Una triple jornada electoral als Països Baixos encamina Rutte cap al quart mandat

Brussel·lesEls neerlandesos que pertanyen als grups de població més vulnerables davant el covid-19 han tingut dos dies per acudir amb comptagotes al col·legi electoral. El màxim de protecció per a aquests grups de població en un país que va començar advocant pel "confinament intel·ligent" i ha acabat amb unes estrictes mesures de confinament que han generat les protestes i disturbis més violents dels últims quaranta anys. Però la majoria dels ciutadans dels Països Baixos dipositen la seva papereta aquest dimecres, en l'últim dia d'aquesta atípica triple jornada electoral en què no s'esperen sorpreses. Tots els sondejos donen la victòria a l'actual primer ministre, el liberal Mark Rutte, que obriria un quart mandat i es convertiria en la persona que ha governat durant més anys el país.

El govern de Rutte va dimitir en bloc al gener perquè milers de famílies immigrants van ser acusades injustament pel Tresor públic d'haver-se apropiat de fons per pagar guarderies sense tenir-hi dret. Però quan va dimitir i va convocar eleccions, Rutte ja sabia que les enquestes el beneficiaven perquè l'escàndol racista va començar abans que aquest historiador de 54 anys arribés al poder el 2010 amb la seva primera coalició i no ha malmès la seva popularitat, sinó tot al contrari. Com tampoc ho han fet les dures mesures de confinament que mantenen un toc de queda fins a les nou de la nit, i bars, restaurants, cinemes i museus tancats.

"Rutte perdia en les enquestes abans de la pandèmia. Els votants conservadors flirtejaven amb el nou partit d'extrema dreta, el Fòrum per la Democràcia (FvD), però quan va sortir a la llum que aquest últim acollia racistes i després van començar a adoptar teories de la conspiració sobre el covid i les vacunes, la majoria dels votants de dretes han tornat a casa amb Rutte", diu a Efe l'especialista en política neerlandesa Nick Ottens. És una de les claus. La pandèmia ha monopolitzat les eleccions i ha deixat en segon terme fins i tot el cas de racisme institucional que va fer caure el govern, cosa que ha beneficiat un Rutte que s'ha erigit com un gestor de la pandèmia, més pragmàtic que polític, després d'haver governat en tres coalicions diferents. Primer ho va fer amb els conservadors (CDA) i el suport ocasional de la ultradreta de Geert Wilders (PvV). Entre el 2012 i el 2017, amb els socialdemòcrates (PvdA). I, fins ara, de nou amb els conservadors, els liberals progressistes de D66 i Unió Cristiana (CU).

Trencaclosques de colors

El primer ministre, conegut a Europa per haver encapçalat el club dels frugals partidaris de l'austeritat i contraris a una integració fiscal europea més gran, obtindrà previsiblement entre 37 i 41 escons (ara en té 33). El Parlament neerlandès té 150 seients per ocupar i, per tant, en cap cas podrà governar sol. L'única incògnita en aquestes eleccions és, doncs, quina coalició serà capaç de formar el liberal i fins a quin punt li serà senzill.

A les enquestes, el segon lloc és per als ultradretans de Gilders amb un 14% dels vots, seguits dels liberals progressistes de D66 amb un 11%, els conservadors de la CDA amb el mateix percentatge i els socialdemòcrates amb un 8%. Rutte, doncs, haurà de buscar la manera de fer encaixar peces de colors diferents en un trencaclosques que li garanteixi estabilitat per governar fins al 2025, i fins i tot ha proposat abordar primer les negociacions per al pla de recuperació postpandèmia i, després, les de la coalició de govern.

L'altra incògnita és quants partits arribaran a entrar a la cambra. Les enquestes auguren que hi poden arribar a entrar fins a una quinzena de formacions polítiques i convertir el Parlament en el més fragmentat de la seva història, també perquè s'hi presenten fins a 37 partits, un altre rècord al país. Malgrat les dificultats en les negociacions que aquest escenari tan atomitzat fan preveure, sembla clar que Mark Rutte es convertirà en el segon líder europeu que més temps portarà assegut als consells europeus una vegada es retiri la cancellera alemanya Angela Merkel. Només el superarà el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

A Europa, Rutte ha agafat el relleu del Regne Unit en la defensa de la frugalitat, l'austeritat i el lliure comerç, però també en el malvat per als del sud, sobretot per la seva oposició al deute comú durant les dures negociacions del fons antipandèmia, en què es va guanyar un nom com el líder europeu del no a tot. Aquesta duresa i acostament a l'euroescepticisme l'han acostat a l'electorat més conservador i, de fet, han consolidat la seva popularitat.