El Tribunal Europeu de Drets Humans demana a Moscou que alliberi Navalni

S'enreda encara més el conflicte diplomàtic entre la Unió Europea i Rússia a causa de l'opositor Aleksei Navalni, que compleix condemna de 3,5 anys en una presó de Moscou. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha ordenat mesures provisionals en favor de Navalni i demana al govern de Rússia que l'alliberi de manera "immediata" perquè considera que la seva vida està en perill. Rússia és un dels països signants de la Convenció Europea de Drets Humans sobre la qual es basa el Tribunal d'Estrasburg, però fonts del Kremlin ja han avisat que no acatarien la decisió judicial perquè la consideren "il·legal".

Navalni va portar el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans el 20 de gener, tres dies després d'haver estat detingut a Moscou just quan tornava al país des d'Alemanya. L'opositor havia passat 32 dies ingressat en un hospital de Berlín fins a aconseguir recuperar-se del tot d'un intent d'assassinat. L'havien enverinat amb l'agent nerviós Novitxoc, desenvolupat per l'antiga Unió Soviètica, i Navalni acusa el Kremlin d'haver-ho ordenat. El tribunal europeu va demanar llavors al govern rus informació sobre les mesures que s'estaven prenent per protegir la vida de Navalni i evitar un nou intent d'enverinament o qualsevol altre risc per a la seva salut durant l'empresonament.

El 26 de gener el govern de Vladímir Putin va respondre al requeriment judicial d'Estrasburg assegurant que Navalni estava empresonat "en una instal·lació adequadament protegida i que la seva cel·la estava sotmesa a videovigilància", explica el tribunal en un comunicat: "Van descriure les condicions materials de la cel·la i van assegurar que el sol·licitant [Navalni] tenia accés a comunicacions electròniques a través del sistema de la presó. Se li permetia fer trucades telefòniques i havia estat visitat pels seus advocats i membres de la comissió de vigilància pública unes quantes vegades".

Com a resposta a l'al·legació del Kremlin, Navalni va objectar que aquestes mesures "no ofereixen prou garanties per a la seva vida i la seva salut". I el Tribunal d'Estrasburg li dona la raó. Considera que dins la presó no està garantida la protecció de Navalni i per això en demana l'alliberament com a mesura preventiva i adverteix que cal aplicar-la "de manera immediata". Però el Kremlin s'hi nega i acusa Estrasburg d'ingerència en el seu sistema judicial. "Aquesta demanda no té base i és il·legal, perquè no conté cap referència a cap fet o a cap norma legislativa que pugui permetre al tribunal prendre aquesta decisió", ha dit el ministre de Justícia rus, Konstantin Txuitxenko.