Troben mort el fiscal que va denunciar la presidenta argentina Cristina Fernández

Buenos AiresEl fiscal argentí Alberto Nisman, que va denunciar la presidenta argentina, Cristina Fernández, per presumpte encobriment de l'Iran en un atemptat contra una entitat jueva, va ser trobat mort a casa seva de Buenos Aires en circumstàncies encara per aclarir, han informat fonts judicials.

Nisman, el fiscal de la causa per l'atemptat amb la mutual jueva AMIA, va ser trobat mort a casa seva, al barri de Puerto Madero, van confirmar fonts judicials. Segons els mitjans locals, el cadàver va ser trobat al bany amb un tret al cap. El cos de Nisman va ser descobert tot just unes hores abans de la seva compareixença prevista per a avui davant el Congrés per detallar la denúncia contra Fernández i diversos dels seus col·laboradors pel suposat encobriment dels presumptes autors de l'atemptat contra l'AMIA que va causar 85 morts i més de 300 ferits el 1994.

La diputada opositora Patricia Bullrich, una de les primeres a acostar-se a l'habitatge de Nisman en conèixer la seva mort, va explicar als mitjans que el fiscal li havia revelat que havia estat amenaçat i que fins i tot havia transmès la seva preocupació a la Fiscalia General perquè reforcessin la seva custòdia. "Un fiscal mort abans de donar un informe al Congrés en una causa on hi ha terrorisme internacional em sembla d'una enorme gravetat", ha afegit Bullrich.

Alberto Nisman s'havia convertit en el centre d'atenció política en els últims dies després de denunciar la presidenta i diversos dels seus col·laboradors, entre ells, el canceller Héctor Timerman, pels delictes d'"encobriment agreujat, incompliment de deure de funcionari públic i obstrucció l'acte funcional".

La denúncia, basada en escoltes telefòniques, s'adreça també contra el diputat oficialista Andrés Larroque, els militants Luis D'Elia i Fernando Esteche, personal de la secretaria d'intel·ligència de la Presidència argentina, l'exfiscal federal i exjutge d'instrucció Héctor Yrimia i el referent comunitari iranià Jorge 'Yussuf' Khalil.

Nisman tenia enregistraments de converses telefòniques entre les autoritats iranianes i agents d'intel·ligència i mediadors argentins que, segons el fiscal, demostrarien que l'Argentina va subscriure un acord amb l'Iran que implicaria l'encobriment dels sospitosos de l'atemptat contra l'AMIA a canvi d'impulsar el comerç bilateral i l'intercanvi de petroli per cereals en un context de crisi energètica al país sud-americà.

L'oposició esperava conèixer avui nous detalls durant la compareixença de Nisman al Congrés, mentre el govern es va afanyar a fer pinya en defensa de Cristina Fernández, i ha acusat el fiscal de mentir i de deixar-se arrossegar per conflictes interns en la Secretaria d'Intel·ligència.

L'atemptat contra l'AMIA va causar 85 morts i 300 ferits el 18 de juliol del 1994, dos anys després que una bomba explotés davant de l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires i ocasionés 29 víctimes mortals. La comunitat jueva atribueix a l'Iran i a l'organització xiïta libanesa Hezbol·là la planificació i execució de tots dos atemptats.