Tropes dels Estats Units a Polònia
Polònia vol més soldats nord-americans desplegats permanentment al seu territori i està disposada a pagar 2.000 milions de dòlars de la seva butxaca per aconseguir-ho. El ministeri de Defensa polonès hauria fet una oferta bilateral a Washington, sense tenir en compte l’OTAN ni una Unió Europea que acaba de comprometre’s amb un augment de la cooperació en defensa. La idea d’un Donald Trump a la recerca d’acords militars bilaterals amb països de la UE i de l’Aliança Atlàntica amenaça l’estratègia de multilateralitat construïda des de finals de la Segona Guerra Mundial, i preocupa Brussel·les.
La jugada de Varsòvia, oferint-se com a terreny de xoc reforçat amb una nova divisió armada dels Estats Units, no només és una provocació a Rússia, també desafia l’OTAN, on asseguren que encara no han rebut cap informació d’aquesta proposta que el ministeri de Defensa polonès hauria presentat a una delegació de senadors i congressistes nord-americans de visita al país. Segons informacions periodístiques, l’oferta polonesa ja inclou possibles localitzacions per a les bases militars, els hospitals i l’oferta d’escoles per als familiars del personal desplegat. La idea se suma a la compra de míssils antiaeris Patriot per un valor de 4.750 milions de dòlars que ja es va anunciar el març passat. “La seguretat no té preu”, deia aleshores el titular de Defensa polonès.
Estratègies coincidents
A un mes de la cimera de l’OTAN que s’ha de celebrar al juliol a Brussel·les, les intencions de Varsòvia porten una segona lectura enverinada. El govern ultraconservador -denunciat per la Comissió Europea per violar drets fonamentals de la UE- evidencia així que no se sent prou protegit pels seus socis europeus i ha de cridar el germà gran nord-americà. El paraigua de seguretat dels Estats Units al centre del continent europeu es faria una mica més gran i els somnis d’una hegemonia nord-americana reforçada a la regió també. “Polònia ha facilitat significativament la llibertat de moviments de les tropes de l’OTAN a la regió”, explicava fa poc Ray Wojcik, exmilitar nord-americà i director del CEPA, un centre d’anàlisi militar dels Estats Units, amb seu a Varsòvia.
Polònia ja té més de 4.500 soldats estrangers destacats al seu territori i el que Washington voldria -assegura Wojcik- seria aconseguir, “un dia, un Schengen militar” que permetés desplaçar tropes aliades ràpidament per Europa. Més pressió sobre la frontera russa.
Varsòvia viu el seu idil·li trumpista. Les estratègies polítiques i militars de les dues administracions encaixen perfectament. La visita del president dels Estats Units a Polònia el juliol de l’any passat es va viure com una mostra clara de suport a unes democràcies il·liberals qüestionades des de Brussel·les. Trump va escollir Varsòvia per parlar de valors, d’amenaces externes, dels perills de la immigració i de la importància de Déu i de la família. El discurs -escrit per Stephen Bannon i Stephen Miller, els llavors gurus ideològics de la dreta radical a la Casa Blanca- semblava fet a mida del populisme xenòfob de Jaroslaw Kaczynski, l’home que mou els fils del poder a Polònia. “Va ser un discurs que Viktor Orbán podria subscriure de principi a fi”, assegura un diputat hongarès del Fidesz. La contrarevolució cultural transatlàntica es vol rearmar.