Una de cada quatre noies de 15 a 24 anys ha patit violència sexual a mans de la seva parella

BarcelonaLa violència contra la dona és una autèntica pandèmia mundial, segons les dades que ha presentat aquesta tarda l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en l'estudi a escala mundial més ambiciós que s'ha fet fins ara. Almenys un terç de les dones del planeta (entre 736 i 852 milions) pateixen o han patit violència física o sexual a mans de la seva parella o d'altres persones. La dada és encara més esfereïdora si es té en compte que la violència comença molt aviat: una de cada quatre dones d'entre 15 i 24 anys que ha tingut relacions sexuals haurà patit conductes violentes del seu company íntim quan faci els 25, conclou l'informe. Les taxes més elevades de violència es troben entre les dones d'entre 30 i 39 anys.

Aquesta macabra fotografia, que correspon a les dades recopilades des del 2000, ha empitjorat amb la pandèmia de covid-19, segons constata l'estudi, que s'ha fet amb la col·laboració també de l'ONU i d'Unicef, entre més organismes. La situació real, adverteixen els autors, pot ser encara molt pitjor, tenint en compte que molts abusos sexuals no es denuncien per l'estigmatització que continuen patint les víctimes. En definitiva, la violència contra les dones és una de les principals violacions dels drets humans i un problema de salut pública internacional.

Comença molt aviat

La violència més estesa es produeix en l'àmbit de la parella en un 26% de les dones, mentre que un 6% haurien patit violència sexual de persones que no són el seu marit ni el seu company íntim. La dada més alarmant és que les taxes de violència no es rebaixen amb les generacions més joves, al contrari: una de cada quatre adolescents d'entre 15 i 24 anys ja ha patit violència sexual o física almenys un cop a la vida a mans de la parella. L'estudi recopila les dades de 161 països. "Des de l'edat que comencen a tenir parella (i en alguns països marits), comença l'exposició a la violència de parella. Hem de treballar més amb els i les joves per establir formes de relació basades en el consentiment, el respecte mutu i l'equitat, i en la masculinitat trencar amb els estereotips de gènere", explica a l'ARA Claudia Moreno, autora de l'estudi.

"No oblidem que estem parlant de la situació prèvia a la imposició de mesures per afrontar la pandèmia, com els confinaments domiciliaris. Sabem que hi ha una pandèmia oculta de tots els tipus de violència contra les dones i les nenes, com demostra l'increment dels casos notificats", ha recordat Phumzile Mlambo-Ngcuka, directora d'ONU Dones. L'informe assenyala que en molts països han augmentat les denúncies telefòniques per situacions de violència de gènere dins de casa, que han arribat tant a la policia com al personal sanitari o al professorat, però adverteix: "Només podrem saber l'autèntic impacte de la pandèmia quan puguin tornar a fer enquestes".

L'estudi constata també el lligam entre violència i pobresa: les dones amb ingressos més baixos pateixen aquestes violències "de manera desproporcionada". Als països més empobrits el percentatge de dones que han patit aquests abusos s'eleva fins al 37% i en alguns, com Bangladesh, l'Afganistan, Uganda i Bolívia, la violència dins la parella arriba a afectar la meitat de les dones. A Europa, la incidència més elevada es dona als països nòrdics, amb un 23% de dones d'entre 15 i 49 anys que han denunciat violència dins la parella en algun moment de la vida, respecte a un 16% als països del sud del continent. "El més preocupant és que les xifres persisteixen: hi ha més consciència però necessitem que les lleis s'implementin i que hi hagi un canvi social més profund, en termes dels models de relació que absorbeixen els nostres joves", apunta Moreno.

Combatre les desigualtats

L'informe destaca que per prevenir la violència contra les dones cal reduir les desigualtats econòmiques, salarials i socials sistèmiques, afavorir l'accés a l'educació i a feines segures i combatre les lleis i institucions que discriminen per raó de gènere. També aposta pels programes que garanteixin els serveis essencials per a les supervivents de la violència, sobretot amb serveis específics en l'àmbit de la sanitat, per donar suport a l'organització de les dones i potenciar mecanismes jurídics. La lluita contra l'estigmatització de les víctimes i la formació del personal sanitari, així com les actuacions entre els adolescents i joves, inclosa l'educació sexual integral, per promoure la igualtat també són estratègies que han resultat eficaces.