Les tropes de Turquia saquegen la ciutat d’Afrin
La població fuig després que els efectius d’Ankara hagin ocupat aquesta localitat kurdosiriana
BarcelonaLes imatges que arriben des d’Afrin mostren una ciutat grisa. Alguns dels edificis, devastats per l’ofensiva turca, s’han convertit en autèntics esquelets de ciment. Al carrer, combatents de les forces turques i de les milícies sirianes aliades d’Ankara patrullen i s’exhibeixen victoriosos. N’han pres el control. Un vídeo és testimoni de com un grup de membres de l’Exèrcit Lliure Sirià, vinculat a Turquia, enderroquen una escultura del ferrer Kawa, el gran heroi de la mitologia kurda. Mentre ho fan, criden sense parar Al·lahu-àkbar. Desenes de fotos més revelen com els mateixos milicians entren i saquegen diversos habitatges i botigues de la ciutat. Se n’enduen menjar, roba, joies, motocicletes, cotxes, tractors i fins i tot caps de bestiar. Tot allò que consideren de valor. Tot allò que la població civil ha deixat després de fugir d’aquesta ciutat del Kurdistan sirià.
Aquestes escena, tal com denuncien diversos activistes kurds, es repeteix cada dia. Des que el cap de setmana passat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va anunciar el control absolut d’Afrin, els combatents pro turcs arrasen tot allò que troben. Mentrestant, el calvari per als civils, martiritzats pel setge que viu la regió des de mitjans de gener, és lluny d’acabar.
El testimoni d’un familiar
Part d’aquestes imatges també les ha vist des de Finlàndia el Mohamed, un noi kurd de 18 anys. Els seus pares, de 55 i 49 anys, van sobreviure als atacs contra la ciutat d’Afrin. Ara fa pocs dies que han fugit cap a un poble veí. “Després que arribessin els turcs van aconseguir marxar en cotxe, però no van poder emportar-se gairebé res. Segurament els soldats deuen haver saquejat casa nostra”, explica per telèfon a l’ARA. La seva veu s’apaga quan parla de la situació que els envolta: “Els meus pares no volien quedar-s’hi. Ha mort molta gent i tenien por, per això van marxar. Els terroristes [així anomena els combatents proturcs] maten la gent que protesta i entren a robar a les cases”.
Els pares, amb qui intenta parlar cada dia, malviuen en una localitat controlada per les forces kurdes a uns 30 quilòmetres d’Afrin. “No tenen on anar, i viuen i dormen a l’interior del cotxe des de fa quatre dies. Tampoc tenen aigua, ni electricitat, ni menjar, ni es poden dutxar”, explica.
Allà, com en altres pobles pròxims a la capital, el panorama és desconcertant. Els que no tenen cotxe passen els dies al carrer, en camps o al voltant de les mesquites. A més, els preus dels allotjaments s’han disparat i el cost d’una habitació s’ha quintuplicat.
El Mohamed, que va arribar al país nòrdic com a refugiat, confessa que, davant d’aquesta realitat, el seu pare li ha dit que s’estan replantejant tornar a la ciutat d’Afrin. Si no tenen cap lloc on anar, potser és millor tornar a casa. Però els frena la presència de les tropes proturques i la incertesa de no saber en quin estat estarà l’habitatge.
Malgrat que el silenci envolta el dia a dia de la ciutat assetjada, la veu d’alguns testimonis ha transcendit. L’Observatori Sirià dels Drets Humans, que disposa d’una àmplia xarxa de fonts sobre el terreny, ha confirmat els saquejos i ha denunciat que “es viu un caos total”. Un dels ciutadans explica que els soldats li van robar el cotxe amenaçant-lo a punta de pistola. Ara li demanen 1.000 dòlars si el vol recuperar. També es tem que la violència sexual passi a formar part d’aquesta sèrie d’abusos.
Quan a principis d’any Erdogan va anunciar la seva intenció de llançar una ofensiva contra la regió kurdosiriana d’Afrin va reiterar que es tractava d’un intent de posar fi a “l’amenaça terrorista” que, segons ell, suposaven les milícies kurdes de la zona, les Unitats de Protecció Popular (YPG). Tot i que ho va plantejar com una lluita entre milícies, els civils n’han sigut les víctimes. En dos mesos d’ofensiva brutal, i segons dades de l’Observatori, uns 285 civils han mort, entre els quals més de 40 infants. El balanç és més gran quan es parla de combatents: 1.500 milicians de les YPG i, al bàndol otomà, 46 soldats turcs i uns 450 efectius sirians aliats d’Ankara.