La treva de les FARC dóna aire a les negociacions de pau

BogotàEl govern colombià va rebutjar ahir les condicions imposades per les FARC, que en un gest històric havien anunciat dimecres un cessament del foc i de les hostilitats “unilateral i indefinit”. L’anunci d’alto el foc, que entraria en vigor el 20 de desembre a les 0.01 hores, venia acompanyat d’una condició: que fos verificat per una organització externa; i d’una advertència: perdria la seva vigència si es constatés algun atac per part de la força pública cap a la guerrilla.

El govern del president Juan Manuel Santos, tot i valorar positivament el gest de les FARC, en va rebutjar els condicionants, amb l’argument que les forces púbiques seguiran fent la seva feina, i va traslladar la discussió sobre el tema de la verificació d’un eventual alto el foc a l’inici formal de la negociació del punt 3 de l’agenda del diàleg que transcorre a l’Havana: “la fi del conflicte”. En aquesta línia assegura que es tracta d’un gest que va en la bona direcció cap a un procés de descens de les hostilitats, que hauria de desembocar en un “alto el foc bilateral i definitiu” verificat, un cop arribats a l’acord final per a la finalització del conflicte.

L’anunci de les FARC es produeix en el marc de l’última ronda de converses de pau a l’Havana, que es van reprendre el 10 de desembre després de la suspensió temporal arran de la retenció, per part de la guerrilla, del general Alzate i quatre persones més, a mitjans de novembre. Aquests fets van evidenciar un aspecte clau d’aquest procés: les converses de pau a Cuba avancen en paral·lel a la continuïtat del conflicte. Aquest acord, que segons apunta Alejo Vargas, professor de la Universitat Nacional, va ser inicialment “una decisió pràctica i realista per tal de poder iniciar les converses”, s’ha acabat convertint en un “risc” per al seu desenvolupament.

En aquest context, la cinquena i última delegació de representants de víctimes del conflicte va reclamar dimecres des de l’Havana “fets de pau” i un “alto el foc bilateral”, una demanda que també han traslladat diversos sectors de la societat civil i política colombiana. Poques hores després el gest arribava per part de les FARC en forma d’un alto el foc “unilateral i indefinit”.

Amb aquest anunci, les FARC buscarien pressionar el govern colombià cap a un alto el foc bilateral, segons opina el coordinador de l’Equip d’Iniciatives de Pau del Cinep, Fernando Sarmiento, una opció que han reclamat des del principi de les negociacions i que el govern segueix rebutjant. També podria respondre a una voluntat de “guanyar terreny polític davant l’opinió pública”, sobretot tenint en compte la voluntat del grup armat de reconvertir-se en força política a mitjà termini.

Els reptes d’un alto el foc

Malgrat tot, un alto el foc podria comportar una sèrie de reptes per al procés de pau. Un d’aquests reptes, segons apunta Sarmiento, seria que els possibles incompliments interferissin en la taula de negociacions a l’Havana, i desviessin l’atenció dels punts de l’agenda que encara estan sobre la taula. Un altre desafiament, segons l’analista Ricardo Correa, radica en la “dificultat de verificació” del mateix alto el foc. Correa, que va ser membre de l’equip negociador durant el fallit procés de pau del Caguán, sota el mandat del president Andrés Pastrana, també destaca la multiplicitat d’actors armats que operen en el territori, i que podrien ocupar els buits deixats per les FARC.

Sigui com sigui, es tracta d’un gest positiu que referma la voluntat de les FARC d’arribar a un acord de pau, amb la vista ja posada a la recta final de les negociacions, que el 2015 encaren els punts més delicats de l’agenda: la reparació a les víctimes del conflicte i el model de justícia que s’aplicarà als guerrillers desmobilitzats.