Un tribunal sentencia que l’estat italià va pactar amb la Cosa Nostra

RomaDesprés de gairebé cinc anys de procés judicial, prop de 220 audiències i més d’un centenar de testimonis, ahir el Tribunal de Palerm va considerar “demostrat”, en una històrica sentència, que hi va haver una “negociació” entre les autoritats italianes i la Cosa Nostra per posar fi als atemptats que van aterrir Itàlia entre el 1992 i el 1994, els anys en què la màfia va matar els jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino.

Concretament, el procés judicial es va iniciar el 2013. Durant tots aquests anys els fiscals van intentar esbrinar si durant la dècada dels noranta l’estat italià va negociar amb la Cosa Nostra perquè posés fi als atemptats i execucions que van sembrar el terror al país a canvi de descomptes de pena als mafiosos o de millores en el sever règim d’aïllament reservat per a aquests reclusos. “La negociació va existir. Mentre explotaven les bombes a Itàlia, alguns representants de l’Estat negociaven amb la Cosa Nostra i transmetien aquestes amenaces al govern”, va assegurar davant una gran expectació mediàtica el fiscal d’Antimàfia Antonio Di Matteo, que viu blindat sota protecció oficial des de fa 25 anys. La màfia el vol assassinar.

Entre els condemnats hi ha alguns dels col·laboradors més propers de Salvatore Totò Riina, el capi dei capi de la Cosa Nostra, mort l’any passat mentre complia diverses cadenes perpètues. Salvatore era considerat l’autèntic cervell d’aquest “xantatge a l’Estat”, com el va definir el fiscal Vittorio Teresi.

El mafiós, i cunyat de Riina, Leolocula Bagarella va ser sentenciat a 28 anys de presó, mentre que el metge personal del cap de la Cosa Nostra, Antonino Cinà, va ser condemnat a 12 anys de presó. Un altre dels més estrets col·laboradors de Riina, Giovanni Brusca, condemnat per l’assassinat del jutge d’Antimàfia Giovanni Falcone i un dels primers de penedir-se’n davant la justícia, va ser absolt perquè les acusacions a les quals s’enfrontava havien prescrit.

També va ser absolt qui va ser ministre d’Interior a Itàlia entre el 1992 i el 1994, Nicola Mancino, acusat de donar fals testimoni. L’exrepresentant de la Democràcia Cristiana (DC), que era present ahir a la sala-búnquer de la presó de Pagliarelli de la capital siciliana durant la lectura de la sentència, va assegurar que se sentia profundament “alleugerit”. “S’ha acabat el meu patiment, tot i que sempre he estat convençut que a Palerm es faria justícia”, va assenyalar.

Al banc dels acusats no s’hi han assegut només polítics i mafiosos. Els jutges del Tribunal de Palerm van condemnar també ahir a 12 anys de presó els antics responsables del cos especial dels Carabinieri -la policia militar italiana- Mario Mori i Antonio Subranni, i l’exgeneral Giuseppe De Nonno. La justícia va considerar que el fallit arrest, el 1995, del successor de Riina al capdavant de la Cosa Nostra, Bernardo Provenzano, va ser degut precisament a la intervenció del general dels Carabinieri, Mario Mori, que va actuar a favor del mafiós.

La sentència, que és recurrible perquè es tracta d’una resolució d’un tribunal de primera instància, també qüestiona el rol que hi va tenir Silvio Berlusconi, que aquells anys encapçalava el primer dels seus tres governs com a primer ministre. Marcello Dell’Utri, exsenador, fundador de Força Itàlia i històric col·laborador del Cavaliere, ha estat condemnat a 12 anys de presó. Dell’Utri, que acumula diverses condemnes anteriors per haver intervingut amb la màfia a favor de Berlusconi durant dècades, és a la presó des del 2014.

Segons la justícia italiana, les negociacions entre l’estat italià i la màfia van començar després de l’assassinat, el 1992, del polític de la Democràcia Cristiana (DC) Salvo Lima, braç dret a Sicília del set vegades primer ministre Giulio Andreotti. Aquesta va ser la resposta de la Cosa Nostra a la històrica sentència del macrojudici en què els malaurats Giovanni Falcone i Paolo Borsellino van aconseguir fer seure al banc dels acusats més de 400 mafiosos, i que va significar la seva sentència de mort. El fiscal Vittorio Teresi va dedicar el procés judicial i la sentència als dos magistrats i “a totes les víctimes de la màfia”.

Di Matteo, l’home més amenaçat per la màfia

El fiscal del cas, Antonino Di Matteo (Palerm, 1961), és una les persones més amenaçades d’Itàlia. S’ha passat un quart de segle investigant les connivències entre l’estat italià i la màfia en l’assassinat dels jutges Falcone i Borsellino, i viu envoltat de grans mesures de seguretat. El seu despatx està custodiat per una desena de guardaespatlles, i es mou sempre amb un cotxe blindat i inhibidors per evitar l’activació d’una bomba a distància.

“Vaig amb guardaespatlles des de fa 23 anys, quan vaig començar a treballar en temes mafiosos, però la situació actual és excepcional. Crec que hi ha presoners que tenen més llibertat que jo”, va explicar en una entrevista a l’ARA l’any passat. “Tinc dona i fills, però per sort em donen suport en tot”, confessava.

Totò Riina, el mític cap de la Cosa Nostra -que es va guanyar el sobrenom de la Bèstia perquè es calcula que va assassinar unes quaranta persones i va ordenar la mort d’un centenar més- va dir el 2013 des de la presó de Milà, on complia condemna, que calia eliminar Di Matteo. Aleshores va sorgir a Palerm un moviment ciutadà espontani, Scorta Civica, que organitza manifestacions i es concentra davant del Palau de Justícia de la capital siciliana cada setmana per mostrar la seva solidaritat amb Di Matteo.