Xile es militaritza davant les protestes per la pujada del preu del transport
Piñera decreta l’estat d’emergència i el balanç de morts supera ja la desena
Santiago de XileOlles i cassoles ressonen per tot el centre de Santiago. A les finestres i els balcons dels grans edificis, centenars de veïns piquen amb ràbia i indignació i criden contra el govern, els militars i la policia. S’hi sumen els clàxons dels cotxes que passen i les cues de gent que compra provisions en els pocs comerços de barri que estan oberts. La gent es prepara per no quedar-se sense provisions: “No sabem què passarà demà”, diu un home. La magnitud de les protestes desencadenades per la pujada del preu del transport públic ha desbordat el govern de Sebastián Piñera.
La capital xilena es despertava ahir diumenge d’una nit sota toc de queda –la primera des del 1987, en plena dictadura de Pinochet– i per segon dia consecutiu vivia militaritzada i sota el control de quasi 9.500 soldats, que també s’han desplegat al nord i el sud del país. El fum del gas lacrimogen impregna l’aire des de primera hora de dissabte, el dia més intens de mobilitzacions, que va deixar quatre morts, 710 detinguts i més d’un centenar d’accions violentes, entre incendis, destrosses i saquejos. L'incendi en un magatzem de roba a Santiago va deixar cinc morts i en un altre incendi en una tenda de material de construcció van morir dues persones més, de forma que el balanç de víctimes del conflicte supera ja la desena.
També hi ha ferits, entre els quals desenes de policies i un home en estat greu que va ser disparat per un soldat mentre era testimoni d’una persecució de matinada. L’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) n’està fent un seguiment: “Molts detinguts pateixen un ús desmesurat de la força en el moment de la detenció. Hi ha vexacions injustes a nens, maltractaments, cops a la cara, tortures, dones obligades a despullar-se i vexacions sexuals”, diu l’Institut.
L’ambient al centre de la ciutat és d’una calma tensa permanent. Grups de gent es concentren per diferents carrers, criden i protesten, però ahir al matí el nombre de barricades i incendis s’havia reduït. Tot i així, es repetien els saquejos a grans superfícies i els disturbis es concentraven a la plaça Italia, centre neuràlgic de la ciutat, entre la policia i un grup nombrós de persones que volien manifestar-se fins al Palacio de la Moneda. L’estat d’excepció en diverses regions, inclosa la capital, ho prohibeix i els agents els reprimien amb tanquetes d’aigua, gas lacrimogen a dojo i diverses detencions.
“Aquest país ha de canviar, els joves no tenim por!”, exclamava un noi carregat amb dues cassoles que es concentrava a una banda de la plaça. Un senyor afegia crispat: “La situació és complicada, però és l’única manera que alguna cosa canviï”. Més enllà, una noia exhibeix el seu missatge en una cartolina: “Quan la tirania és llei, el caos és ordre”.
L’origen de les protestes és l’augment del preu del bus interurbà i el metro. Com a resposta, els estudiants van decidir posar en pràctica l’“evasió” del transport públic, i molts ciutadans s’hi van afegir. “Evadir, no pagar, una altra manera de lluitar!” ha sigut la consigna de tota la setmana, mentre es produïen colades massives al metro, en una acció que els joves han emmarcat dins la desobediència civil.
La situació es va complicar quan el govern de Sebastián Piñera va enviar la policia a intervenir a diverses estacions. Hi va haver escenes de caos i persecució, algunes fins a les andanes. La reacció dels joves va ser immediata: més mobilització, i amb ella van arribar els primers disturbis. Divendres el caos al transport públic va ser generalitzat –77 estacions de les 136 que conformen la xarxa van quedar afectades, i més d’una vintena, incendiades.
Piñera fa marxa enrere
Davant l’onada creixent de disturbis i indignació, dissabte el president va fer marxa enrere i va suspendre la pujada del preu del transport. L’anunci, però, no ha calmat els ànims. La pujada del bitllet de metro només ha sigut l’espurna que ha encès un polvorí contra un model que no garanteix l’accés a drets bàsics com la salut, l’educació o les pensions, en un país marcat per una profunda desigualtat social. Alguns experts ho comparen amb les causes de les mobilitzacions dels armilles grogues a França.
El repte que afronten el president Piñera i el seu govern és majúscul. El mandatari va afirmar fa unes setmanes que Xile “és un oasi” en una regió sacsejada per diverses crisis polítiques i socials, com les que han tingut lloc al Perú i l’Equador, la que es viu a Veneçuela o la inestabilitat de l’Argentina i el Brasil. L’escenari per a les pròximes hores i dies és incert: no se sap fins quan s’allargarà el toc de queda, s’han suspès les classes i molts treballadors no podran arribar a la feina perquè el transport públic no funciona. Tot i el desplegament militar al carrer, organitzacions socials han convocat una aturada i diverses mobilitzacions per dilluns.
