Un tribunal dona un mes a Bèlgica perquè doni base legal a les restriccions o les retiri

Brussel·lesBèlgica és un dels països europeus que estan vivint un confinament més estricte. Des de finals d'octubre, bars i restaurants estan tancats, només una sola persona pot visitar les llars, les botigues no essencials només van poder obrir del Nadal al març i hi ha un toc de queda estricte –a Brussel·les, a les 22 hores–. Però tot plegat no se sustenta legalment. O així ho ha interpretat un tribunal de primera instància de Bèlgica, que aquest dimecres ha donat 30 dies al govern federal perquè doni una base jurídica sòlida al confinament o bé retiri totes les mesures excepcionals. Si ho incompleix, hauria de pagar 5.000 euros per cada dia de retard.

En ser un tribunal de primera instància, però, el govern que encapçala Alexander de Croo pot recórrer la decisió. La sentència, que recull Le Soir, posa en relleu que Bèlgica encara no ha aconseguit tramitar l'anomenada "llei pandèmia", que li serviria per fixar un marc legislatiu adequat per a aquestes mesures de confinament, que ara per ara se sustenen a cop de decret. Tant el toc de queda com les prohibicions de reunions socials i les restriccions de moviment es basen actualment en una legislació del 2007 de protecció civil adoptada per prendre mesures d'evacuació a Ghislenghien, on una explosió d'una canonada de gas va provocar 24 morts i 132 ferits. Però mentre el govern belga manté un dels confinaments més estrictes d'Europa s'han anat incrementant les veus que posen en entredit que aquesta llei del 2007 sigui capaç de sostenir-ho.

Per això el tribunal de primera instància ha donat la raó a la Lliga de Drets Humans (LDH), que fa tres setmanes va demanar mesures cautelars perquè el govern va decidir el 6 de febrer prorrogar les mesures fins a l'1 d'abril "sense que realment es produís una comunicació al respecte". Els demandants consideren que les mesures atempten contra les llibertats fonamentals i que cap de les tres lleis invocades per l'estat belga per restringir les llibertats de la ciutadania serveixen de base. El decret ministerial, diuen, "viola el principi de subsidiarietat del dret penal, l'obligació de consultar el consell d'estat i el principi de seguretat jurídica".

Així, el tribunal defensa que ni el tancament d'establiments, ni la suspensió de les escoles ni la restriccions de reunions i de circulació tenen res a veure amb la cobertura de la llei del 2007 per a casos relacionats amb "evacuacions". Per tant, el govern federal de Bèlgica ha de reaccionar: o bé tramitant en menys de 30 dies la llei necessària que sustenti totes les mesures o bé presentant un recurs que sigui estimat a temps per no haver de complir aquests terminis.

Fa una setmana centenars de persones van protestar en un dels parcs més grans de Brussel·les en contra de les mesures de confinament, a les quals consideraven "antidemocràtiques", però abans també s'havia manifestat el sector hostaler, obligat a tenir les portes tancades des de finals d'octubre.