El Tribunal de la Haia ordena a Birmània que protegeixi els rohingyes

BarcelonaEl Tribunal de Justícia de la Haia ha ordenat al govern de Birmània que prengui "mesures d'urgència" per garantir la protecció de la població rohingya, la minoria musulmana del país, que ha hagut de fugir massivament a Bangladesh a causa de la persecució i la neteja ètnica perpetrades per l'exèrcit birmà a l'oest del país.

El Tribunal s'ha pronunciat aquest dijous sobre la petició de mesures preliminars dins de la denúncia interposada per Gàmbia contra el govern de Birmània, governat a l'ombra per la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi. La resolució reconeix que "el risc de genocidi" és encara molt alt avui dia contra la població rohingya i imposa un termini de quatre mesos perquè l'executiu de Suu Kyi presenti a l'ONU un informe de les mesures que ha pres per evitar-lo. A partir de llavors, caldrà que el presenti cada sis mesos.

La resolució ha obtingut la unanimitat total dels 17 magistrats que formen el tribunal de l'ONU. La sentència final del procés encara pot trigar dos anys, però els jutges consideren que actualment la població rohingya està en perill i reclamen mesures urgents per protegir-la.

"Avui és un dia històric, és increïble. Fa anys que reclamem justícia i per fi tenim l'esperança que pugui arribar", ha dit aquest dijous un exultant president de l'Organització de Rohingyes Birmans al Regne Unit, Tun Khin, en una roda de premsa de representants de la comunitat a la Haia. Tun Khin ha destacat la unanimitat de la decisió i ha reclamat a l'ONU que "vigili de prop" que Birmània ho compleixi. "En el temps que he passat als campaments de refugiats rohignyes tot el que em demanaven sempre era que se'ls fes justícia, i per fi tenim esperança", insistia.

Per al portaveu de HRW Reed Brody, aquesta "és una victòria aclaparadora i unànime" per a aquesta comunitat perseguida. "Avui és un dia important per a la justícia internacional i per als centenars de milers de rohingyes que han estat desplaçats, assassinats i violats, quan el tribunal més alt de l'ONU ha reconegut el seu patiment", sentenciava per telèfon.

En el procés que va arrencar al novembre hi ha testificat la mateixa Suu Kyi, que va negar qualsevol vulneració dels drets humans i va defensar l'actuació de l'exèrcit del seu país, el mateix que la va tenir presonera durant 15 anys quan estava a l'oposició. Ara la decisió judicial demana al govern birmà –és a dir, a ella– que controli el seu propi exèrcit per evitar que "matin, facin mal físic o mental, infligeixin deliberadament condicions de vida [als rohingya] que pretenen portar-los a la destrucció física total o parcial".

L'activista de HRW recorda que les mesures imposades pel tribunal de l'ONU "són vinculants" i reclama a la comunitat internacional que faci veure a Birmània "el cost polític i diplomàtic de no acatar-les". "El fet que Suu Kyi acudís a testificar a la Haia la lliga, perquè ara no pot deslegitimar el tribunal i dir que no reconeix la seva autoritat", com fan països com els Estats Units, remarca Brody.

Més de 730.000 rohingyes han hagut de fugir de l'estat de Rakhine, a l'oest de Birmània, després d'una campanya d'extermini dels soldats birmans, l'agost del 2017, que entraven als pobles d'aquesta minoria musulmana, separaven els homes de les dones i a ells els executaven a trets i a elles les violaven i mataven amb matxets en molts casos, segons els testimonis dels supervivents que van poder fugir. La destrucció dels poblats amb la política de terra cremada de l'exèrcit birmà va ser visible a través dels satèl·lits durant molts mesos, malgrat el tancament total de la regió als mitjans de comunicació i a la presència estrangera.

L'ONU ja va reconèixer aquestes accions com a "neteja ètnica" i també com a "intent de genocidi" i el Tribunal Penal Internacional té oberta una investigació sobre els fets. El Tribunal de Justícia de l'ONU, el seu màxim òrgan judicial, jutja les possibles violacions del dret internacional dels estats, mentre que el TPI pot jutjar individus per possibles crims de lesa humanitat. En el primer cas, que és el que ha avançat aquest dijous, ha sigut Gàmbia, de majoria musulmana, que ha denunciat Birmània per una presumpta vulneració de la convenció del 1948 que tipifica els delictes de genocidi.

Aquest mateix dijous, poc abans que es fes pública la decisió de la Haia, el Financial Times ha publicat un article de la líder birmana Suu Kyi en què admet que es poden haver comès crims de guerra contra la població rohingya, però assegura de nou que els relats dels refugiats són exagerats. "Crec que Suu Kyi ha decidit que la seva millor estratègia política per mantenir-se al poder és alinear-se amb els militars, però també està participant de l'odi que des de fa molts anys hi ha cap als rohingyes en la població birmana probablement per motius populistes", interpreta Brody.