Amb les tropes estancades, Rússia s'acarnissa amb els civils

BarcelonaUcraïna ha entrat aquest dijous a la tercera setmana de guerra. 22 dies de bombardejos constants, foc d'artilleria i míssils que l'exèrcit rus dirigeix, cada vegada amb menys dissimulació, contra la població civil, malgrat que el Kremlin no es cansa de negar-ho. Sense cap avenç i amb les tropes russes estancades, els invasors intenten minar la resistència amb el càstig indiscriminat sobre els civils. El calvari sobre Mariúpol no cessa, i segueix sent una de les ciutats més torturades, malgrat que aquest dijous s'han intensificat els atacs també al nord del país, amb més de 50 morts a Txerníhiv i una vintena a Merefa, a prop de Khàrkiv. També han continuat els atacs als afores de Kíiv, amb almenys un mort al districte de Darnitski.

Més de 24 hores després de l'atac sobre el teatre de Mariúpol que feia de refugi a centenars de persones, es manté la incertesa sobre les víctimes que pot haver causat. Les autoritats ucraïneses han sigut incapaces de donar una xifra aproximada de víctimes, tot i que han confirmat que s'ha pogut rescatar alguns supervivents. "Malgrat els continus bombardejos, ahir i avui s'està retirant tanta runa com es pot i s'estan rescatant persones", ha informat l'Ajuntament d'aquesta ciutat del sud-est ucraïnès. La parlamentària ucraïnesa Olga Stefanixina ha assegurat que s'han pogut rescatar unes 130 persones. Amb tot, no hi ha cap xifra oficial.

Un investigador de l'organització Human Rights Watch, Richard Weir, ha explicat a Twitter que ha pogut parlar amb una dona i la seva filla que havien passat dues setmanes al teatre de Mariúpol i que havien aconseguit fugir de la ciutat hores abans de l'atac rus. Segons el seu relat, al teatre hi havia un miler de persones refugiades; estava tan ple que hi havia gent dormint als lavabos. Segons la dona, al principi no hi havia gaire gent però se n'hi va anar acumulant amb la intensificació dels atacs i també perquè era un dels punts de sortida dels corredors humanitaris, que van fracassar fins a principis d'aquesta setmana.

Una imatge de satèl·lit presa el 14 de març per l'empresa nord-americana Maxar Technologies, difosa per Reuters, mostra el teatre de Mariúpol amb la paraula criatures escrita en rus i en lletres gegants al paviment davant i darrere de l'edifici, com a avís per intentar evitar el bombardeig de les forces russes. Però no va servir de res.

Fins ara, unes 30.000 persones han aconseguit sortir de Mariúpol, segons l'Ajuntament. Malgrat això, es calcula que n'hi queden 350.000 més, en unes condicions cada cop més dramàtiques. D'acord amb informacions dels mateixos funcionaris municipals, el 90% de la ciutat ha quedat destruïda. Lesia Vasylenko, diputada ucraïnesa, ha escrit a Twitter que Mariúpol està sent "destruïda des del cel" i ha tornat a demanar la crida del president Volodímir Zelenski perquè l'OTAN imposi una zona d'exclusió aèria sobre el país. "El cor se'ns trenca pel que Rússia està fent a la nostra gent, a la nostra Mariúpol, i la nostra regió de Donetsk", va dir Zelenski en un vídeo a última hora de dimecres.

El president dels Estats Units, Joe Biden, va assegurar aquest dimecres que el seu homòleg rus, Vladímir Putin, està cometent crims de guerra, i avui l'ha titllat de "dictador assassí" i l'ha acusat de fer "una guerra immoral contra el poble d'Ucraïna".

Les tropes i el diàleg, estancats

"La invasió de Rússia a Ucraïna està àmpliament estancada en tots els fronts", assegura l'informe diari de la intel·ligència britànica penjat a Twitter. Segons el ministeri de Defensa britànic, les tropes russes continuen sense aconseguir avenços o amb "un progrés molt mínim per terra, mar i aire", alhora que "continuen patint fortes pèrdues". "La resistència d'Ucraïna es manté ferma i ben coordinada, i la gran majoria del territori ucraïnès, incloses totes les grans ciutats, es manté en mans d'Ucraïna", assenyala.

Les agències d'intel·ligència dels Estats Units estimen que més de 7.000 soldats russos han mort en les tres setmanes que dura la guerra a Ucraïna, una xifra que supera els militars estatunidencs morts a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, segons el New York Times. El diari afegeix que més de 150.000 militars russos participen en la invasió a Ucraïna i que entre 14.000 i 21.000 estan ferits, cosa que podria significar que la majoria d'unitats de combat estan sota mínims.

En aquest context, aquest dijous tant la part russa com la ucraïnesa han matisat les informacions publicades ahir pel Financial Times sobre els avenços en el possible acord de pau. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha afirmat que no són certes: “Hi ha elements que són veritat, però en general és incorrecte”, ha dit. Per la seva banda, un dels màxims negociadors de l'equip de Zelenski, Mikhaïlo Podoliak, ha fet un advertiment públic sobre les moltes expectatives aixecades al voltant de les converses entre Kíiv i Moscou. "M'agradaria recomanar suaument als comentadors actius del procés de negociació que NO són a dins: no difongueu les vostres mentides en un país en guerra. Les negociacions són complicades. Les posicions de les parts són diferents. Per a nosaltres, els problemes fonamentals són inviolables", ha dit a Twitter. El ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, també hi ha fet referència, i ha dit que la informació del FT recollia "la posició russa".