La ‘troica’ colla més Tsipras i torna a allunyar l’acord

Brussel·lesQuan semblava que Grècia s’allunyava per fi de l’abisme, les negociacions es van tornar a complicar. Les institucions creditores, l’antigament coneguda com a troica, van fer ahir una contraproposta al govern d’Alexis Tsipras rectificant el document que havia presentat dilluns i que havia sigut qualificat llavors per les institucions com un “progrés”. Les converses prosseguien ahir a la nit, al tancament d’aquesta edició, entre el primer ministre grec, Alexis Tsipras, i els presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker; de l’FMI, Christine Lagarde; del BCE, Mario Draghi, i de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. La reunió dels ministres de Finances de l’eurozona havia acabat sense acord en poc més d’una hora i l’Eurogrup es va emplaçar a tornar-se a trobar avui.

Novament, l’IVA i la reforma de les pensions són els punts que marquen l’estira-i-arronsa entre Atenes i Brussel·les. L’optimisme que semblava que s’havia apoderat des de dilluns del govern grec i els seus creditors es va fer miques. Poques hores abans que els ministres de Finances de l’Eurozona es trobessin per parlar -i, suposadament, per arribar a un acord-, Tsipras va ser convocat d’urgència ahir a Brussel·les per reunir-se amb Juncker, Lagarde i Draghi. Allà va haver d’escoltar una contraproposta que insisteix en més retallades de les pensions, més pujades de l’IVA i menys increments de l’impost de societats, entre altres coses.

La poma de la discòrdia

La proposta del govern grec, que havia cedit en pràcticament totes les línies vermelles que indicava en el seu programa electoral, ja no sembla suficient per arribar a un acord. Les institucions volen imposar a Grècia una retallada directa de les pensions, la poma de la discòrdia durant els cinc mesos de negociacions. Atenes, per evitar precisament aquesta retallada dràstica, va proposar en el seu pla un augment de les cotitzacions a la Seguretat Social i de les contribucions dels pensionistes a les assegurances per malaltia. Això permetria, segons el càlculs del govern grec, un estalvi del 0,37% del PIB aquest any i de l’1,07% l’any vinent.

Però les institucions insisteixen en canvis més profunds, al·legant que Grècia té un “sistema de pensions que no és sostenible”, tal com han repetit sovint tant la Comissió Europea com l’FMI. Així, el grup de creditors reclama un estalvi global de l’1% en les pensions. Però no per la via de l’augment de les cotitzacions. En negre sobre blanc: volen retallades.

En aquest sentit, en lloc d’augmentar progressivament l’edat de jubilació als 67 anys d’aquí al 2025, els creditors demanen que la mesura ja es faci efectiva el 2022. En la contraproposta hi ha la possibilitat que es mantinguin les prejubilacions a partir dels 62, però només per als que han cotitzat durant 40 anys, una norma que hauria d’aplicar-se de manera immediata. També demanen que s’elimini a partir del 2017 la coneguda com a ajuda solidària, uns diners que el govern grec dóna ara als que tenen les pensions més baixes. Atenes demanava que aquest ajut desaparegués progressivament a partir del 2018 i, totalment, el 2020.

El document també insisteix en un increment dels ingressos de l’1% del PIB a través de l’IVA, davant del 0,74% que proposava Atenes. Per aconseguir-ho, les institucions demanen que s’apugi fins al 23% l’IVA dels restaurants i hotels, els motors principals del turisme, que és bàsic per a l’economia del país.

Però si bé considera insuficients gairebé totes les xifres proposades per Atenes, en el cas de l’impost de societats per a les empreses, la troica considera excessiu l’increment previst pel govern grec, del 26% fins al 29%. La seva contraproposta planteja apujar-lo només fins al 28%, al·legant que més d’això ofegaria les empreses gregues i portaria l’economia a una pitjor recessió.

La troica torna també a incidir en una retallada més important en la partida grega de defensa. Els creditors demanen a Grècia una retallada de 400 milions d’euros en el pressupost d’aquest departament, el doble del proposat per Atenes, que rebutjava retallades per a aquest any i proposava retallar 200 milions el següent.

La contraproposta es va presentar el mateix dia que els ministres de Finances de l’Eurozona es reunien, suposadament per donar les pinzellades finals a un acord que Juncker va exigir que fos aquesta setmana.

Aquest va ser el mandat donat al president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem. No obstant, en entrar a la reunió amb Lagarde, Juncker i Draghi -abans que s’hi incorporès també Tsipras-, l’holandès es va limitar a etzibar: “Encara no estem en el moment [d’arribar a un acord]”.

A poc a poc l’optimisme es va anar dissipant, a mesura que va transcórrer la jornada. La reunió dels titulars de Finances, la tercera que es produeix en una setmana, no va arribar ni a les dues hores. Passades les 7 de la tarda, els ministres van tornar a congregar-se i, com a principis de setmana, el sentiment general no va donar peu a pensar que aquesta podria ser la trobada que segellaria el pacte. “Estaria positivament sorprès si arribéssim avui a un acord”, va sentenciar el ministre de Finances finlandès, Alexander Stubb, en entrar a la reunió. En la mateixa línia, el seu homòleg alemany, Wolfgang Schäuble, i dur negociador amb Grècia, rebutjava també un pacte final.

Nova reunió avui

Avui es tornarà a reunir l’Eurogrup, alhora que els caps d’estat i de govern de la UE també tenen previst veure’s a Brussel·les, en una trobada convocada des de fa temps però que estarà marcada de nou per les negociacions amb Grècia.

El temps corre en contra per arribar al 30 de juny, data límit per a un acord que permeti als creditors desemborsar 7.200 milions d’euros i a Atenes pagar el deute de 1.600 milions d’euros a l’FMI, uns diners que ara no té. No obstant, tots els líders europeus coincideixen que s’ha d’arribar a una entesa. “El vertigen al que és desconegut si no s’arriba a un acord és molt gran”, admeten fonts diplomàtiques. Per això, confien encara en l’acord. “Ningú no vol ser recordat perquè sota el seu mandat va caure l’euro”, afegeixen.