Troben un refugiat mort envoltat de rates en un camp de Grècia

BarcelonaUn jove de 28 anys somali ha mort a la seva tenda al camp de refugiats de l'illa grega de Quios. Quan els guàrdies l'han trobat portava unes dotze hores mort i el seu cos estava envoltat de rates. Feia dies que els que vivien prop de la tenda alertaven horroritzats els treballadors del camp perquè veien rates i ratolins voltar per la zona. El jove encara no ha estat identificat. Aquest cas se suma a la llarga llista d'esdeveniments que posen de manifest les inhumanes condicions dels camps de detenció grecs.

En un breu comunicat, el ministeri de migració de Grècia ha dit que "el pobre home" l'han trobat els metges militars i que tenia mossegades a les orelles i mans. "La causa de la mort se sabrà quan es faci l'autòpsia", ha assegurat.

Tot i ser un refugiat registrat, el jove havia estat obligat a quedar-se al camp de Vial de Quios a causa de les restriccions pel covid-19. Els centres de detenció de les illes han estat sotmesos a mesures esperpèntiques i estrictes de confinament durant tota la pandèmia.

Per als treballadors i voluntaris de Lesbos, Quios, Samos, Leros i Kos (les cinc illes del mar Egeu a primera línia dels fluxos migratoris), l'incident no és més que una nova prova del fracàs. Concretament, del fracàs de les polítiques de contenció que els líders de la Unió Europea han volgut aplicar a les fronteres d'un continent aparentment desesperat per mantenir els sol·licitants d'asil fora del territori.

"Només hi ha una veritat i és que els camps de les illes gregues són sinònim de massificació i de condicions inhumanes", ha dit el doctor Apostolos Veizis, director executiu de l'organització internacional humanitària Intersos a Grècia. "La gent està exposada diàriament a rates, escombraries i violència. A les clíniques de les illes, sovint es visiten nens amb signes de mossegades de rata. És vergonyós i horrorós que hagin de viure en unes condicions tan penoses quan realment no cal que sigui així".

Les conseqüències del pacte UE-Turquia

El nombre de persones que arriben a Europa buscant asil ha caigut dràsticament aquest últim any. Unes 11.472 dones, homes i infants estan registrats als camps de detenció, segons dades del ministeri de protecció civil grec. Vial, que acollia 5.000 persones el desembre del 2019, ara té uns 1.000 residents, després que Atenes hagi apostat per la "descongestió" de les illes.

D'ençà que la Unió Europea i Turquia van firmar el controvertit acord per frenar el flux migratori l'any 2016 –un tractat que establia que totes les persones que arribessin de forma irregular a les illes de l'Egeu, incloses sol·licitants d'asil, serien retornades a Turquia– les illes gregues s'han convertit en una zona tampó en la batalla de la UE per mantenir fora els migrants. "Sí, hi ha menys gent i les condicions del campament han millorat, però no són bones", ha declarat Leda Lakka, que dirigeix l'oficina de l'agència de refugiats de l'ONU a Quios.

Atenes va rebre uns 3.000 milions d'euros de fons de la Unió Europea per gestionar la crisi migratòria entre el 2015 i 2020, però els crítics afirmen que no s'observa la despesa real sobre el terreny, on les condicions han estat deplorades per un dels principals vigilants de drets humans d'Europa. Amb el suport de la Unió Europea, l'administració de centredreta d'Atenes s'ha compromès a substituir les instal·lacions insulars per centres "tancats" d'última generació. La setmana passada el "portal de transparència" del govern va confirmar que s'havien assignat prop de 270 milions d'euros dels fons de la UE per completar nous camps el 31 de març de l'any vinent. D'aquesta quantitat, 155 milions d'euros es destinaran a nous "centres d'acollida" a Lesbos i Quios.

Menys migrants, però en condicions inhumanes

Grècia, com altres estats de la UE, està acusada d'expulsar migrants i refugiats. Però, en mode triomfant, el ministre de migracions del país, Notis Mitarachi, deia davant dels socis europeus que amb els controls fronterers endurits després de l'amenaça de Turquia d'inundar Europa amb sol·licitants d'asil, el març de l'any passat, han abandonat Grècia més persones de les que hi han arribat. "En els últims dotze mesos, més persones han abandonat el país legalment, amb deportacions, sortides voluntàries i trasllats", expressava. "Hi ha al voltant de 60.000 refugiats reconeguts al nostre país, menys del que tothom es creu".

Milers de sol·licitants d'asil a Turquia continuen esperant fer la perillosa travessia del mar Egeu, tal com va fer el jove de 28 anys trobat mort a Quios. Els experts en migracions creuen que això podria canviar. I, tot i que la població de refugiats de Grècia ha disminuït significativament, la perspectiva d'aconseguir qualsevol regulació o millora de les condicions dels que estan atrapats a les illes continua sent molt baixa.

"Durant molt de temps, l'ACNUR ha expressat la seva preocupació per les condicions precàries dels camps", ha dit Stella Nanou, portaveu de l'agència a Atenes. "Més enllà de les dificultats i reptes materials, hi ha hagut la pandèmia i la incertesa, cosa que s'ha afegit a la frustració de les persones que tan sovint no veuen llum al final del túnel".