Internacional17/01/2017

El Constitucional alemany rebutja la prohibició del partit neonazi NPD

El TC argumenta que aquest partit és hostil a la democràcia però és massa residual per constituir-ne una amenaça

Isaac Lluch
i Isaac Lluch

HamburgEl neonazi Partit Nacional Democràtic (NPD) continuarà sent legal a Alemanya. El Tribunal Constitucional (TC) d’aquest país ha rebutjat aquest matí la petició dels estats federats de prohibir-lo. La convicció del màxim òrgan judicial alemany és que aquesta formació política és realment hostil amb la constitució, però té massa poc potencial per “eliminar” la democràcia a Alemanya.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La decisió del Constitucional té una dimensió històrica. La prohibició d’un partit és “l’espasa més esmolada de la democràcia”, l’últim recurs, una veritable excepció que només s’ha aplicat a la República Federal Alemanya dos cops i fa sis dècades. El 1952 va ser il·legalitzat el Partit Socialista del Reich, formació successora del partit nazi i, el 1956, el Partit Comunista KPD.

Cargando
No hay anuncios

En plena consternació causada per la Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), cèl·lula integrada per tres neonazis que durant deu anys van assassinar impunement nou immigrants i una agent de policia, el 2003 ja es va intentar, de fet, prohibir l'NPD. Però aquella demanda, avalada llavors pel mateix govern federal i el Bundestag (Cambra Baixa), va fracassar en jutjar el Constitucional que la petició estava fonamentada en dades d’infiltrats i confidents de l’Estat que s’havien col·locat a la cúpula del partit i que actuaven com a agitadors. Aquest cop, tot i que els agents infiltrats de l’Estat per controlar les activitats de l'NPD van ser desconnectats durant el procés de petició de prohibició del partit, el Tribunal Constitucional ha tornat a rebutjar l’anul·lació legal de la formació neonazi.

Cargando
No hay anuncios

INTERACTIU: L'extrema dreta, una nova crisi per a EuropaEl president del TC alemany, Andreas Vosskuhle, va anunciar des de Karlsruhe que no es procediria a la dissolució del NPD perquè era un partit residual “sense capacitat de tenir èxit en els seus objectius hostils a la constitució”.

El Constitucional va precisar que “el concepte polític del NPD està dirigit a la supressió de l’ordre democràtic lliure establert”. “Aquest partit vol canviar l’actual ordre constitucional per un Estat Nacional autoritari definit ètnicament. El seu concepte polític menysprea la dignitat humana i és incompatible amb el principi democràtic. L'NPD treballa sistemàticament i amb prou intensitat per aconseguir els seus objectius orientats contra l’ordre bàsic democràtic liberal. No obstant, hi ha actualment una manca d’indicis sobre el seu pes. La consecució dels objectius anticonstitucionals de l'NPD a través de mitjans parlamentaris o extraparlamentaris sembla descartada. Per això el segon Consell Judicial del Tribunal Constitucional rebutja la petició emesa pel Bundesrat (cambra de representació territorial) i la declara de forma unànime improcedent”, va transcendir de la sentència.

Cargando
No hay anuncios

L’Oficina Federal de Protecció de la Constitució remarca “l’afinitat” de l'NPD amb el partit nazi d’Adolf Hitler, la seva “ideologia racista, xenòfoba, antisemita i revisionista”. Però per al TC això no és prou motiu per il·legalitzar-lo. L’argument té a veure amb la fragilitat actual del partit, que en deu anys ha perdut un terç de la seva militància –té uns 5.000 membres– i tots els seus escons que va tenir en parlaments regionals. A tot Alemanya hi ha 338 consellers municipals de l'NPD, gairebé quatre cinquenes parts dels quals a l’est del país. Per aquesta representació municipal, la formació neonazi rep un finançament públic d'1,4 milions d’euros anuals, si bé el Constitucional va aclarir que correspon al Bundestag determinar si se li ha de mantenir o tallar.

La feblesa política de l'NPD contrasta amb la irrupció dels populistes de dretes d’Alternativa per a Alemanya (AfD), amb representació parlamentària a 10 dels 16 estats federats i amb un 15% del suport de cara a les eleccions generals del pròxim setembre, segons els sondejos.