen precisament on se situa el Tropic, que alguns científics han qualificat d'autèntica illa del tresor sota el mar. El govern de les Canàries ja ha dit que no pensa "cedir ni una milla".

El ministre d'Exteriors marroquí, Nasser Bourita, ha dit que el Marroc presentarà la documentació a l'ONU un cop els projectes de llei siguin ratificats pel rei, i s'ha mostrat disposat a negociar amb Espanya, assegurant que no busca "fets consumats". A ningú se li escapa, però, que sempre que hi ha un conflicte entre Madrid i Rabat, el veí del sud fa valer el seu paper de gendarme antiimmigració de la frontera espanyola. No seria el primer cop que li funciona amenaçar Espanya amb una onada de pasteres si no s'avé a un acord.