La justícia britànica decideix si el govern pot engegar el Brexit sense el Parlament
El veredicte podria retardar el calendari de la negociació amb Brussel·les, que Theresa May vol posar en marxa a finals de març del 2017
LondresEnvoltats de gran expectació mediàtica i d'un grup de manifestants que eren a les portes del Tribunal Suprem, els 11 jutges que formen la màxima autoritat judicial del Regne Unit comencen aquest dilluns la vista per decidir si el govern que dirigeix Theresa May pot iniciar les negociacions del Brexit sense l'aprovació del Parlament. La vista durarà fins dijous i el veredicte serà públic a principis de gener. Les diferents parts han aportat més de 24.000 fulls d'al·legacions.
És el cas més important en la història constitucional del Regne Unit, fruit de l’apel·lació del govern britànic d'una sentència de l’Alt Tribunal de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, emesa a primers de novembre. El veredicte prohibia a Downing Street la utilització de la prerrogativa reial per invocar l’article 50 del Tractat de Lisboa, circumstància que desfermaria la negociació formal del Brexit amb Brussel·les.
L’argument bàsic de la disputa, liderada per l’empresària i gestora de fons d’inversions Gina Miller, és que el Brexit aboliria molts dels drets fonamentals que ja es recullen en les lleis comunitàries, vigents a la Gran Bretanya des del 1972, i que aquests drets només poden ser suprimits per una decisió del Parlament i no a través de l'esmentada ordre executiva. El propietari d’una cadena de perruqueries, Dier dos Santos, també dóna suport al cas presentat per Miller.
Els jutges -per primera vegada en la història de la sala es reuneixen tots- tanmateix podrien pronunciar-se sobre si els parlaments de les altres 'home nations' del país, l’assemblea de Gal·les, la d'Irlanda del Nord i la cambra de Holyrood, a Escòcia, han de donar el seu consentiment per iniciar el procés. El govern May defensa que no és el cas perquè l’adhesió a la UE és un tractat internacional i cap d'aquestes cambres no té competència en aquesta matèria. Per contra, tant Edimburg com Cardiff, i activistes nord-irlandesos que s'han presentat a la causa a títol individual, consideren que la sortida de la Unió modificarà les lleis de la Devolució de poders a les administracions nacionals i, en conseqüència, sense el consentiment dels respectius parlaments no es poden alterar.
Altres drets en joc
El dictamen del Suprem també pot afectar els drets dels nacionals britànics a l’estranger en el moment del Brexit, així com els dels treballadors de la Unió al Regne Unit i els dels nens, que podrien perdre’ls en el moment en què el país sortís de la Unió. Per salvaguardar els drets dels europeus al Regne Unit s'ha creat el moviment popular The3Million, molt actiu en xarxes socials.
La derrota del govern al Suprem seria un inconvenient per a la 'premier' Theresa May, que veu com contínues filtracions informatives i declaracions contradictòries de ministres del seu govern esbossen un paisatge de caos sobre com manegar el Brexit, sense que hagi ofert fins ara una estratègia clara de negociació. En aquest cas, Downing Street hauria de passar una legislació especial, una llei que es preveu de 3 línies i 16 paraules, perquè el Parlament autoritzi la invocació de l’article 50. En principi això facilitaria una ràpida tramitació als Comuns. Però tant el líder laborista, Jeremy Corbyn, com el dels liberaldemòcrates, Tim Farron, han assegurat que els seus partits intentaran modificar-la per aportar claredat al Brexit, no pas per alterar per altres vies el resultat del referèndum.
La majoria conservadora als Comuns garantiria una aprovació ràpida. Però els Lords podrien retardar més el procés. En aquest cas el calendari de negociació del Brexit, que s’hauria d’iniciar a finals de març de l’any vinent, segons que va anunciar fa 2 mesos Theresa May, es veuria seriosament afectat. I afegiria incertesa a la ja gran incertesa que hi ha tant a Whitehall, el centre del poder polític britànic, com a la City, un dels poders econòmics globals, com a Brussel·les, sobre els ets i uts del divorci amb Europa.
Mentre que Gina Miller, nascuda a la Guaiana però amb passaport britànic, ha denunciat des de primers de novembre una campanya d’assetjament contra la seva persona, fins i tot amb amenaces de mort, per haver dut el cas a la justícia, l’ambient mediàtic en relació amb la maquinària de justícia britànica s’ha enrarit molt. La decisió de l’Alt Tribunal de Justícia d’Anglaterra i Gal·les va ser rebuda pels sectors més 'Brexiters' dels mitjans de comunicació amb titulars en què acusaven els tres membres de la cort “d’enemics del poble”. Al llarg del cap de setmana s’ha intensificat la campanya de pressió contra els membres del Suprem, on destaca, en el cas del 'Sunday Mail', les seves “connexions amb Europa”.
