El triomf de la poderosa Església evangèlica

BarcelonaEl capità Jair Bolsonaro és, als 61 anys i amb el seu discurs ranci, un fenomen de la nova política malgrat haver sigut diputat des de fa tres dècades: un populista sense complexos, lliure de les cotilles estretes dels partits convencionals, que ha crescut en la virtualitat de les xarxes socials i de les fake news. I ha guanyat. S’ha imposat en aquesta segona volta gairebé com si fos un dels entrenaments militars de quan era jove, sense baixar de l’autobús, en l’argot civil.

Fa pocs mesos el seu nom no apareixia a les enquestes i tan sols era un diputat més, però es va anar fent gran a mesura que es feia petit el Partit dels Treballadors (PT), la formació que més ha transformat el Brasil i que alhora més ha fet indignar els brasilers. Queden massa lluny els anys daurats de Lula da Silva i dels seus programes socials, que van treure de la pobresa milions de persones. El PT és avui sinònim de corrupció, com demostra que el carismàtic expresident estigui a la presó amb una condemna de 12 anys, i de cansament i decepció d’una societat que ha vist com els polítics de tot l’arc parlamentari s’embutxacaven milions en suborns i prebendes. D’aquí que la victòria cantada de Bolsonaro es pugui explicar com la derrota de Fernando Haddad, candidat gràcies a l’eliminació de Lula arran de la seva inhabilitació, i l’únic que les enquestes apuntaven que potser seria capaç d’aturar la força del capità Bolsonaro en una segona volta.

“La gent està farta de tanta corrupció”, constata Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob especialitzada en Llatinoamèrica. El descontent impregna una de les societats amb més desigualtats socials del món. Si a les classes més riques ja se les descomptava del suport al PT, la novetat d’aquestes eleccions és que un missatge antipobres, per dir-ho clarament, ha penetrat precisament entre les bosses més populars. Ras i curt: hi ha molts pobres, en un país de 210 milions d’habitants, que han triat la papereta d’un candidat racista i classista fins al moll de l’os, a banda d’altres etiquetes com la de misogin, homòfob i amant desfermat de les armes.

De fet, és el candidat de “l’ordre i la mà dura que últimament està donant tan bons resultats”, continua Anna Ayuso, pensant en el nord-americà Donald Trump o el filipí Rodrigo Duterte, les dues cares visibles del fenomen macho alfa. Contra la violència del carrer, la repressió fèrria de l’estat, una equació que ha connectat perfectament amb l’ADN dels brasilers, de tradició conservadora, patriarcal i masclista.

Per a aquesta investigadora hi ha un altre element clau que explica la victòria de Bolsonaro que entronca amb aquesta societat tradicional. L’aposta de la poderosa Església evangèlica pel capità Bolsonaro, catòlic declarat, després de deixar caure la seva candidata tradicional, l’ecologista i evangèlica Marina Silva, que si fa quatre anys obtenia el 20% dels vots en la primera volta de les presidencials ara té el suport residual de l’1% de la població. La cúpula evangèlica no s’amaga de les seves preferències polítiques i, és més, té formacions i diputats que han aconseguit aturar al Senat iniciatives a favor dels homosexuals i va tenir un paper destacat a l’hora de desallotjar Dilma Rousseff de la presidència en l’ impeachment del 2016.

Més d’un terç de l’electorat ha abraçat la fe evangèlica, en detriment del fins ara omnipresent catolicisme, que, com a tot Llatinoamèrica, està perdent presència i predicament al Brasil, sobretot entre les classes més desfavorides. Els evangèlics s’han convertit en l’altaveu ideal de la ideologia dretana, fins al punt de convergir en la defensa de postulats ultraliberals i ultratradicionals en qüestions com la família, l’avortament o les relacions sexuals. Bolsonaro, malgrat estar divorciat i posteriorment casat amb una dona 25 anys més jove que ella, ha aconseguit que pastors i telepredicadors cantin les seves excel·lències davant d’un públic pobre, víctima d’una economia de lliure mercat que el nou president ha promès per a satisfacció d’inversors i mercats.

Tampoc es pot obviar el pes de l’exèrcit, la institució més ben valorada del país, amb un Bolsonaro que s’ha fet acompanyar com a número dos pel general Hamilton Mourão, i que deixa endevinar que la legislatura que arrencarà l’1 de gener serà una batalla.