Tretze lleis per acabar amb les emissions de gasos d'efecte hivernacle a la UE

Brussel·lesEl compromís està per escrit i és vinculant. La Unió Europea ha de reduir les emissions de CO₂ "almenys un 55%" el 2030 respecte als nivells del 1990". I encara més: Europa s'ha proposat ser el primer continent neutre d'emissions el 2050. Governs i Parlament Europeu van pactar aquesta complexa fita a l'abril, però faltava dibuixar punt per punt el camí per arribar-hi. I així ho ha fet aquest dimecres la Comissió Europea a través d'una ofensiva legislativa que inclou tretze futures lleis que abracen tota mena de sectors i que tenen potencial per afectar la vida i els costums de tots els europeus, des dels ciutadans fins a les empreses i, fins i tot, els tercers que des de fora de la Unió vulguin fer-hi negocis.

El macropaquet legislatiu, batejat com a Fit For 55 [Llestos per al 55] preveu descarbonitzar la UE fent més cares les emissions de CO₂ a tots els nivells per desincentivar-les en els àmbits del transport, la indústria, l'agricultura o la llar. "Europa és el primer continent a presentar l'arquitectura necessària per complir les nostres ambicions climàtiques", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha donat per sentenciada "l'economia dels combustibles fòssils".

El preu del CO₂

Si tot passa per reduir les emissions, el primer que cal és desincentivar el que les emet, i la Comissió té clar que l'única manera és fer-lo pagar car. Actualment ja existeix l'anomenat mercat de drets de diòxid de carboni (ETS), que imposa un preu a cada tona de CO₂ emès per la indústria per sobre del límit establert i obliga a comprar un títol en aquest mercat. Actualment cada tona pot costar uns 50 euros. Però Brussel·les vol anar més enllà i reformar el sistema ETS per afegir-hi més sectors com el marítim o el transport per carretera, aquest últim a partir del 2026. "El CO₂ ha de tenir un preu que ajudi a incentivar els consumidors i productors a triar un mètode sostenible", ha dit Von der Leyen.

Però aquesta proposta és una de les que desperta més pors, perquè l'encariment dels combustibles fòssils pot provocar protestes similars a les viscudes a França amb els armilles grogues, que es van revoltar per l'encariment del dièsel. De fet, per reduir les emissions de CO₂ dels transports, també es proposa un sistema més estricte d'emissions per a camions i furgonetes, que hauran de reduir al 100% les emissions el 2035 si es compara amb el nivell actual i acabar amb els cotxes amb motor de combustió aquell mateix any. En el cas de l'aviació, la proposta implica que s'incrementi l'ús de combustibles alternatius i gravar el querosè. Per donar impuls a les energies netes, la Comissió també eleva el percentatge de producció d'energies renovables de cara al 2030 des del 32% actual al 40%. Tot va lligat a una reforma del sistema de fiscalitat energètica. L'actual directiva, del 2003, fixa mínims impositius a l'energia (calefacció, combustibles i electricitat), però la reforma preveu augmentar les taxes per als combustibles fòssils i els més contaminants (dièsel) i eliminar algunes exempcions.

Un aranzel ecològic

I hi haurà un nou impost, que és una de les mesures més polèmiques perquè no afecta només la Unió. És l'anomenat mecanisme de compensació en frontera, que ha aixecat recels també als Estats Units i fins i tot ha estat acusat de "proteccionisme". La proposta de Brussel·les busca equiparar les exigències en l'esquema dels preus del carboni que ja paguen els productors europeus als de fora de la Unió. Això significa que les importacions haurien de pagar la quantitat compensatòria equivalent al que s'hauria pagat per les emissions de CO₂ si el producte en qüestió s'hagués fabricat a la UE. Si un productor no europeu pot demostrar que ja ha pagat el preu del carboni al seu país, la podrà deduir. "No és un impost, sinó una mesura climàtica", ha justificat el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni.

Això afectaria principalment les indústries que es nodreixen de primeres matèries provinents de països on la lluita contra el canvi climàtic està lluny dels estàndards europeus, però que són importants socis comercials, com ara els Estats Units, Turquia, Rússia o la Xina, d'on per exemple s'importen acer, alumini, fertilitzants i ciment. Brussel·les és conscient dels riscos d'aquesta mesura, però espera posar en valor el mercat de 405 milions d'habitants que representa.

72.200 M€ per als més vulnerables

Una altra branca de la transició ecològica és la que afecta directament l'eficiència energètica dels edificis. La proposta de la Comissió implicaria traslladar també un esquema similar a l'ETS per al sector de la construcció o la calefacció dels edificis. Per exemple, el sector públic quedaria obligat a renovar el 3% dels edificis cada any. El missatge que s'envia amb totes aquestes propostes és clar, però les conseqüències també: continuar vivint, consumint i produint com fins ara serà més car per a tothom i molts no s'ho poden permetre. 34 milions d'europeus viuen en una situació de pobresa energètica, segons les dades del mateix executiu comunitari i que, per tant, no poden ni pensar en pagar més cara la gasolina, canviar de cotxe o renovar l'edifici on viuen.

Per això, una de les mesures més esperades per als sectors i països més endarrerits és la creació del fons social de transició, que es finançaria en part amb els diners obtinguts de la reforma del mercat del carboni i que estaria especialment pensat per als ciutadans més vulnerables. Comptaria amb 72.200 milions d'euros, destinats sobretot a la pobresa energètica de llars vulnerables. A més, Brussel·les recorda que fins a un 30% del pressupost europeu va destinat a inversions verdes i que els mateixos fons de recuperació antipandèmia s'han de destinar en bona mesura a la transició ecològica.

Crítiques i negociacions

Tot això queda repartit en 13 lleis que a hores d'ara són propostes i que hauran de començar tot un llarg viatge legislatiu que pot durar anys. És a dir, cal negociar-les amb governs, entre els quals hi ha situacions i inclinacions tan oposades com les de Dinamarca i Polònia, per exemple, i després també amb l'Eurocambra. El resultat final, doncs, serà previsiblement diferent, però aquestes són les bases de la negociació i les crítiques ja han arribat des de totes bandes. Tant Greenpeace com Intermon Oxfam han criticat les propostes per insuficients i recorden que per complir l'Acord de París l'objectiu del 55% ja es queda curt i que, de cara al 2030, cal reduir les emissions un 65%. En canvi, la patronal Europea Business Europe ja s'ha manifestat "preocupada" per l'impacte que tindrà tot plegat en la "competitivitat" empresarial.

També s'anticipen reticències en les dues direccions en funció del país o del color polític. "Estic segur que a algunes bandes del Parlament Europeu i dels estats membres no els agradarà, però l'objectiu de reducció del 55% no es pot discutir, perquè està escrit a la llei. Si no agrada una proposta, es debatrà, però l'alternativa ha de permetre arribar al mateix objectiu", ha avisat el vicepresident Frans Timmermans.