Troben plàstic en el descens més profund fet mai per un humà al fons de l'oceà

BarcelonaHi ha una nova prova que la contaminació per plàstic ha arribat a tots els racons de l'oceà, des de l'Àrtic fins a la zona més remota de l'Antàrtida i fins a la zona més profunda del mar, la fossa Mariana al Pacífic, prop de l'illa nord-americana de Guam. El submarinista que ha batut el rècord de descens a les profunditats de l'oceà hi va trobar una bossa de plàstic.

És el tercer cop que es troba plàstic en aquesta fossa i el segon que s'hi detecta una bossa de plàstic, però és el primer en què la troballa la documenta en vídeo un submarinista que ha aconseguit a més el rècord de profunditat en un descens al mar.

La proesa l'ha aconseguida l'empresari i oficial de la marina retirat nord-americà Victor Vescovo, que va aconseguir baixar fins a 10.927 metres de profunditat a la fosa de les Mariannes, segons va fer pública la seva expedició aquest dilluns, que va revelar les espectaculars imatges. Vescovo va batre el rècord que tenia fins ara un descens realitzat l'enginyer suís Jacques Piccard i el tinent de la marina nord-americana Don Walsh l'any 1960, que van arribar a 10.912 metres de profunditat dins d'aquesta fosa.

El director de cinema James Cameron havia intentat també assolir el rècord de profunditat en aquesta fosa i l'any 2012, amb el seu submarí, va aconseguir baixar fins als 10.908 metres de profunditat, però es va quedar per darrere de la baixada dels anys 60.

Durant les quatre hores que Vescovo va passar al fons de la fossa de les Mariannes el passat 28 d'abril hi va observar, i documentar en vídeo, diverses criatures marines, una de les quals és potencialment una nova espècie mai descoberta fins ara, segons National Geographic, però també una bossa de plàstic i embolcalls de caramels.

Els corrents marins transporten els residus plàstics de l'ésser humà arreu dels oceans, on es calcula que ja hi ha 150 milions de tones de plàstics. I és que cada any es vessen entre 8 i 12 milions de tones de plàstic a les aigües oceàniques, i el 80% arriben des de terra, pels residus plàstics que s'abandonen i acaben baixant pels rius.

A principis d'aquest 2019 un estudi fet en amfípodes de sis foses oceàniques profundes, entre elles també la de les Mariannes, va trobar que tots havien ingerit microplàstics, que són les peces de plàstic més petites, de menys de 5 mil·límetres, que posteriorment entren en la cadena tròfica i, com s'ha provat, també arriben a l'aparell digestiu humà.

Abans i tot, l'octubre del 2018, un altre estudi del Centre de Dades Oceanogràfiques Globals (