El tresor mil·lenari del Líban, sota les bombes d'Israel

BeirutA la mil·lenària ciutat de Baalbek, on una vegada van florir els fenicis, l'Imperi Romà, els croats i els otomans, avui només hi queden ecos i ombres. Al cor del Líban s'erigeix el conjunt de temples romans més gros i més ben conservat mai construït. Allà, els temples de Júpiter, Venus i Mercuri sobreviuen com a gegants de pedra, reptant el temps. Però ara no hi ha més adversari que el pas implacable de la guerra: les bombes israelianes els han convertit en blanc.

L'última setmana, una intensa ofensiva aèria ha castigat Baalbek i els seus voltants. Dilluns passat va ser especialment tràgic amb un bombardeig especialment letal que va deixar 70 morts a la regió i va destruir una porció històrica de la muralla de la ciutadella. I no només Baalbek ha estat colpejada. La ciutat de Tir, una de les més antigues de la història de la humanitat, també ha vist com els seus habitatges residencials han quedat reduïts a runa. Les bombes han caigut sobre el passeig marítim i han posat en perill els seus jaciments arqueològics.

L'abast dels atacs israelians sobre el Líban s'estén, i cada cop són més els barris a Beirut i al sud i a l'est del país que són convertits en runa. L'amenaça és real i es tem que fins i tot els patrimonis més sagrats del Líban, els que expliquen la història antiga del món, puguin ser esborrats del mapa.

L'escut blau de l'ONU

Fa un any, Mohammad Mortada, el ministre de Cultura libanès, va optar per retirar l'escut blau de l'ONU, símbol de protecció per als béns culturals en conflictes armats. Davant de les crítiques, Mortada ho va justificar dient "Les atrocitats comeses a Gaza han demostrat que un escut d'aquest tipus no protegeix res". Avui les seves paraules ressonen com un presagi, mentre columnes de fum negre s'alcen a uns 500 metres dels temples de Baalbek i generen alarma entre conservacionistes i experts en patrimoni.

"La importància de Baalbek no rau només en la grandiositat arquitectònica, sinó en el testimoni dels intercanvis culturals que van modelar el món antic i la van convertir en un emblema d'herència compartida", explica Nelly Aboud, fundadora de l'ONG libanesa MuseoLab. Malgrat això, la monumental ciutat de la vall de la Bekaa, deserta després de l'ordre d'evacuació d'Israel, que va obligar a fugir 80.000 persones, ha de fer front a una amenaça d'extinció imminent.

La històrica Tir, la ciutat porpra i una de les primeres a ser habitada al planeta, tampoc ha escapat de la destrucció. Els edificis que voregen el seu passeig marítim, pròxims al port més antic del món, s'ensorren un a un sota els atacs mentre els seus veïns capturen les últimes imatges de casa seva abans de fugir tremolosos.

Tot i que Tir i Baalbek figuren entre els llocs Patrimoni Mundial més amenaçats, altres monuments culturals també es troben en risc. A la vall de la Bekaa, l'antiga ciutat omeia d'Anjar resisteix sota les bombes, mentre que les ruïnes de Biblos, bressol del primer alfabet, també estan exposades a l'artilleria i els atacs aeris. Fins i tot la vall de Qadisha, on els cedres mil·lenaris —símbol de la bandera libanesa— s'alcen majestuosos, corre el risc de ser atacada. El centre cultural de Niemeyer a Trípoli, que recentment va ingressar en la llista de Patrimoni de la Unesco, ha passat de ser un monument protegit a un blanc potencial.

La situació encara és més crítica al sud del Líban, on l'accessibilitat és limitada i la devastació creix cada dia. Des de l'inici de les operacions terrestres a la frontera, Israel ha arrasat pobles sencers i ha destruït tants edificis residencials com llocs d’interès arquitectònic, com ara la mesquita otomana de Kfar Tebnit i els històrics mercats de Nabatieh.

"No s'estan fent inspeccions ni s'estan prenent mesures urgents per documentar els danys", denuncia Aboud, en to d'advertència. L'experta acusa el govern i les organitzacions culturals internacionals d'una “negligència total en la supervisió i la protecció de llocs classificats i no classificats”. Per a Aboud, la falta d’acció per part de la Unesco i altres organismes de conservació és alarmant.

Preservar la història enmig de la guerra és una lluita cada cop més àrdua. A Gaza, només en els primers tres mesos de conflicte, més de 200 llocs històrics i arqueològics van ser danyats o destruïts, segons dades del ministeri de Cultura palestí. I ara els tresors del Líban –emblemes de la civilització– semblen destinats a acabar de la mateixa manera.