Apareix mort a la seva cel·la l’amic de Trump acusat de tràfic sexual
El magnat Jeffrey Epstein havia sigut detingut a principis de juliol
WashingtonAcusat de tràfic sexual de menors, delicte del qual es va declarar innocent, el multimilionari Jeffrey Epstein, de 66 anys, ha sigut trobat mort a primera hora del matí d’aquest dissabte al centre penitenciari de Manhattan, on estava en presó provisional a l’espera de judici. Segons informen diversos mitjans de comunicació nord-americans, que citen fonts policials, Epstein s’ha penjat a la seva cel·la. Funcionaris del centre penitenciari han trobat el seu cos al voltant de dos quarts de set del matí, hora local.
Es dona la circumstància que el mes passat, després que li fos denegada la llibertat condicional, el financer va ser trobat inconscient a la presó després d’un presumpte intent de suïcidi. Una de les incògnites que obre el probable suïcidi d’avui, que ja està sent investigat per l’FBI, és saber si els funcionaris de la presó havien pres mesures de reforç per evitar que Epstein es tragués la vida després del primer intent. El correccional de Nova York té com a norma fer una ronda de supervisió cada trenta minuts durant la nit, o de quinze si el pres està en vigilància per possible temptativa de suïcidi. Tot i que la cel·la de Jeffrey Epstein comptava amb seguretat extra, la vigilància no estava activada, segons recull el New York Times a partir del testimoni d’un funcionari de la presó.
Abusos de menors
Epstein va ser detingut el 6 de juliol en un aeroport de Nova Jersey després de tornar de París en un avió privat. La fiscalia de Nova York el va acusar de tràfic sexual de menors i conspiració, càrrecs pels quals hauria hagut de fer front a una pena de fins a 45 anys de presó. La investigació se centra en els presumptes abusos que l’acusat hauria comès entre els anys 2002 i 2005 en les seves mansions de Palm Beach (Florida) i Nova York, on, amb l’ajuda d’una xarxa de “treballadors i socis”, tal com es llegeix a la interlocutòria d’imputació, va comptar amb “un subministrament constant” d’adolescents, fins i tot de 14 anys, procedents en molts casos d’àmbits “particularment vulnerables a l’explotació”, de les quals abusava sexualment.
Epstein va fer bones amistats al llarg de la vida amb personalitats de l’elit política i econòmica nord-americana i internacional, com l’expresident Bill Clinton, el príncep Andreu d’Anglaterra o el mateix Donald Trump, que en una entrevista el 2002 va dir d’ell que era “un tipus fantàstic” amb el qual compartia la seva afició per les dones “més joves”. El president va assegurar després que la seva amistat amb Epstein es va trencar fa anys.
El 2005 el magnat ja es va enfrontar a un judici per acusacions de tràfic sexual de menors: els pares d’una nena de 14 anys van denunciar a la policia de Palm Beach que la seva filla havia patit abusos sexuals per part d’Epstein. Tot i que la investigació va localitzar desenes de possibles víctimes, els advocats del multimilionari van arribar a un acord amb el fiscal a canvi que Epstein es declarés culpable de prostitució d’una menor. Això li va permetre no ser imputat per la justícia federal.
La mateixa activitat delictiva que ara podria haver-lo obligat a passar la resta de la vida a la presó es va saldar aleshores amb una pena de només 13 mesos entre reixes, que incloïa un permís per poder sortir cada dia per anar a treballar a la seva oficina. El fiscal de Florida que va arribar a aquest acord amb el magnat va ser Alex Acosta, que fins fa unes setmanes era el secretari de Treball de Donald Trump. No només no va informar les víctimes de l’acord a què va arribar amb els advocats del financer, sinó que li va evitar els càrrecs pels delictes més greus. Acosta es va defensar fa un mes afirmant que era l’única manera de garantir que Epstein anés a la presó. No obstant això, Acosta va acabar dimitint el 12 de juliol.
El mes que ha transcorregut des de la detenció fins a la seva mort, la investigació judicial i periodística han aportat llum sobre alguns detalls de la vida de Jeffrey Epstein. Recentment es va saber que un dels seus projectes era inseminar amb el seu esperma diverses dones de forma simultània per millorar la raça humana. Una idea que es desconeix si va poder dur a terme i que va compartir amb homes de negocis i científics, àmbit en el qual va arribar a desenvolupar relacions amb premis Nobel o amb el famós divulgador britànic Stephen Hawking.