Tres diputats conservadors més demanen la dimissió de Boris Johnson

LondresEls intents de Boris Johnson de girar full a la crisi del Partygate, encomanant-se, com va fer dilluns, al resultat de la investigació policial en marxa, no estan donant massa resultats. Aquest dimecres tres diputats conservadors més n'han demanat la dimissió a la llum del censurat informe de la funcionària Sue Gray sobre els escàndols de Downing Street. Són representants de diferents famílies del partit, no tenen res en comú amb excepció de la militància conservadora i el pas que han fet indica la fragilitat en què es troba el premier.

Els demandants de la dimissió han sigut l'exministre i exoficial de l'exèrcit Tobias Ellwood, president del comitè parlamentari de Defensa; Anthony Mangnall, membre de la Casa dels Comuns escollit en les eleccions del 2019 per un dels districtes del tradicional cinturó vermell laborista, i Gary Streeter, un dels més veterans del grup tory, amb tres dècades com a diputat. Que tots tres arribin a la mateixa conclusió hauria de preocupar Johnson.

Calen 54 parlamentaris perquè s'iniciï un procés de censura sobre el líder, però. I a hores d'ara resulta impossible saber el nombre de parlamentaris que ja s'han adreçat per escrit a Graham Brady, el president del Comitè 1922 –que aplega els representants de segona fila del partit–, i que és l'únic dipositari de les cartes de censura. Només quan arribi al número màgic, el 54, equivalent al 15 % dels membres tories del Parlament, ho anunciarà. Fins aleshores, tot són especulacions. Alguns comentaris han apuntat que els rebels poden sumar ja més d'un dotzena.

En tot cas, en les últimes 48 hores el vent ha tornat a bufar contra Johnson. Dilluns va acusar al Parlament el líder de l'oposició laborista, Keir Starmer, de no actuar penalment quan era cap del servei de la Fiscalia de la Corona contra Jimmy Savile, un famosíssim presentador de la BBC durant més de quatre dècades, discjòquei i benefactor de causes infantils. Savile va ser acusat amb posterioritat a la seva mort (2011) per centenars de persones de ser un pederasta en sèrie i d'haver comès abusos durant anys, conclusió a què també va arribar la policia. El 2020, des de les xarxes socials, es va llançar la falsa notícia contra Starmer, sense cap prova, entre altres raons perquè quan va esclatar el cas ja no formava part del ministeri públic. Les paraules de Johnson, fins i tot, li han valgut el retret de l'exministre conservador per a Irlanda del Nord Julian Smith. El premier continua tibant la corda.