Trontolla el règim d’Omar al-Baixir al Sudan

TunisMentre al cor del món àrab només queden les cendres de l’onada de primaveres del 2011, un país de la seva perifèria ha pres el relleu de l’esperit revolucionari. El 19 de desembre l’encariment sobtat del preu del pa -es va triplicar- va ser el detonant d’una revolta popular al Sudan que ha fet de la dimissió del president Omar al-Baixir la seva principal demanda. Tot i la violenta repressió policial, que ja ha provocat la mort d’almenys 40 persones, segons Amnistia Internacional, les protestes als carrers no s’han apaivagat. Segons molts observadors, Al-Baixir s’enfronta al desafiament més perillós al seu poder des que va accedir a la presidència del país el 1989 a través d’un cop d’estat.

En una nova expressió d’una tendència global, les protestes han estat liderades per grups de la societat civil, més que no pas pels partits de l’oposició. En concret, al Sudan és l’Associació de Professionals Sudanesos, que reuneix sobretot metges, professors i enginyers, la que convoca les manifestacions, a les quals també se sumen estudiants, activistes i militants dels partits opositors. Un senyal de la força del moviment és que, en un país marcat per una llarga tradició de conflictes tribals i ètnics, les mobilitzacions s’han estès per tot el territori. “En el passat, Al-Baixir i el seu govern han estat capaços de resistir les manifestacions populars. Però les noves protestes també s’han estès a les regions oficialistes i coincideixen amb una creixent insatisfacció dins el seu partit”, adverteix en un recent informe el think tank Crisis Group. De moment, Al-Baixir ha reaccionat carregant durament contra els manifestants qualificant-los de “vàndals”, “mercenaris” i “traïdors”. Així mateix, va advertir que l’única manera de canviar el govern al Sudan és a través de les eleccions previstes per a l’any vinent, a les quals Al-Baixir té pensat tornar-se a presentar. Tanmateix, en anteriors comicis, la comunitat internacional ha denunciat que no complien els mínims estàndards democràtics.

Una trajectòria que empitjora

Des de fa un any el Sudan experimenta una greu crisi econòmica que ha provocat una devaluació de la seva moneda, així com l’encariment i escassetat d’alguns productes bàsics. A finals del 2018 la inflació ja fregava el 70%, un dels registres més alts del món. Els problemes econòmics del país van començar l’any 2011 amb la secessió del Sudan del Sud, que va assolir les tres quartes parts de les reserves petrolíferes del país, la seva principal font de riquesa. Des de llavors, el règim ha sobreviscut gràcies al suport financer de les petromonarquies del Golf, que els últims anys s’han reduït substancialment.

Washington ha instat les autoritats sudaneses a posar en llibertat els centenars de persones arrestades durant l’últim mes i ha advertit que la repressió posa en perill el procés de rapprochement iniciat el 2017. Llavors, els EUA van aixecar un perjudicial embargament econòmic imposat al país 20 anys abans a causa del seu suport a moviments islamistes.

Tanmateix, la mesura no ha implicat la recepció del volum d’inversió estrangera esperada. En part, perquè Washington encara manté el Sudan dins el llistat d’estats que patrocinen el terrorisme, la qual cosa impedeix al règim rebre suport financer d’institucions com l’FMI. “Al-Baixir ha creat un sistema fragmentat, amb diverses institucions de seguretat, per dificultar un cop d’estat. És difícil predir el futur perquè, a més, aquestes institucions estan força dividides. Tot i així, l’exèrcit és l’actor més poderós, i si decideix retirar el seu suport al president s’haurà acabat la partida”, comenta un analista polític sudanès que prefereix guardar l’anonimat.

L’escenari preferit per la comunitat internacional és una transició pacífica, que hauria d’incloure garanties per part de l’oposició de no entregar-lo al Tribunal Penal Internacional, que l’ha processat pel seu presumpte genocidi a la regió de Darfur. “Pel seu caràcter, em costa veure Al-Baixir dimitint per voluntat pròpia. Més aviat el podrien empènyer des del seu partit”, apunta l’expert, que tem el pitjor dels escenaris: un bany de sang com el de Síria.